Gran Canal

Per a altres significats, vegeu «Gran Canal (Xina)».

Gran Canal

(it) Canal Grande
Tipus	canal atracció turística
Part de	San Marco Santa Croce Dorsoduro San Polo Cannaregio
Inici
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
Final
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
Localització	Llacuna de Venècia
Localització	historical center of Venice (en)
45° 26′ 32″ N, 12° 19′ 35″ E / 45.4422°N,12.3264°E / 45.4422; 12.3264
Afluents	rio de Ca' Corner (en) , rio Ca' Michiel (en) , rio di San Luca (en) , rio di San Maurizio (en) , rio di San Moise (en) , rio di San Salvador (en) , rio de Santa Maria Zobenigo (en) , rio de l'Alboro (en) , rio del Duca (en) , rio del Fontego dei Tedeschi‎ (en) , rio del Santissimo di Santo Stefano (en) , rio dell'Orso (en) , rio de Ca' Garzoni (en) , rio di San Vidal (en)
Característiques
Altitud	0 m
Profunditat	5 m
Dimensió	3,8 () km

El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia. Té una llargada d'uns 3800 metres i una amplada que varia des dels 30 metres als 70, i una profunditat mitjana de 5 metres. Divideix en dues parts la ciutat amb la seua forma de essa invertida, des del seu començament prop del Ponte della Libertà fins al Bacino di San Marco, davant del Palau Ducal.

El canal està flanquejat en tota la seua longitud per edificis magnífics, la majoria dels segles XIII fins al XVIII, que mostren la riquesa i l'art creat per la República de Venècia, cosa que en fa un símbol de la ciutat. Any rere any els venecians reviuen les tradicions de la Sereníssima, com la Regata Storica.

Després d'un curt tram en direcció sud-est, a l'alçada del Ponte della Costituzione el canal gira cap al nord-est, per a continuació descriure una gran corba on es troben el Ponte degli Scalzi i la confluència del Canale di Cannaregio, i acaba en el Ponte di Rialto, l'únic pont igual d'antic i famós com el mateix canal. A partir d'ací, continua cap al sud-oest i després cap al sud (després de la “volta de Canal”) i, finalment, a l'est amb el Ponte dell'Accademia fins a la Punta della Dogana. En aquest recorregut passa per cinc del sis sestieri (barris), recull 45 canals menors i el travessen set ponts (quatre de vianants, dos per a automòbils i un ferroviari). El pont més recent és el Ponte della Costituzione, dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava per connectar la plaça de l'Stazione di Venezia Santa Lucia amb Piazzale Roma, terminal de les línies de l'Azienda Consorzio Trasporti Venezia (empresa de transport públic de Venècia) inaugurat l'any 2008.

Fou el riu al voltant del qual va nàixer la ciutat i el centre vital del comerç de la Sereníssima durant tota l'edat mitjana. El Canal Gran fou el lloc més cobejat per l'aristocràcia, el lloc per excel·lència on exaltar la pròpia riquesa.

Són almenys 170 les residències que encara mostren els mil anys d'esplendor de la República, en la història de les famílies que hi han viscut i en la seua arquitectura, sempre influïda pel gust particular venecià. Es podria dir que el Gran Canal és el palau més bell de la ciutat on es demostra l'orgull de la pròpia identitat i el lligam profund amb la llacuna. A tot això es sumen algunes esglésies, scuole i campi; a més de les fondamente (passeigs) per a recórrer-los a peu.

Gairebé totes les cases donen directament al canal, sense voreres, només navegant es pot contemplar la continuïtat d'aquesta seqüència de les façanes il·luminades pels reflexos de l'aigua, aïllades dels vianants i cercades amb les estaques per a l'atracament de les naus. El Gran Canal ofereix aquest entorn encisador, component essencial de la màgia que ha fet de Venècia una de les ciutats més estimades en el món.

