Frank Perry

Frank Perry
Biografia
Naixement	21 agost 1930 ; Nova York
Mort	29 agost 1995 (65 anys); Manhattan (Nova York)
Causa de mort	càncer de pròstata
Formació	Universitat de Miami
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de teatre, guionista, productor de cinema, realitzador
Activitat	1955 -
Família
Cònjuge	Eleanor Perry ; Barbara Goldsmith
Pare	Frank Joseph Perry, Sr.
Germans	Mary Perry
Premis
	(1982) Premi Golden Raspberry al pitjor guió, per l'obra Mama estimada ;

Frank Perry (Manhattan, Nova York, 21 d'agost de 1930 - Nova York, 29 d'agost de 1995) va ser un director i productor estatunidenc. Va estar casat amb la guionista Eleanor Perry (1960-1971), amb Barbara Goldsmith (1977—1992) i amb Virginia Brush Ford (1992—1995).

Biografia

El director Frank Perry va néixer el 21 d'agost de 1930 a la ciutat de Nova York (Estats Units). Va treballar en els seus inicis en produccions televisives, en especial documentals.

Després d'anar a la Guerra de Corea i reincorporar-se a la seva tasca com a director i productor, Perry va debutar en el cinema de ficció amb el drama de baix pressupost Elisa (1962), pel·lícula revelació protagonitzada per Keir Dullea i Janet Margolin que va ser escrita per la mateixa esposa de Frank, Eleanor Perry, que va adaptar en el seu guió una novel·la de Theodore Isaac Rubin.

Per aquest film Perry va aconseguir ser nominat a l'Oscar al millor director i Eleanor va rebre una nominació a l'estatueta com a millor guió adaptat. Frank va guanyar un premi al millor director debutant en el Festival de Venècia.

Eleanor també va ser la guionista del seu segon llargmetratge, el documental dramatitzat Ladybud Ladybug (1963).

Després de portar a televisió Thanksgiving Visitor, (1967), una història de Truman Capote amb guió del mateix autor d'A Sang Freda, Frank va tornar al cinema amb el protagonisme de Burt Lancaster i amb Sydney Pollack dirigint algunes escenes, per realitzar el drama psicològic El Nedador (1968), adaptació d'un text de John Cheever.

A L'estiu passat (1969) Frank i Eleanor van adaptar una novel·la d'Evan Hunter amb Barbara Hershey com a principal protagonista.

Els anys 60 es van tancar per a Perry amb una nova adaptació d'històries de Capote, Trilogy (1969).

Diari d'una esposa Desesperada (1971) va ser un dels seus títols, amb Elisa i El Nedador, més populars. Ara amb Richard Benjamin, Carrie Snodgress i Frank Langella com protagonistes, el matrimoni Perry adaptava una novel·la de Sue Kaufman. Snodgress va obtenir per la seva interpretació una candidatura a l'Oscar a la millor actriu. Més tard va realitzar la seva pròpia versió dels esdeveniments a OK Corral a Duel a Mort en OK Corral (1971), amb Stacy Keah com Doc Hollyday i Harris Yulin com Wyatt Earp. La protagonista femenina era Faye Dunaway. Aquest va ser el primer film realitzat sense la col·laboració en el guió de la seva dona Eleanor Perry.

Els anys 70, coincidint amb la ruptura amb la seva esposa, no van resultar per a Perry tan interessants com el decenni anterior, sent els seus títols fallits en general.

Play It As It Lays (1972), amb Tuesday Weld i Anthony Perkins, Man On a Wwing (1974), amb Cliff Robertson, o Ranxo De Luxe (1975), amb Jeff Bridges, no són pel·lícules a l'altura de les seves millors obres, fet que va provocar la seva retirada temporal de la pantalla gran.

En aquesta etapa Perry va treballar per a televisió, arribant a dirigir en els anys 80 la sèrie Skag.

Al cinema va tornar amb Estimada Mama (1981), adaptació del llibre autobiogràfic escrit per la filla de Joan Crawford, Christina. Joan estava encarnada per Faye Dunaway.

Un any després Frank va dirigir Monsenyor (1982), títol protagonitzat per Christopher Reeve.

Les seves últimes pel·lícules de ficció, oblidables, van ser Crompromising Positions (1985), amb Susan Sarandon i Raul Julia i la comèdia Estàs Morta, Amor? (1987), amb Shelley Long.

