Gemini 3

Gemini 3

Els astronautes Young i Grissom es dirigeixen a la rampa que porta a l'ascensor que els elevarà fins la nau espacial en la qual duran a terme la primera missió Gemini tripulada. Vesteixen els vestits G3C intravehiculars.
Tipus de missió	vol espacial tripulat i nau Gemini
Operador	NASA
Núm. SATCAT	01301
Durada de la missió	4 hores, 52 minuts, 31 segons
Distància viatjada	128,748 quilometres (80,000 mi)
Propietats de la nau
Nau espacial	nau Gemini Gemini 3
Fabricant	McDonnell Aircraft Corporation
Massa	3.236,9 kg
Tripulació
(E-D) Grissom, Young
Membres Virgil Ivan Grissom (comandant) John W. Young (pilot)
Equip de reserva Walter Schirra (comandant) Thomas P. Stafford (pilot)
Indicatiu	Molly Brown
Inici de la missió
Llançament espacial Data 23 març 1965 Lloc Complex de llançament 19, la Força Espacial de Cap Canaveral
Vehicle de llançament	Titan II GLV
Fi de la missió
Amaratge Data 23 març 1965 Lloc oceà Atlàntic 22° 26′ N, 70° 51′ O / 22.43°N,70.85°O / 22.43; -70.85
Recuperat per	USS Intrepid
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Periàpside 161,2 km Apoàpside 224,2 km Inclinació 32,6 ° Període 88,3 min Època 23 març 1965 Òrbites realitzades 3
Programa Gemini ← Gemini 2 Gemini 4 →

La Gemini 3 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 23 de març de 1965^[1] amb un coet Titan-2-GLV.^[2] Fou el primer vol Gemini tripulat, el setè vol estatunidenc i el 17è vol espacial tripulat des de la Terra (incloent-hi els vols de l'X-15 per sobre de 100 quilòmetres). També fou l'últim vol espacial controlat des del Cap Canaveral.

Tripulació^[3]

Tripulació de reserva^[3]

Aquesta va ser la tripulació principal al Gemini 6

Tripilació original

La tripulación de Gemini 3 es va haver de canviar després que Shepard patís trastorn de l'oïde intern a finals de 1964.

Tripulació de suport^[3]

• Roger B. Chaffee (Houston)
• L. Gordon Cooper, Jr. (Cap Kennedy)

• Massa: 3,236.9 kg
• Perigeu: 161.2 km (100.2 mi)
• Apogeu: 224.2 km (139.3 mi)
• Inclinació: 32.6 graus
• Període: 88.3 minuts

L'objectiu principal de la missió era provar la maniobrabilitat de la nova nau Gemini. A l'espai, la tripulació va engegar els propulsors per a canviar el pla de la seva òrbita i baixar a una altitud menor. Es van aconseguir altres èxits amb el llançament de la Gemini 3: dues persones van volar a bord d'una nau espacial nord-americana (la Unió Soviètica va llançar una tripulació de tres persones al Voskhod 1 el 1964 i una tripulació de dues persones tan sols uns dies abans a la Voskhod 2), i la primera reentrada amb tripulació on la nau espacial va ser capaç de produir una sustentació per canviar el punt de'aterratge.

L'únic incident important durant la fase orbital va suposar un sandvitx de carn curada que Young havia havia pujat a bord d'amagat, ocultant-lo en una butxaca del seu vestit espacial Tot i així el director d'operacions de l'equip de vol Deke Slayton va escriure en la seva autobiografia que havia donar a Young permís per fer-ho. A Grissom aquest "contraban" li va fer gràcia, i va dir més endavant: "Després del vol, els nostres superiors de la NASA ens van informar de manera inequívoca que els sandvitxos de carn curada no classificats per l'home havien sortit per a futures missions espacials. Però l'oferta simpàtica de John d'aquest producte estrictament no reglamentari segueix sent un dels aspectes més destacats del nostre vol per a mí".^[4][5]

Els tripulants van fer-li unes quantes queixalades. Les molles que van fer podrien haver causat estralls a l'electrònica de la nau, de manera que van ser amonestats quan van tornar a la Terra. Es va advertir a les altres tripulacions que no es permetrien aquest tipus de bromes.^[6]

• Cronologia de l'exploració del sistema solar
• Missions lunars

• Hacker, Barton C; Grimwood, James M. On the Shoulders of Titans: A History of Project Gemini (en anglès). NASA, 1977 (NASA History Division, Office of Policy and Plans. NASA History Series). ISBN 9781493775910.  Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine.
• Harland, David M.; Ulivi, Paolo. Robotic Exploration of the Solar System Part I: The Golden Age 1957-1982 (en anglès). Springer, 2007. ISBN 9780387493268. 
• Kraft, Christopher. Flight: My Life in Mission Control. lume; Edición, 2002. ISBN 978-0452283046. 
• Reeves, Robert. The Superpower Space Race: An Explosive Rivalry through the Solar System (en anglès). Plenum Press, 1994. ISBN 0-306-44768-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemini 3

• Gemini 3 - Astronautix
• Transcripcions de ràdio de la Gemini 3 Arxivat 2011-05-05 a Wayback Machine..
• Història del programa Gemini Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine..
• Dossier de premsa de Gemini 3.