Riba dreta	Riba esquerra
Ponte della Libertà
Ex Convent de Santa Chiara (Uffici Questura)	Area ferroviaria
Canale di Santa Chiara
Pontile Piazzale Roma
Ponte della Costituzione
Rio Novo	Ex sede del Dipartimento Ferroviario
Giardini Papadopoli
Rio della Croce
Palazzo Emo Diedo (Tirali, segle xvii)	Stazione di Venezia Santa Lucia
Scuola dei Tessitori dei Panni di Lana
Església de San Simeon Piccolo
Palazzo Adoldo
Palazzo Foscari Contarini	Església de Santa Maria di Nazareth
Ponte degli Scalzi
Rio Marin	Pontile Ferrovia
Campo San Simeon Grande	Palazzo Calbo Crotta
Ca' Pollaco	Hotel Principe
Palazzo Gritti	Palazzo Flangini (Giuseppe Sardi, segle xvii)
Palazzo Corner	Scuola dei Morti
Palazzo Donà Balbi	Església de San Geremia (segle xviii)
Palazzo Zen	Palazzo Labia (del segle xvii, amb frescos de Giambattista Tiepolo)
Pontile Riva di Biasio	Canale di Cannaregio
Palazzo Marcello Toderini	Palazzo Emo
	Palazzo Querini
Rio di San Giovanni Decollato	Palazzo Correr Contarini Zorzi
Palazzo Giovanelli	Palazzo Gritti
Casa Correr	Església de San Marcuola (segle xviii, inacabada)
Traghetto Museo	Traghetto San Marcuola
Fontego dei Turchi (d'estil vèneto-romà d'Orient, Museo di Storia Naturale)	Pontile di San Marcuola
Rio del Fondaco dei Turchi	Rio di San Marcuola
Fontego del Megio	Ca' Vendramin Calergi
Palazzo Belloni Battagia (Baldassare Longhena, barroc, segle xvii)
Rio di Ca' Tron
Ca' Tron (segle xvi, IUAV)	Palazzo Marcello (on va nàixer Benedetto Marcello)
Palazzo Duodo	Palazzo Erizzo
Palazzo Priuli Bon	Palazzo Soranzo Piovene
Pontile San Stae	Palazzo Emo alla Maddalena
Església de San Stae (segle xviii)	Palazzo Molin Querini
Scuola dei Tiraoro e Battioro	Rio della Maddalena
Rio della Rioda	Palazzo e Palazzetto Barbarigo
Palazzo Coccina Giunti Foscarini Giovannelli
Rio della Pergola	Palazzo Gussoni Grimani Della Vida
Ca' Pesaro (Longhena, barroc, segle xvii, Museo d'Arte Moderna)	Rio di Noale
Rio di Ca' Pesaro o delle Due Torri	Palazzetto da Lezze
Palazzo Donà	Palazzo Boldù
Palazzo Correggio	Palazzo Contarini Pisani
Ca' Corner della Regina (segle xviii, sobre l'àrea del palau on va nàixer Caterina Cornaro)
Ca' Favretto (on va viure Giacomo Favretto)	Rio di San Felice
Rio di San Cassiano	Palazzo Fontana Rezzonico (on va nàixer Climent XIII)
Palazzo Morosini Brandolin	Palazzo Giusti
Fondamenta dell'Olio	Ca' d'Oro (gòtic, segle xv, Galleria Franchetti)
	Pontile Ca' d'Oro
Palazzo della Pretura	Palazzo Giustinian Pesaro
Rio delle Beccarie	Ca' Sagredo
Pescheria (neogòtic, segle xx)	Campo Santa Sofia
Traghetto Pescaria	Traghetto Santa Sofia
Campo della Pescaria	Palazzetto Foscari
	Palazzo Michiel dalle Colonne
Fabbriche Nuove di Rialto (Sansovino, segle xvi)	Palazzo Michiel del Brusà
