Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Fatoumata Diawara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFatoumata Diawara

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Ouragahio (Costa d'Ivori) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautora, actriu, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata -
GènereFolk, música de Wassoulou i blus tuareg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficWorld Circuit
Nonesuch Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfatoumatadiawara.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0224937 Allocine: 15193 Allmovie: p270007 TMDB.org: 545038
Facebook: FatouMusic X: FatouDiawara Youtube: UCLQ-HxUl1sWc-uouJ4I7vMA Bandcamp: fatou Spotify: 4G5ZJny3HvX6Il7eHVfnNC Apple Music: 466213610 Last fm: Fatoumata+Diawara Musicbrainz: 6f5064bb-7dbb-4a44-bac5-04c467394817 Songkick: 1155500 Discogs: 2203187 Allmusic: mn0001068819 Deezer: 390174 Modifica el valor a Wikidata

Fatoumata Diawara Fatoumata Diawara (Ouragahio, 21 de febrer de 1982) és una actriu, cantautora i guitarrista[1] d'origen malià que viu actualment a França. Va rebre dues nominacions als 61ns Premi Grammy al millor àlbum de música universal pel seu àlbum Fenfo i a la millor gravació dance per "Ultimatum", on va aparèixer amb la banda anglesa Disclosure.[2]

Filmografia

[modifica]
Banda de Fatoumata Diawara actuant al festival World Beat d'Austin el 2013
  • 1996: Taafe Fanga d'Adama Drabo
  • 1999: La Genèse de Cheick Oumar Sissoko Dina
  • 2002: Sia, le rêve du python de Dani Kouyaté: Sia
  • 2008: Il va pleuvoir sur Conakry, de Cheick Fantamady Camara: Siré
  • 2010: Encourage, d’Eleonora Campanella
  • 2010: Ni brune ni blonde, d’Abderrahmane Sissako
  • 2011: Les Contes de la Nuit, de Michel Ocelot (veu)
  • 2013: The Africa Express, de Renaud Barret i Florent de La Tulle: Ella mateixa
  • 2014: Timbuktu, d’Abderrahmane Sissako[3]
  • 2015: Morbayassa, de Cheick Fantamady Camara: Bella
  • 2016: Mali Blues, de Lutz Gregor: Ella mateixa
  • 2019: Yao, de Philippe Godeau: Gloria

Teatre

[modifica]
  • 1998: Antígona de Sòfocles; adaptació de Jean-Louis Sagot Duvauroux, producció de Sotiguy Kouyaté
  • 2002–2008: Royal de Luxe; creat per Jean-Luc Courcoult
  • 2007–2008: Kirikou et Karaba: Karaba

Àlbums

[modifica]
  • 2011: Fatou (World Circuit/Nonesuch)
  • 2015: At Home - Live in Marciac, Fatoumata Diawara i Roberto Fonseca (Jazz Village)
  • 2018: Fenfo (Something To Say) (Wagram Music/Shanachie Records)

Referències

[modifica]
  1. ↑ juny 2020, Rod Brakes05. «Fatoumata Diawara: “When I started to play guitar, it resolved everything. It was like healing my soul”» (en anglès). Guitarist Magazine. [Consulta: 16 febrer 2021].
  2. ↑ «61st GRAMMY Awards: Full Nominees & Winners List» (en anglès). GRAMMY.com, 07-12-2018. [Consulta: 24 febrer 2020].
  3. ↑ «TIMBUKTU - Festival de Cannes» (en anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 23 abril 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fatoumata Diawara
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fatoumata_Diawara&oldid=29817004»