Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Gastronomia del Magrib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cuinaGastronomia del Magrib
Una tagina d'anyell amb prunes, pansa i ametlles
País d'origenMagrib
Tipus de cuinaMediterrània
Plat(s) estrellaMexui, cuscús, tagina, pastilla, chermoula, merguez, etc.
Beguda típicaCafè, te, llet
Ingredients destacatsCarn, peix, hortalisses, verdura, blat, fruita, espècies
El Magrib inclou diverses cultures, ètnies i estats: l'algeriana, la líbia, la marroquina, la mauritana, la saharaui i la tunisiana.

La gastronomia del Magrib o cuina magribina és la gastronomia tradicional pròpia de les ètnies i països del Magrib, que és la part occidental de l'Àfrica del Nord.

Tot i que és una cuina africana, al nord és també mediterrània, amb moltes semblances amb la cuina dels països del sud d'Europa. De la mateixa manera que a la cuina dels Països Catalans tradicional es deixa veure l'empremta de la religió cristiana (plats sense carn, dolços vinculats a festes catòliques, etc.) a la del Magrib ocorre una cosa similar amb la musulmana, i encara que actualment alguns magribins beguin alcohol i mengin porc, per exemple, la xaria o llei islàmica recomana unes normes a la preparació dels aliments perquè siguin halal (permesos), i almenys algunes d'elles s'han acabat fonent a la cultura gastronòmica tradicional influint en la personalitat i gust local. D'altra banda l'expansió de l'Imperi Otomà va influenciar també la cultura en general i en particular de la gastronomia en aquesta àrea, a excepció de la del Marroc.

Els aliments són preparats de manera senzilla i molt gustosa, donant importància als ingredients principals, frescos i de temporada. Les espècies són abundants en quantitat i varietat. En canvi les presentacions solen ser molt cuidades. Molts plats no requereixen l'ús del ganivet per part del comensal i alguns es poden menjar amb les mans. La fruita i la verdura són variats, abundants i gairebé sempre pressents a tots els plats. El peix i el marisc també, que es pot preparar fregit, a la planxa o marinat. La tagina és una mena de cassola de fang amb tapa d'ús molt habitual, com també ho és la cuscussera per a preparar cuscús. Les postres solen ser fruita fresca, però també existeixen dolços petits de mida i molt rics en ingredients nobles com la fruita seca, la mel i el sucre.

Relació amb altres cuines

[modifica]

La cuina del Magrib forma part de la cuina àrab, de la qual també formen part la cuina iraniana i la gastronomia de l'Imperi Otomà. Aquest es va estendre per Àsia, Europa i Africa, agafant influències dels tres continents.

La cuina del Magrib va prendre elements de l'europea a l'edat antiga, per mitjà de l'imperi romà. Posteriorment, a l'edat mitjana, va ser Europa qui va rebre una forta influència de la magribina i de l'àrab en general. De fet els primers llibres de cuina europeus escrits en aquesta època es van escriure en àrab, i investigadors com Rudolf Grew afirmen que la seva influència es nota molt als primers llibres escrits en llengües diferents de l'àrab, i en particular, per exemple, als catalans.

A més, al llarg de la història, els diferents pobles que envolten la mar mediterrània s'han influït mútuament introduint cultius i bestiar, intercanviant productes i tecnologies, mostrant-se mútuament la pròpia cultura, costums i tradicions a través d'hostes, comerciants, artesans, etc. de manera que hom pot parlar d'una cultura mediterrània, incloent una cuina mediterrània, de la qual també forma part la cuina magribina.

Ingredients bàsics

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]