	Palazzo Smith Mangilli Valmarana
	Rio dei Santi Apostoli
	Ca' Da Mosto (vèneto-romà d'Orient, segle xiii)
	Palazzo Bollani Erizzo (on va viure Pietro Aretino)
	Rio di San Giovanni Crisostomo
Fabbriche Vecchie di Rialto (Antonio Abbondi, segle xvi)	Campiello del Remer
	Palazzo Civran
	Palazzo Perducci
	Palazzo Ruzzini
Rio del Fontego dei Tedeschi
Palazzo dei Camerlenghi (renaixement, segle xvi, Corte dei Conti)	Fontego dei Tedeschi (segle xvi, Oficina Central de Correus)
Ponte di Rialto
Palazzo dei Dieci Savi (Scarpagnino, segle xvi, Magistrato alle Acque)	Riva del Ferro
Fondamenta del Vin	Pontile Rialto
	Palazzo Dolfin Manin (Sansovino, renaixement, segle xvi, seu de Banca d'Italia)
	Rio di San Salvador
	Palazzo Bembo (Gòtic, segle XV; on va nàixer Pietro Bembo)
	Traghetto Rialto
Traghetto San Silvestro	Ca' Loredan (vèneto-romà d'Orient, segle xiii, Municipio)
Casa Ravà (neogòtic, segle XX)	Ca' Farsetti (vèneto-romà d'Orient, segles xii-xiii, Municipio)
Pontile San Silvestro	Palazzo Cavalli
Palazzo Barzizza	Palazzo Grimani di San Luca
Palazzo Giustinian Businello
Rio dei Meloni	Rio di San Luca
Palazzo Papadopoli	Palazzo Corner Contarini dei Cavalli
	Palazzo Tron
Palazzo Donà della Trezza	Palazzo D'Anna Viaro Martinengo Volpi di Misurata
Palazzo Donà della Madoneta
Rio della Madoneta	Palazzo Querini Benzon
Palazzo Bernardo (gòtic, segle xv)	Rio di Ca' Michiel
Palazzo Querini Dubois	Palazzo Curti Valmarana
Palazzo Grimani Marcello	Palazzo Corner Spinelli (Codussi, renaixement, segle xv)
Ca' Cappello	Pontile Sant'Angelo
Rio di San Polo	Casa Barocci
Palazzo Barbarigo della Terrazza (segle xvi)	Rio di Ca' Garzoni
Palazzo Pisani Moretta (segle xv, gòtic)	Palazzo Garzoni
Palazzo Tiepolo	Traghetto Garzoni
Ca' Tiepolo Passi	Fondaco Marcello
Palazzo Giustinian Persico	Palazzo Corner Gheltoff
Rio di San Tomà	Palazzi Mocenigo (segles xvi i xvii; on s'hostatjaren Giordano Bruno, Thomas More i Lord Byron)
Traghetto San Tomà
Palazzo Marcello dei Leoni
Palazzo Dolfin
Pontile San Tomà
Palazzo Dandolo
Palazzo Civran Grimani
Rio della Frescada	Palazzo Contarini delle Figure (vi fu ospite Andrea Palladio)
Palazzo Caotorta-Angaran
Palazzo Balbi (Vittoria, renaixement amb elements barrocs, segle xvi; Giunta della Regione Vèneto)	Palazzo Erizzo Nani Mocenigo
Rio di Ca' Foscari
Ca' Foscari (gòtic, segle XV; seu de la Universitat)	Palazzo Da Lezze
Palazzi Giustinian (gòtic, segle XV; on s'hostatjà Wagner)	Palazzo Moro Lin
Ca' Bernardo
Palazzo Bernardo Nani	Palazzo Grassi (Massari, neoclàssic, segle xviii)
Ca' Rezzonico (Longhena, Massari; segles XVII-XVIII; Museu del Settecento Venecià)
Rio di San Barnaba	Església de San Samuele
