Emajõgi

Emajõgi

Tipus	riu
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Estònia i Letònia
Cota inicial	33 m
Entitat territorial administrativa	Estònia
Localització	Võrtsjärv (en)
Final
Cota final	29,5 m
Localització	Peipus
58° 23′ 01″ N, 26° 08′ 02″ E / 58.383689°N,26.133792°E / 58.383689; 26.133792 B 58° 26′ 15″ N, 27° 14′ 30″ E / 58.4375°N,27.2418°E / 58.4375; 27.2418
Afluents	Pedja River (en) , Elva River (en) , Amme River (en) , Kalli River (en) , Porijõgi (en) , Kavilda River (en) , Ilmatsalu River (en) , Ahja River (en) , Laeva River (en) , Mõra River (en) , Luutsna River (en) , Savijõgi (en)
Conca hidrogràfica	Narva basin (en)
Característiques
Dimensió	99,6 () km
Superfície de conca hidrogràfica	9.628,1 km²
Mesures
Cabal	70,1 m³/s

L'Emajõgi és un riu d'Estònia que flueix des del llac Võrtsjärv, a través del comtat de Tartu, fins al llac Peipus, travessant la ciutat de Tartu durant deu quilòmetres. Té una longitud d'aproximadament 100 km i és el segon riu més gran d'Estònia per cabdal i l'únic riu del país totalment navegable.

L'Emajõgi també és anomenat Suur Emajõgi ("Gran Emajõgi"), per a diferenciar-lo del Väike Emajõgi ("Petit Emajõgi"), un altre riu que desemboca a l'extrem sud del llac Võrtsjärv.

La font de l'Emajõgi es troba a la riba nord-est de Võrtsjärv, a Rannu-Jõesuu, des d'on el riu segueix un curs aproximadament cap a l'est en direcció al llac Peipus.

El curs d'Emajõgi es divideix en tres seccions:^[1] Al curs superior, des de Võrtsjärv fins al pont de Kärevere, el riu travessa zones àmplies, planes i pantanoses, que formen part de la Reserva Natural d'Alam-Pedja. En aquesta secció plena de meandres, Emajõgi té una plana d'inundació indefinida que pot arribar a abastar diversos quilòmetres. Al curs mitjà, de Kärevere a Kavastu, tot passant per Tartu, el riu segueix un curs més recte i flueix en una vall poc profunda i clarament definida. En aquest tram, la profunditat mitjana del riu és de deu metres. L'amplada de la vall al curs mitjà és d'entre un i un quilòmetre i mig; a Tartu, es redueix a 800 m.^[1] Al curs baix, el riu travessa una terra baixa pantanosa, anomenada Emajõe Suursoo, abans de desembocar al llac Peipus, a la localitat de Praaga.

La longitud del riu és de cent quilòmetres, tot i que els registres de 1927 apunten a una longitud de 117. Aquesta diferència és deguda a un seguit d'obres dutes a terme la dècada de 1930, que van tallar meandres per a facilitar la navegació del riu.^[1]

Imatge de satèl·lit del curs del riu des de Võrtsjärv (a l'esquerra), a través de Tartu (al centre) i fins al llac Peipus (a la dreta).

L'Emajõgi ha estat àmpliament utilitzat com a via fluvial i ruta comercial durant segles. En el passat, també ha estat un obstacle per al transport terrestre entre el nord i el sud d'Estònia, perquè el riu flueix en una vall baixa i pantanosa. Dels pocs llocs adequats per travessar el riu, Tartu té les condicions més favorables.^[2] A causa de la seva ubicació a l'encreuament de rutes terrestres i aquàtiques, la ciutat es va convertir en un important centre comercial.^[2]

Al segle XIX, el riu es va utilitzar activament per transportar diferents càrregues a Tartu: llenya, fusta, fenc, peix, etc. El principal tipus de vaixell utilitzat era el lodi, una petita barcassa fluvial o veler.^[3] En aquell moment hi havia fins a 200 barcasses fondejades al port de Tartu. El primer vaixell de paletes va aparèixer el 1843; el 1900 n'hi havia sis.^[2] Les últimes barcasses fluvials van desaparèixer a mitjans del segle XX, però diversos vaixells nous van ser portats al riu per continuar el transport naval a Pskov, Piirissaar i altres destinacions.^[4] Les hidroales introduïdes a la dècada de 1960, operaven diàriament a la ruta Tartu-Pskov. El trànsit a la ruta es va acabar l'any 1992 i actualment continua tancat, malgrat múltiples intents de reobrir-lo.^[5]