Emil Boc

Emil Boc

Biografia
Naixement	6 setembre 1966 (58 anys) Mărgău (Romania) (en)
87è Primer ministre de Romania (9è des de la Revolució Romanesa de 1989)
22 de desembre de 2008 – 6 de febrer de 2012
← Călin Popescu-Tăriceanu Mihai Răzvan Ungureanu (Interinament Cătălin Predoiu) →
Batlle de Cluj-Napoca
2 de juny de 2004 – 21 de desembre de 2008
← Gheorghe Funar Sorin Apostu →
Dades personals
Nacionalitat	Romanesa
Religió	Ortodox romanès
Formació	Universitat de Cluj-Napoca Universitat Lliure de Brussel·les
Alçada	162 cm
Activitat
Ocupació	Polític i Jurista
Partit	PD-L
Família
Cònjuge	Oana Boc
Signatura
Lloc web	emilboc.ro
Llista Alcalde de Cluj-Napoca 1r novembre 2024 – Electe a: 2024 Romanian local elections (en) Alcalde de Cluj-Napoca 21 octubre 2020 – 1r novembre 2024 Electe a: eleccions locals romaneses de 2020 Alcalde de Cluj-Napoca 2016 – 21 octubre 2020 Electe a: 2016 Romanian local elections (en) Alcalde de Cluj-Napoca 2012 – 2016 ← Sorin Apostu Electe a: 2012 Romanian local elections (en) 61è Primer ministre de Romania 22 desembre 2008 – 6 febrer 2012 (dimissió) ← Călin Popescu-Tăriceanu – Mihai Răzvan Ungureanu → Alcalde de Cluj-Napoca 2004 – 22 desembre 2008 (dimissió) ← Gheorghe Funar – Sorin Apostu → Membre de la Cambra de Diputats de Romania 2000 – 2004 Legislatura: 2000-2004 legislature of the Romanian Parliament (en) Circumscripció electoral: Electoral district no. 13 Cluj (en)

Emil Boc (Mărgău, Romania 1966) és un polític romanès, que fou Primer Ministre d'aquest país des del 22 de desembre de 2008 i fins al 6 de febrer de 2012, i president del Partit Demòcrata-Liberal (PD-L) des del 2004.

Va néixer el 6 de setembre de 1966 a Mărgău a la Província de Cluj, al nord del país, aleshores la República Socialista de Romania. Fill de Ioan i Ana Boc, fou el més petit de cinc germans.

Cursà els estudis superiors a la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca: Història i Filosofia què es graduà el 1991 i en Dret (1995). Entre 1992 i 1999 participà en un seguit de beques i formació a l'estranger entre les quals visità els Estats Units, el Regne Unit i Bèlgica. L'any 2000 acabà el doctorat en Ciències polítiques, filosofia política i dret constitucional.

El 1996 ingressà al Col·legi d'Advocats de Cluj. Actualment és professor associat a la Facultat de Ciències Polítiques, de l'Administració i Comunicació i de la Facultat de Dret de la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca.

El Juliol de 1994 es casà amb Oana Boc amb qui té dues filles Cezara i Patrícia.

Fou diputat a la Cambra dels Diputats (2000-2004), i fou membre de la Comissió d'Afers Jurídics d'aquesta cambra. També fou Cap del grup parlamentari del Partit Demòcrata en aquesta cambra (2003-2004). El 2003 fou nomenat Vicepresent de la comissió encarregada de renovar la Constitució.

Es presentà com a candidat a la Batllia de Cluj-Napoca el 2004 (que ocupava l'extremista Gheorghe Funar des del 1992), guanyà les eleccions obtenint 9 regidors i aconseguí la batllia gràcies amb el pacte amb els hongaresos de la UDMR. Fou nomenat Batlle el 2 de juny de 2004. Fou reelegit el 2008 amb el 76,2% dels vots.

El 21 de desembre de 2004 fou nomenat President del Partit Demòcrata (ara Partit Demòcrata-Liberal).

Amb la victòria del seu partit (PD-L) a les eleccions legislatives del 30 de novembre de 2008, el president Traian Băsescu nominà a Theodor Stolojan com a candidat principal a Primer Ministre (10 de desembre de 2008) al cap de cinc dies anuncià la seva retirada política. El mateix dia el president Băsescu el nomenà com a candidat a Primer Ministre.

Arribaren a un acord de govern amb l'aliança formada pel Paritit Socialdemòcrata i el Partit Conservador. Prengué possessió del càrrec el 22 de desembre de 2008. Tot i que l'acord de govern es trencà l'1 d'octubre de 2009, i perdé una moció de censura el 13 d'octubre del mateix any; Boc continuà dirigint el govern, sobretot gràcies al suport rebut per part del President Traian Băsescu, i perquè incorporà com a soci de govern a la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania.

Finalment, el 6 de febrer de 2012 hagué de dimitir del càrrec després de fortes protestes dels ciutadans contra les polítiques d'austeritat pressupostària per part del seu govern.^[1] Fou substituït de forma interina pel Ministre de Justícia Cătălin Predoiu, qui al cap de pocs dies deixà el càrrec de forma definitiva a Mihai Răzvan Ungureanu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Boc

• Pàgina web personal Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.