Palazzo Contarini Michiel	Pontile San Samuele
Pontile Ca' Rezzonico	Casa Francheschinis (segle XX)
Traghetto San Barnaba	Traghetto San Samuele
Palazzetto Stern	Palazzo Malipiero
Rio Malpaga
Palazzo Moro ("Casa di Otello")
Palazzo Loredan dell'Ambasciatore (gòtic, segle xv)
Casa Mainella
Rio di San Trovaso	Palazzo Tecchio Mamoli
Palazzi Contarini Corfù	Ca' del Duca
Palazzi Contarini degli Scrigni	Rio del Duca
Palazzo Falier (liagò)
Palazzo Mocenigo Gambara	Palazzo Giustinian Lolin (Longhena, segle xvii)
Palazzo Querini Vianello
Scuola Grande di Santa Maria della Carità (Massari, segle xviii; Gallerie dell'Accademia)	Palazzo Civran Badoer Barozzi
Ex Chiesa di Santa Maria della Carità (gòtic, segle XV; Gallerie dell'Accademia)	Rio di San Vidal
Pontile Accademia	Campo San Vidal
Ponte dell'Accademia
Palazzo Brandolin Rota (va pertànyer a Toti dal Monte)	Palazzo Cavalli-Franchetti (gòtic, segle xv)
Palazzo Contarini Dal Zaffo (amb elements gòtics i renaixentistes, segle xv)
Palazzo Balbi Valier	Palazzo Barbaro a San Vidal
Palazzo Loredan (Fondazione Cini)	Palazzo Benzon Foscolo
Rio di San Vio	Palazzetto Pisani
Campo San Vio	Rio del Santissimo
Palazzo Barbarigo (els mosaics són moderns)	Palazzo Succi
Palazzo Da Mula Morosini	Casa Stecchini
Palazzo Centani Morosini
Ca' Biondetti (on va viure Rosalba Carriera)	Casina delle Rose (on treballaren Antonio Canova i Gabriele D'Annunzio)
Palazzo Venier dei Leoni (Collezione Peggy Guggenheim)	Palazzo Corner della Ca' Granda (Sansovino, renaixement, segle xvi; Provincia, Prefettura)
Rio delle Torreselle	Rio di San Maurizio
Palazzo Dario (renaixement, segle xv)	Palazzo Minotto
Palazzo Barbaro Wolkoff (on va viure Eleonora Duse)	Palazzo Barbarigo
Rio della Fornace	Rio di Santa Maria Zobenigo
Palazzo Salviati	Pontile Santa Maria del Giglio Palazzo Marin Contarini
Palazzo Orio Semitecolo Benzon	Palazzo Venier Contarini
Traghetto S.Gregorio	Traghetto Santa Maria del Giglio
Casa Santomaso	Palazzo Pisani Gritti
Palazzo Genovese (neogòtic, segle xix)	Rio delle Ostreghe
Abbazia di San Gregorio	Palazzo Ferro Fini (Consiglio Regionale del Veneto)
Rio della Salute
Pontile Salute	Palazzo Contarini Fasan (gòtic, segle XV; "Casa di Desdemona")
Basílica de Santa Maria della Salute	Palazzo Venier Contarini
	Palazzo Michiel Alvisi
Seminario Patriarcale	Palazzo Badoer Tiepolo
Punta della Dogana	Ca' Giustinian (gòtic, segle XV; Comune, Uffici della Biennale)
	Rio di San Moisè |
	Hotel Bauer (neogòtic, segle xix)
	Palazzo Treves de Bonfili
	Palazzo Vallaresso Erizzo (antico Ridotto)
	Harry's Bar
	Pontile San Marco Vallaresso
	Fonteghetto della Farina (renaixement, segle XV; Capitaneria di Porto)
	Venice Pavilion

