Eduardo Martínez Somalo

Eminència
Eduardo Martínez Somalo
	;
Biografia
Naixement	31 març 1927 ; Baños de Río Tobía (La Rioja)
Mort	10 agost 2021 (94 anys); Ciutat del Vaticà
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
	5 abril 1993 – 4 abril 2007 ; ← Sebastiano Baggio – Tarcisio Bertone →
Prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica
	21 gener 1992 – 11 febrer 2004 ; ← Jean Jérôme Hamer – Franc Rodé →
Prefecte de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments
	1r juliol 1988 – 21 gener 1992 ; ← Paul Augustin Mayer – Antonio María Javierre Ortás →
Cardenal prevere Santissimo Nome di Gesù
	28 juny 1988 –
Arquebisbe catòlic
	13 desembre 1975 –
Arquebisbe titular
	13 desembre 1975 – 22 juny 1988 ; ← Carlo Livraghi – Cipriano Calderón Polo → ; Diòcesi: bisbat de Thagora
Nunci apostòlic a Colòmbia
	12 novembre 1975 – 5 maig 1979 ; ← Angelo Palmas – Angelo Acerbi →
Substitut d'Afers Generals de la Secretaria d'Estat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica ; Pontifícia Universitat Gregoriana ; Universitat Pontifícia Lateranense
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1975–), sacerdot catòlic (1950–), professor d'universitat, diplomàtic, teòleg
Consagració	13 desembre 1975, Jean-Marie Villot
Proclamació cardenalícia	28 de juny de 1988 per ; Joan Pau II
Participà en
abril 2005	Conclave de 2005
Premis
	Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana ;
	(la) caritas et veritas
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org

Eduardo Martínez Somalo (Baños de Río Tobía, 31 de març de 1927 - Ciutat del Vaticà, 10 d'agost de 2021) va ser un cardenal espanyol. Des de 1988 fins a 2007 va ser cardenal camarlenc.

Primers estudis

Va cursar els seus estudis en Teologia i Dret Canònic en la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma, i era també doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense, igualment situada a Roma.

Carrera eclesiàstica

Diplomàcia vaticana

Després de ser ordenat sacerdot a Roma el 19 de març de 1950, va entrar en el servei diplomàtic de la Santa Seu. Va ocupar subseqüentment els càrrecs de responsable de la secció espanyola de la Secretaria d'Estat, el 1970 fou conseller del Nunci apostòlic a Londres,^[1] el 1975 Nunci apostòlic a Colòmbia i el 1979 substitut de la Secretaria d'Estat (càrrec considerat la tercera posició en jerarquia dins del Vaticà).^[2]^[3]

Nomenament com a cardenal

Al maig de 1988 Martínez Somalo va cessar en les seves funcions com a substitut de la Secretaria d'Estat, i un mes més tard va ser creat cardenal pel papa Joan Pau II, juntament amb altres 23 purpurats.

El 21 de gener de 1992, el Pontífex el va nomenar prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica.^[4]

El 5 d'abril de 1993 va ser nomenat per Joan Pau II Camarlenc de l'Església Catòlica en substitució del cardenal Sebastiano Baggio, qui havia mort quinze dies abans. Va presentar la seva renúncia després de complir 80 anys,^[5] i el 4 d'abril de 2007 el papa Benet XVI va designar al Cardenal Bertone com a nou Camarlenc.^[6] Com a cardenal camarlenc li va correspondre exercir les especials funcions reservades a aquest càrrec durant la seu vacant a la mort de Joan Pau II.^[7]