L'últim treball de Frank Perry com a director va ser On the bridge (1992), un documental sobre la seva lluita contra el càncer de pròstata, que finalment el va portar a la mort el 29 d'agost de 1995 a Nova York. Tenia 65 anys.^[1]

Filmografia

Filmografia:^[2]

1962: David & Lisa
1963: Ladybug Ladybug
1967: The Thanksgiving Visitor (TV)
1968: El nedador (The Swimmer)
1969: Last Summer
1969: Trilogy
1970: Diary of a Mad Housewife
1971: Doc
1972: La sort està decidida (Play It as It Lays)
1974: Man on a Swing
1975: Ranxo Deluxe (Rancho Deluxe)
1979: Dummy (TV)
1980: Skag (TV)
1981: Mama estimada (Mommie Dearest)
1982: Monsenyor (Monsignor)
1984: J.F.K.: A One-Man Show (TV)
1985: Compromising Positions
1987: Hello Again
1992: On the Bridge

Premis i nominacions

Nominacions

1963: Oscar al millor director per David and Lisa
1967: Primetime Emmy al millor programa dramàtic per ABC Stage 67
1980: Primetime Emmy al millor director en sèrie dramàtica per Skag

Referències

↑ «biografia de Frank Perry». Imdb.
↑ Redacció NYT. «filmografia de Frank Perry». The New York Times.

[1] «biografia de Frank Perry». Imdb.

[2] Redacció NYT. «filmografia de Frank Perry». The New York Times.

[1]

[2]

Premi Golden Raspberry al pitjor guió
Dècada del 1980	Bronte Woodard i Allan Carr – Can't Stop the Music (1980) Frank Yablans, Frank Perry, Tracy Hotchner, i Robert Getchell – Mama estimada (1981) Robin Moore i Laird Koenig – Inchon (1982) John Kershaw, Shawn Randall, i Ellen Shephard – The Lonely Lady (1983) John Derek – Bolero (1984) Sylvester Stallone, James Cameron, i Kevin Jarre – Rambo 2 (1985) Willard Huyck i Gloria Katz – Howard the Duck (1986) Jonathan Reynolds i Bill Cosby – Leonard Part 6 (1987) Heywood Gould – Cocktail (1988) Eddie Murphy – Nits de Harlem (1989)
Dècada del 1990	Daniel Waters, James Cappe, i David Arnott – The Adventures of Ford Fairlane (1990) Steven E. de Souza, Daniel Waters, Bruce Willis, i Robert Kraft – El gran falcó (1991) Blake Snyder, William Osborne, i William Davies – Stop! Or My Mom Will Shoot (1992) Amy Holden Jones – Una proposició indecent (1993) Tom S. Parker, Jim Jennewein, Steven E. de Souza, i altres – The Flintstones (1994) Joe Eszterhas – Showgirls (1995) Andrew Bergman – Striptease (1996) Eric Roth i Brian Helgeland – El missatger del futur (1997) Joe Eszterhas – An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn (1998) Jim Thomas, John Thomas, S. S. Wilson, Brent Maddock, Jeffrey Price i Peter S. Seaman – Wild Wild West (1999)
Dècada del 2000	Corey Mandell i J. David Shapiro – Camp de batalla: la Terra (2000) Tom Green i Derek Harvie – Freddy Got Fingered (2001) George Lucas i Jonathan Hales – Star Wars episodi II: L'atac dels clons (2002) Martin Brest – Una relació perillosa (2003) Theresa Rebeck, John Brancato i Michael Ferris, i John Rogers – Catwoman (2004) Jenny McCarthy – Dirty Love (2005) Leora Barish i Henry Bean – Basic Instinct 2 (2006) Jeffrey Hammond – I Know Who Killed Me (2007) Mike Myers i Graham Gordy – The Love Guru (2008) Ehren Kruger, Alex Kurtzman, i Roberto Orci – Transformers: Revenge of the Fallen (2009)
Dècada del 2010	M. Night Shyamalan – The Last Airbender (2010) Steve Koren, Adam Sandler, i Ben Zook – En Jack i la seva germana bessona (2011) David Caspe – That's My Boy (2012) Steve Baker, Ricky Blitt, Will Carlough, Tobias Carlson, Jacob Fleisher, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Claes Kjellstrom, Jack Kukoda, Bob Odenkirk, Bill O'Malley, Matthew Alec Portenoy, Greg Pritikin, Rocky Russo, Olle Sarri, Elizabeth Wright Shapiro, Jeremy Sosenko, Jonathan van Tulleken, i Jonas Wittenmark – Movie 43 (2013) Darren Doane i Cheston Hervey – Saving Christmas (2014) Kelly Marcel – Cinquanta ombres d'en Grey (2015) Chris Terrio i David S. Goyer – Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016) Tony Leondis, Eric Siegel, i Mike White – Emoji: La pel·lícula (2017) Niall Leonard – Cinquanta ombres alliberades (2018) Lee Hall i Tom Hooper – Cats (2019)
Dècada del 2020	Tomasz Klimala, Barbara Białowąs, Tomasz Mandes, i Blanka Lipińska – 365 dni (2020/21) Joe DiPietro i David Bryan – Diana: The Musical (2021) Andrew Dominik – Blonde (2022) Rhys Frake-Waterfield – Winnie-the-Pooh: Blood and Honey (2023)