El Gran canal correspondria al curs d'un antic riu en el seu tram final (podria ser un braç del riu Brenta). A banda i banda del Riu Businiacus, com se l'anomenava, ja en època preromana grups de vènets construïen els seus palafits, vivint principalment de la pesca i del comerç de sal. Sota l'Imperi Romà primer i de l'Imperi Romà d'Orient després, la llacuna es va anar poblant i adquirint una certa importància, fins que a primeries del segle ix el doge va traslladar la seu de Malamocco a Rivoaltus (l'actual Rialto), a la llarga del Riu Businiacus, pel fet que era una posició més ben defensable.

Amb el trasllat del dux a Rialto també s'hi traslladaren els comerços més importants. Es trobaren amb un profund Canal Gran, un canal-port segur i accessible a vaixells més grans. Com la resta de la ciutat, la zona del Gran Canal no tenia l'aspecte actual (més compacte, resultat de continus drenatges) sinó que era més ample i fluïa entre petites illes subjectes als efectes de les marees i unides amb ponts de fusta.

Un fondaco^[1] (pron. fóndaco,^[2] plural fondachi, pron. fóndaqui, o, menys sovint, fondaci, pron. fóndatxi) és un edifici destinat a magatzem per al comerç, habitualment incorporant-hi l'habitatge del mercader. La paraula prové del grec πάνδοκος,"^[2][3]alberg", mitjançant l'àrab فندق, funduq, literalment "casa-magatzem"). Aquests edificis d'origen medieval foren molt freqüents a les ciutats estat italianes basades en el comerç, com Gènova o Venècia. En aquesta ciutat, al llarg del Gran Canal els fondachi es multiplicaren.

Els fondachi segueixen un mateix esquema tipològic. Es basen en una planta de tres crugies paral·leles com la de la masia catalana, posades perpendicularment a la façana. Al primer pis s'hi obre un pòrtic o porxo sobre l'aigua (anomenat la curia), el qual permet la descàrrega de mercaderies des dels vaixells. Al porxo hi dona un corredor central flanquejat de botigues o magatzems que sol donar accés a un pati posterior. Al primer pis hi ha una lògia igual d'alta que el pòrtic que il·lumina una àmplia planta on s'ubiquen les habitacions del mercader, situades en les dues crugies laterals, reservant la crugia central per a la vida en comú. La façana segueix l'esquema tripartit de la planta, amb una part central espaiosa i dues laterals. A Venècia la façana sovint es revesteix de marbre reflectint la puixança del mercader.

La casa-fondaco a voltes està flanquejada per dues torretes defensives (torreselle) de caràcter ornamental, com passa en el Fontego dei Turchi (del segle xiii, pràcticament reconstruït en el segle xix). Aquest fondaco, com el Fondaco dei Tedeschi, també amb façana al Gran Canal, són un testimoni de la important presència de mercaders estrangers a Venècia: la mateixa República els donà espais per a magatzems i allotjar-se, també per a controlar millor la seva activitat.

Al llarg del Gran Canal, a l'àrea de Rialto, s'hi van construir altres edificis públics importants relacionats amb el comerç: palaus de la magistratura financera (Palazzo dei Camerlenghi i el Palazzo dei Dieci Savi, reconstruïts després de l'incendi de 1514), un fòrum comercial, una seca. Ja l'any 1181 Nicolò Barattieri va construir un pont de barques que unia Rialto amb la zona de les mercerie (carrers comercials), que un segle després va ser substituït per un pont de fusta amb botigues, precedent de l'actual Pont de Rialto de pedra.

El comerç amb l'Imperi Romà d'Orient va portar a la ciutat escultures, frisos, columnes, capitells que serviren per decorar les cases-fondaco de les famílies nobles. L'art romà d'Orient es va fondre amb tendències precedents originant l'anomenat estil vèneto-romà d'Orient. Aquest es caracteritza sobretot per galeries grans i allargades (loggia) i per l'abundància de marbres policroms.

Al llarg del Gran Canal aquestos elements estan millor conservats en els palaus Ca' Farsetti, Ca' Loredan (els dos serveixen d'ajuntament en l'actualitat) i Ca' Da Mosto, tots datats en els segles xii i xiii. És un període d'intensa activitat constructiva a la zona del Rialto, determinant l'aspecte del canal i de les àrees adjacents. De fet a Venècia els fonaments es reutilitzen quasi sempre i els materials constructius es consideren béns preuats: en reconstruccions posteriors molts palaus conservaren elements preexistents, mesclant així formes vèneto-romanes d'Orient i de nous estils (com passa en els palaus Palazzo Morosini Sagredo o Palazzo Bembo). La policromia i la divisió tripartida de les façanes, les lògies, els amplis finestrals i en general la disposició de les habitacions constituiran una manera de construir particular que continuarà en el futur.

