Brian Boru
Nom original | (ga) Brian Bóruma mac Cennétig |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 941 Killaloe (Irlanda) (en) |
Mort | 23 abril 1014 (72/73 anys) Clontarf (Irlanda) |
Sepultura | St Patrick's Cathedral, Armagh (en) |
Gran rei d'Irlanda | |
1002 – 1014 ← Máel Sechnaill mac Domnaill – Máel Sechnaill mac Domnaill → | |
King of Munster (en) | |
978 – 1014 ← Máel Muad mac Brain (en) – Donnchad mac Briain → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Període | Generació del segle X i generació del segle XI |
Enaltiment | |
Festivitat | 12 de març |
Família | |
Cònjuge | Gormlaith Echrad (?) Mor (?) Dub Choblaig (?) |
Fills | Donnchad mac Briain () Gormlaith Tadc mac Briain () Echrad (?) Sláine ingen Briain () Murchad mac Briain () Mor (?) Dearbforgail (?) () NN |
Pares | Cennétig mac Lorcáin i Bé Binn inion Urchadh |
Brian Bórumha mac Cennétig conegut com a Brian Boru o Brian el Gran en anglès (926 o 941 a Killaloe, comtat de Clare – 23 d'abril de 1014, Clontarf)) fou Ard rí (Gran rei d'Irlanda) de 1002 a 1014.
El seu pare era Cennétig mac Lorcáin, rei de Thomond i la seva mare Bé Binn ingen Murchada, filla del rei de Connacht Occidental. El 977 va massacrar els víkings que s'havien establert a l'illa d'Inis Cathaigh l'any 850.[1] Fou coronat rei del Regne de Munster el 978 i d'Irlanda el 1002. Envaí Ossory el 983, i el 1002 li fou reconegut el títol de rei d'Irlanda. Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l'aliança del sobirà d'aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d'Argent. Brian els derrotà a la batalla de Glenn-Máma (999) i en la decisiva batalla de Clontarf (1014). Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l'assassinà. Els seus descendents constituïren l'estirp dels O'Brien.
Referències
[modifica]- ↑ Collins, R. Thomas. Builders of a new union (en anglès). Ravensyard, 1999. ISBN 9780966788303.