Forja

Aquest article tracta sobre la tècnica ferrera. Si cerqueu l'organització política, vegeu «La Forja».

La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.^[1] L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga.^[2] Més que més una forja conté una llar (el formal, fornall o fornell), per a escalfar els metalls (normalment d'acer o de ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen tenalles per agafar el metall calent, i martells per a colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, car en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables.^[3]

La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc.), i del procés pel qual es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fosa).^[4]

Antigament aquesta tècnica era executada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer.

Les operacions més comunes que es feien, eren:

• Adreçar o aplanar peces deformades.
• Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops.
• Reblar: Consisteix a fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons.
• Foradar: és fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.^[5]
• Doblegar: És conformar una peça en angle.
• Corbar: Converteix una peça recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall.
• Soldar: Antigament dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures prou altes perquè tornessin el metall pastós. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument, i en sortien soldades.

Més modernament, el forjament lleuger es fa amb ajut de màquines. La més emprada és el martinet o martell mecànic, mogut generalment amb motor elèctric, encara que també poden ser moguts amb energia pneumàtica. Per forjar peces grossos, s'empren premses hidràuliques i les peces són mogudes amb ajut de grues de pont.^[6]

Si el forjament s'aplica a peces de sèrie, es realitza amb estampes. L'estampació es pot realitzar en fred o en calent i consisteix a deformar una peça entre dos motlles complementaris que són comprimits l'un vers l'altre amb la peça a estampar col·locada al mig. Aquesta operació, es fa sempre amb premses.

• Carlos Vila Pastor, Fernando Romero Subirón, Gracia M. Bruscas Bellido y Julio Serrano Mira, “Tecnología Mecánica: Metrología y procesos de conformado de metales sin arranque de viruta.”, Colección “Materials” de la UJI, núm. 233. (castellà)

• Farga
• Ferro forjat
• Farga catalana
• Fosa (indústria)
• Martinet
• Recalcat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forja

• Animació que mostra el procés de forjat. Arxivat 2012-07-12 a Wayback Machine. (alemany)