La Quarta Croada, amb el gran botí aconseguit amb el saqueig de Constantinoble de 1204, i altres situacions històriques faran que Venècia estiga influenciada per l'orient fins al final del segle xiv.

L'arquitectura gòtica arriba a Venècia tardanament, però es manifesta amb les formes d'un esplèndid gòtic florit o flamíger, començant ja per la façana del Palazzo Ducale. La verticalitat i la lluminositat que caracteritzen el gòtic es troben en les lògies de les cases-fondaco: les columnes es fan més primes i delicades, els arcs de mig punt es substitueixen per arcs apuntats, conopials o lobulats. Les arcades s'eleven lleugerament entrellaçant-se i dibuixant en marbre formes lobulades, com els quadrifolis característics del gòtic venecià. Les façanes es revocaren de colors brillants.

Dels palaus de la segona meitat de segle que millor conserven el seu aspecte original destaquen la coneguda Ca' d'Oro i el Palazzo Bernardo. Al voltant de 1450 es va reconstruir amb formes gòtiques, encara visibles, l'església de Santa Maria della Carità, en el complex conventual que a partir del segle xix allotjaria Gallerie dell'Accademia de Venècia.

El punt àlgid d'aquest període serà la segona meitat del segle xv, del qual resten molts edificis, concentrats sobretot a l'últim tram del canal: Palazzo Pisani Moretta, Ca' Foscari (actual seu de la Universitat), Palazzo Barbaro a San Vidal, Palazzo Loredan dell'Ambasciatore i Palazzo Cavalli-Franchetti, són els exemples més significatius.

A finals del segle xv comencen a aparèixer sobre el Gran Canal els primers edificis construïts segons els cànons de l'arquitectura renaixentista, com el Palazzo Dario i el Palazzo Corner Spinelli, aquest últim obra de Mauro Codussi (o Coducci, Lenna, regió bergamasca aleshores part de la República Veneciana, 1440 - Venècia, 1504), pioner del Renaixement a Venècia. D'aquest arquitecte són també les Procuratie vecchie de la Plaça Sant Marc i Ca' Vendramin Calergi, una altra de les seves obres mestres que actualment és el Casino de Venècia.

Les referències a l'arquitectura clàssica són més evidents en les obres de Jacopo Sansovino, arribat des de Roma el 1527. En el Gran Canal va obrar, entre altres, les Fabbriche nuove a Rialto, va dissenyar el Palazzo Corner della Ca' Granda i el Palazzo Dolfin Manin, els quals es distingeixen per la seua façana imponent i la seua tendència a l'horitzontalitat, i per estar organitzats al voltant d'un pati central. També renaixentistes són el Palazzo Papadopoli de Gian Giacomo de' Grigi i Palazzo Grimani di San Luca de Michele Sanmicheli. Alguns palaus d'aquest període tenien en la seua façana frescos de grans pintors (com Il Pordenone, Tintoretto o Paolo Veronese), malauradament perduts.

L'any 1582 Alessandro Vittoria inicia la construcció del Palazzo Balbi (actual seu del Govern del Vèneto), on ja s'albiren alguns elements del barroc: cornises elaborades, timpans trencats i una profusa decoració.

El protagonista de l'arquitectura barroca veneciana serà l'arquitecte Baldassare Longhena (Venècia, final del 1596 o inici 1597 - Venècia, 18 febrer 1682). El 1631, als 35 anys, va iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria della Salute, una de les grans esglésies de la ciutat i un dels símbols del Gran Canal i de Venècia. La façana es veu animada per les diverses decoracions i les nombroses estàtues, en un treball de forts contrastos llum-ombra en la línia de la pintura de l'època (clarobscur).

