Dési Bouterse
  | |
| Nom original | (nl) Desiré Delano Bouterse (nl) Desi Bouterse |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 octubre 1945 (79 anys) Domburg (Surinam) |
| President temporal de l'Unasur | |
| 30 agost 2013 – 4 desembre 2014 ← Ollanta Humala – Tabaré Ramón Vázquez Rosas → | |
| 9è President de Surinam | |
| 12 agost 2010 – 16 juliol 2020 ← Ronald Venetiaan – Chan Santokhi → | |
| Dades personals | |
| Religió | Pentecostalisme |
| Formació | Royal Military School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Partit Nacional Democràtic Megacombinatie |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Conflicte | cop d'estat del Surinam de 1980 |
| Família | |
| Cònjuge | Ingrid Bouterse-Waldring (1990–) Ingrid Bouterse-Figueira (1970–) |
| Fills | Dino Bouterse (  ) |
| Premis | |
| |
Desiré «Dési» Delano Bouterse és un polític de Surinam. Va néixer el 13 d'octubre de 1945, en el petit caseriu de Domburg, a l'estat de Wanica, i va començar a treballar a l'exèrcit, com a instructor esportiu. Va encapçalar un cop d'Estat el 1980 conegut com el «cop dels sergents», en el qual va derrocar Johan Ferrier, el primer president de Surinam i que havia estat elegit a les urnes; després d'això es va convertir en el cap de govern de facto a 1980 i una altra vegada el 1982.[1] Pertany al Partit Nacional Democràtic (PND).
El 1990 va derrocar juntament amb Ivan Graanoogst i Roy Horb el president Ramsewak Shankar. El 1999 va ser acusat pel govern neerlandès de ser culpable per l'assassinat de 15 persones al desembre de 1982, un fet conegut com «els assassinats de desembre», així com per tràfic de cocaína.[1] La consegüent ordre de captura internacional en contra li impedeix sortir del país. Al Surinam, no obstant això, no ha estat condemnat. A les eleccions del 25 de maig de 2010 s'hi va presentar amb el seu partit, el PND, i va obtenir la victòria amb 23 dels 50 escons (el membre 51è del parlament va ser Ronald Venetiaan el càrrec com a president no podria combinar-se amb la funció de parlamentari) i el 12 d'agost de 2010 va assumir la presidència del seu país.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «"Bouterse is back"». The Economist, 04-06-2010. [Consulta: abril 2011].