Gustav Ludwig Hertz

Gustav Ludwig Hertz

(1915)
Biografia
Naixement	22 juliol 1887 Hamburg (Imperi Alemany)
Mort	30 octubre 1975 (88 anys) Berlín Est (República Democràtica Alemanya)
Sepultura	Cementiri d'Ohlsdorf, Sec. Q24, Q25 (53-58) 53° 37′ 16″ N, 10° 03′ 01″ E / 53.620994°N,10.050261°E / 53.620994; 10.050261
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1909–1911) Universitat de Múnic (1908–1909) Universitat de Göttingen (1906–1908) Universitat Humboldt de Berlín Johanneum, Hamburg
Tesi acadèmica	Über das ultrarote Absorptionsspektrum der Kohlensäure in seiner Abhängigkeit von Druck und Partialdruck  (1911 )
Director de tesi	Max Planck i Heinrich Rubens
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leipzig (1954–1961) Institut de Física i Tecnologia de Sukhumi (1945–1954) Siemens AG (1935–1945) Universitat Tècnica de Berlín (1928–1935) Universitat de Halle (1925–1928) Philips (1920–1925) Universitat Humboldt de Berlín (1913–1920)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1961–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1955–1961) Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de l'RDA
Professors	Max Planck
Alumnes	Heinz Pose
Obra
Obres destacables Experiment de Franck-Hertz
Estudiant doctoral	Heinz Pose
Família
Cònjuge	Ellen Dihlmann (Ṫ1941) Charlotte Jollasse
Fills	Carl Hellmuth Hertz
Pares	Gustav Hertz i Auguste Arning
Parents	Heinrich Rudolf Hertz, oncle
Premis
(1959)  Científic Excepcional del Poble (1959)  Medalla Helmholtz (1951)  Premi Stalin (1951)  Medalla Max Planck (1925)  Premi Nobel de Física  Premi Nacional de la RDA  Ordre del Mèrit Patriòtic d'Or  Orde de la Bandera Roja del Treball

Gustav Ludwig Hertz (Hamburg, 22 de juliol de 1887 - Berlín Est, 30 d'octubre de 1975) fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Nascut el 22 de juliol de 1887 a la ciutat alemanya d'Hamburg, fou nebot del també físic Heinrich Rudolf Hertz.

Va començar la seva carrera, després d'estudiar física en diverses universitats alemanyes, treballant com a tècnic en un laboratori. El 1913 va passar a ser professor, i va portar a terme experiments de física atòmica a la Universitat de Berlín, per passar a formar part posteriorment del departament d'investigació de la Philips a la ciutat d'Eindhoven als Països Baixos. Després de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar a la Unió Soviètica, on va tornar a impartir classes a la Universitat de Moscou i treballà en un laboratori d'investigació científica. Al seu retorn a Alemanya, l'any 1954 fou nomenat director de l'Institut Max Planck de Física a la Universitat de Leipzig.

Ludwing Hertz es morí el 30 d'octubre de 1975 a la ciutat de Berlín.

El 1913, va estudiar amb James Franck el potencial de ionització de l'àtom en diferents elements, observant que l'energia d'impacte d'aquests amb els electrons és absorbida, solament segons modalitats predeterminades, pels àtoms. Aquestes investigacions van contribuir al desenvolupament posterior de la física atòmica. Aquest descobriment fou anomenat experiment de Franck-Hertz i comportà la confirmació del model atòmic de Bohr sobre l'àtom.

Per aquest descobriment, ambdós físics foren guardonats amb el Premi Nobel de Física de l'any 1925.

• Kuczera, Josef. Gustav Hertz (en alemany). Springer, 2013. ISBN 978-3-663-12161-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Ludwig Hertz

• «Gustav Ludwig Hertz» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Ludwig Hertz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.