Longhena va dissenyar un seguit de palaus, com Ca' Pesaro i Ca' Rezzonico (on retrobem una gran quantitat de decoració escultòrica i de l'ús del clarobscur) i la Chiesa degli Scalzi.

Les façanes més antigues del Palazzo Labia s'inspiren en l'obra de Longhena, palau que conté un cicle de frescos de Giambattista Tiepolo. Dins de l'escola longheniana hi podem comptar l'arquitecte Domenico Rossi, autor de la façana de l'església de San Stae (1710), i Giorgio Massari, que va realitzar el palau de Ca' Corner della Regina.

El segle xvi i el XVII assenyalen l'inici de la decadència de la Sereníssima, però malgrat això fou l'època de major activitat constructiva en el Gran Canal. Això s'explica en part pel progressiu augment de les famílies nobles (com els Labia) que compren el títol pagant grans xifres a una República en crisi econòmica. Una vegada aconseguit aquest privilegi, aquestes famílies construïen una residència d'acord amb el seu nou status, i al mateix temps induïen a les famílies més antigues a renovar les pròpies.

Amb el Palazzo Grassi Massari realitza (cap al 1750) un dels primers edificis considerats neoclàssics de Venècia. Anteriorment (entre 1718 i 1738) Giovanni Antonio Scalfarotto havia construït l'església de San Simeon Piccolo amb una planta central, un destacat pronaos i una gran cúpula de coure rematada amb una llanterna.

La desaparició de la República el 1797 suposà una reducció de l'activitat constructora al Canal Gran. Mostra d'això són la façana incompleta de l'església de San Marcuola i el Palazzo Venier dei Leoni (seu de la Col·lecció Peggy Guggenheim), del qual només se'n va construir el primer pis. Les famílies nobles van perdre l'impuls de mostrar el seu poder i algunes directament s'extingiren. Alguns palaus històrics foren demolits (com el Fondaco dei Persiani), però la majoria s'han conservat i després de ser restaurats conserven l'aspecte que tenien a finals del segle xviii. Els més importants són avui dia propietat pública i allotgen institucions o museus.

Menys afortunats foren els edificis religiosos. Durant el Regne d'Itàlia (1805-1814) Napoleó Bonaparte va suprimir els ordes religiosos, les seves esglésies van ser espoliades de les seves obres d'art i mobiliari, i els edificis van ser destinats a altres usos (com Santa Maria della Carità) o es van enderrocar. En el període subsegüent de dominació austríaca es va enderrocar la Chiesa della Croce, que donava nom al sestiere (barri) de Santa Croce i estava a l'àrea dels Giardini Papadopoli; l'església de Santa Lucia (en part dissenyada per Andrea Palladio) també es va enderrocar per fer lloc a la nova Stazione di Venezia Santa Lucia el (1860).

L'arribada del Regne d'Itàlia (1861-1946) va tornar la confiança a la ciutat i va donar lloc a una represa de l'activitat constructiva al llarg del Gran Canal, imitant els estils precedents, sovint reproduint-los en edificis neogòtics com la Pescaria del Rialto.

El Gran canal és la principal via del centre històric de la ciutat. El trànsit es regula per franges horàries i tipus (servei de transport, servei de gondolers, serveis públics de transport en taxi d'aigua). La circulació de lleure, llevat de les gòndoles, hi és prohibida. Les onades produïdes per les embarcacions de motor suposen un greu problema per als fonaments dels edificis, i per aquest motiu es limita estrictament la velocitat de circulació.

No hi ha limitacions per als vaporetti de la línia de l'ACTV (l'empresa pública de transports de Venècia), que són el principal mitjà de transport de persones; algunes línies recorren tot el canal, aturant-se a prop de molls o pontons fixats al fons de la llacuna. Les parades del vaporetto al llarg del Canal són:

• Piazzale Roma
• Ferrovia
• Riva de Biasio
• S. Marcuola
• San Stae
• Ca' d'Oro
• Rialto Mercato
• Rialto
• San Silvestro
• Sant'Angelo
• San Tomà/Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari
• Ca' Rezzonico
• San Samuele/Palazzo Grassi
• Acadèmia
• Santa Maria del Giglio
• Basílica de Santa Maria della Salute
• S. Marco Vallaresso

El Canal també té rutes de llanxes que fan el servei de taxi.

