Electroteràpia

Imatge d'un aparell de TENS, que genera impulsos elèctrics amb fins analgèsics.

L'electroteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties per mitjà de l'electricitat.

La història de l'electroteràpia és molt antiga i es remunta a l'aplicació de les descàrregues del peix torpede en l'època grega i romana (vegeu, Història, en fisioteràpia).

Actualment, la tecnologia ha desenvolupat nombrosos aparells per a l'aplicació de l'electroteràpia sense córrer riscos d'efectes secundaris.

Els principals efectes dels distints corrents d'electroteràpia són:

Antiinflamatori.
Analgèsic, per exemple la TENS.
Millora del trofisme.
Potenciació neuromuscular.
Tèrmic, en el cas d'electroteràpia d'alta freqüència.
Ocasionalment, per depressió endògena severa que no respon als tractaments farmacològics, la teràpia electroconvulsiva (electroxoc).

Aplicació

S'aplica en processos dolorosos, inflamatoris múscul-esquelètics i nerviosos perifèrics, així com en atròfies i lesions musculars i paràlisi.

Hi ha la possibilitat d'aplicar-la combinada amb la ultrasonoteràpia.

L'electroteràpia és una prescripció mèdica i és aplicada per un fisioterapeuta o bé una tècnica de tractament aplicada en mans d'un cinesioterapeuta, depenent del país.

Potencial d'acció

És la unitat bàsica de comunicació d'un nervi en repòs que té una càrrega de 60-90 mV. La velocitat a la qual es propaga el potencial d'Acció depèn el diàmetre del nervi i també si aquest està mielinitzat o no.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Introducción a la bioingenieria (en espanyol). 1988. Marcombo. ISBN 84-26706800.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electroteràpia