Els de davant

Els de davant

Les gens d'en face
Fitxa
Direcció	Jesús Garay
Protagonistes	Juanjo Puigcorbé Estelle Skornik Ben Gazzara Carme Elias i Boada
Director artístic	Llorenç Soler i de los Mártires
Producció	Isona Passola i Vidal
Guió	Louis Gardel i Jesús Garay
Música	Béatrice Thiriet
Fotografia	Carles Gusi Poquet
Muntatge	Albena Katerinska
Vestuari	Patricia Monné
Productora	La Sept-Arte Les Films du Sabre Revcom Films
Dades i xifres
País d'origen	Espanya i França
Estrena	9 octubre 1993
Durada	95 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	drama

Els de davant (en francès Les gens d'en face) és una pel·lícula de coproducció hispanofrancesa del 1993 dirigida per Jesús Nicolás F. Garay segons un guió escrit per ell i Fabrice Gardel i Louis Gardel basat en la novel·la homònoma de Georges Simenon. Es tracta d'un drama melancòlic que barreja una sòrdida història d'amor amb una trama policíaca.^[1] Ha estat doblada al català.^[2]

El nou cònsol de Turquia, Adil Zeki, arriba a la petita ciutat superpoblada i avorrida de Batumi, a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. A part de no entendre gens l'idioma local ni com funciona el sistema soviètic s'ha d'enfrontar a la desconfiança dels locals, l'atonia social i la desídia de l'administració estalinista, cosa que el va aïllant i alimenta la seva por a ser emmetzinat, ja que el seu antecessor va morir en estranyes circumstàncies.

Mentre s'enfronta a les seves tribulacions s'enamora de Sonia, la seva secretària que viu a la casa del davant i és una fervent militant de les Joventuts Comunistes.^[3]

• Juanjo Puigcorbé - Adil Bey
• Estelle Skornik - Sonia
• Ben Gazzara - John
• Carme Elias

La pel·lícula va formar part de la selecció oficial del 44è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[4] Als XII Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya va rebre el premi al millor llargmetratge, al millor director, al millor actor i a la millor fotografia i direcció artística.^[5]