Molts turistes prefereixen conèixer el Gran Canal amb el vehicle tradicional, la góndola, per admirar amb calma els palaus i ponts i descobrir els llocs on van viure personatges famosos.

Per travessar el Gran Canal existeixen els gondoloni, també anomenats barchette, que fan la funció de ferri entre dues stazi (estacions), podent transportar fins a catorze persones. Molt nombroses en el passat, quan moure's en góndola era corrent, actualment queden els següents: Ferrovia - San Simeon Piccolo, San Marcuola - Fondaco dei Turchi, Santa Sofia - Pescaria, Fondamenta del Vin - Riva del Carbon (a Rialto), San Tomà - Sant'Angelo, San Barnaba - San Samuele, San Gregorio - Santa Maria Zobenigo.

Cada any, el primer diumenge de setembre, té lloc al llarg del Gran Canal la Regata Storica, una sèrie de curses que atrauen a multituds de venecians. Precedeix a les curses el Corteo Storico (desfilada històrica), on es commemora l'entrada a la ciutat de Caterina Cornaro reina de Xipre, després de la seua abdicació en 1489: gondolers vestits d'època condueixen embarcacions típiques del segle xvi en el seguit del Bucentaure, la galera d'estat dels Dogos.

El 21 de novembre marca la Festa della Madonna della Salute, en la qual els venecians agraeixen a la mare de Déu la salvació de la pesta ocorreguda els anys 1630-31 amb un pelegrinatge a la basílica. Per a l'ocasió es prepara un pont provisional fet de barques que travessa el Gran Canal. Els peregrins celebren la festa en el Campo della Salute, visitant les paradetes i menjant castradina.

• A. Zorzi, P. Marton I Palazzi Veneziani - Magnus Ed., Udine 1989; ISBN 88-7057-083-5
• M. Brusegan La grande guida dei monumenti di Venezia - Newton & Compton Ed., Roma 2005; ISBN 88-541-0475-2.
• E. e W. Eleodori Il Canal Grande. Palazzi e Famiglie - Corbo e Fiore Editori, II ed., Venècia 2007; ISBN 88-7086-057-4.
• Guida d'Italia - Venezia. 3^a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
• Alvise Zorzi, P. Marton. I Palazzi Veneziani. Udine, Magnus, 1989; ISBN 88-7057-083-5.
• Toso Fei Alberto, I segreti del Canal Grande. Misteri, aneddoti, cusiosità, sulla più bella strada del mondo. Studio LT2, 2009.
• Venezia e provincia. Milano, Touring Editore, 2004; ISBN 88-365-2918-6.
• Raffaella Russo. Palazzi di Venezia. Venècia, Arsenale Ed., 1998; ISBN 88-7743-185-7.
• Umberto Franzoi, Mark Smith. Canal Grande. Venècia, Arsenale Ed., 1993; ISBN 88-7743-131-8.
• Giuseppe Mazzariol (a cura di). I Palazzi del Canal Grande. Novara, Istituto Geografico De Agostini, 1989.
• Gianjacopo Fontana. Venezia monumentale - I Palazzi. Venècia, Filippi Ed., 1967.
• Andrea Fasolo, Mark Smith. Palazzi di Venezia. Venècia, Arsenale Ed., 2003; ISBN 88-7743-295-0.
• «Palazzi veneziani - architettura a Venezia».
• Terisio Pignatti (a cura di). Le scuole di Venezia. Milano, Electa, 1981.
• Silvia Gramigna, Annalisa Perissa. Scuole di Arti, Mestieri e Devozione a Venezia. Venècia, Arsenale Coop
• Giuseppe Tassini. Curiosità Veneziane. Venècia, Filippi Ed., 2001.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Canal