Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Bossa nova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalBossa nova
Orígens estilísticssamba i jazz
OrigenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Creació1958 Modifica el valor a Wikidata
Part deMúsica del Brasil i música popular Modifica el valor a Wikidata

La bossa nova és un tipus de música originària del Brasil, nascuda a mitjans de la dècada del 1950, com una derivació de la samba i amb marcada influència del jazz estatunidenc.[1][2][3]

Etimologia

[modifica]

Al Brasil, la paraula bossa ve del llenguatge de carrer, ara ja en desús, i que significa una cosa feta amb un encant peculiar, una habilitat innata o un aire natural. Una manera, en definitiva. Ja el 1932, Noel Rosa va fer servir la paraula en la lletra d'una samba:

O samba, a prontidão e outras bossas são nossas coisas, são coisas nossas. ("La samba, l'estar a punt i altres bossas són les nostres coses, són coses nostres.")

La frase bossa nova significa literalment 'nova tendència' o 'nova onada'.[4] També podria ser que l'origen de la paraula bossa fos un gal·licisme (bosse) que originàriament es referia a bonys, protuberàncies, geps o durícies òssies. Partint d'aquest concepte de 'sobresortir', en l'argot juvenil va passar a descriure una cosa que era diferent, amb estil propi.[5] L'any 1957, un concert amb la participació de Gilberto, Teles, Lyra i Bôscoli es va promocionar amb cartells on s'anunciava un "grupo bossa nova apresentando sambas modernos".[6]

João Gilberto a la guitarra.

Segons alguns autors, l'origen exacte del terme bossa nova va romandre incert durant moltes dècades. Dins de la cultura artística de platja de finals dels anys cinquanta a Rio de Janeiro, el terme bossa s'utilitzava per referir-se a qualsevol nova "tendència" o "onada de moda". Al llibre Bossa Nova, l’autor brasiler Ruy Castro afirma que els músics ja utilitzaven bossa als anys cinquanta com a paraula per caracteritzar el talent d’algú per tocar o cantar de manera idiosincràtica. Castro afirma que el terme bossa nova podria haver estat utilitzat per primera vegada en públic per a un concert donat el 1957 pel Grupo Universitário Hebraico do Brasil (Grup Universitari Hebreu del Brasil). L'autoria del terme bossa nova s'atribueix a l'aleshores jove periodista Moyses Fuks, que promocionava l'esdeveniment. Aquell grup estava format per Sylvia Telles, Carlos Lyra, Nara Leão, Luiz Eça, Roberto Menescal i altres. La descripció de Fuks, totalment recolzada per la majoria dels membres de la bossa nova, simplement deia "HOJE. SYLVIA TELLES E UM GRUPO BOSSA NOVA" ("Avui. Sylvia Telles i un grup de "Bossa Nova"), ja que Sylvia Telles era la cantant més famosa del grup en aquella època. El 1959, Nara Leão també va participar en més d'una exhibició embrionària de bossa nova. Entre ells, hi ha la 1a Sessió del Festival de Samba, dirigida pel sindicat estudiantil de la Pontifícia Universidade Católica. Aquesta sessió va estar presidida per Carlos Diegues (que seria més tard un destacat director de Cinema Novo), un estudiant de dret amb qui finalment es va casar. Sérgio Mendes i Brazil 66 van assolir l'èxit de bosa rock amb la cançó "Mas que Nada" (escrita per Jorge Ben) el 1966. En la dècada del 1960, artistes de jazz estatunidencs com Hank Mobley, Paul Winter i Quincy Jones van gravar àlbums de bossa-jazz.

La popularització a tot Brasil del terme bossa nova com a sinònim del 'nou estil' s'atribueix al periodista Sérgio Porto, conegut amb el sobrenom Stanislaw Ponte Preta, que el va fer servir des del 1959.[7]

Sorgiment

[modifica]

Característiques

[modifica]
Ritme de bossa nova.[8]

La bossa nova va ser un moviment renovador de la música brasilera, i especialment de la samba. Entre les seves innovacions, s'empren acords dissonants i harmonies modulants. La interpretació de la bossa nova és intimista, amb poca càrrega instrumental i les seves lletres són força elaborades, tot i tractar temàtiques lleugeres, principalment romàntiques.[9]

L'execució de la bossa es fa habitualment amb una guitarra acústica (violão, en portuguès) amb cordes de niló, tocada sense pua. Als concerts grans, amb orquestra, és el cantant-guitarrista qui porta el ritme. El segon instrument en importància és el piano, que forma el vincle de la bossa amb el jazz. La percussió té menys pes que a la samba, amb un ritme diferenciat.[10][11]

Els cantants de bossa van seguir l'estil de Chet Baker, suau, fluixet, quasi xiuxiuejant, lluny de les estridències i el vessament d'emocions d'altres gèneres i èpoques.[12][6]

Fusió d'estils

[modifica]
Rio de Janeiro, el bressol de la bossa nova.

La bossa nova va néixer a l'emblemàtica zona sur de Rio de Janeiro (amb barris icònics com Ipanema, Copacabana, Laranjeiras, Botafogo, Catete, Flamengo, Gávea, Leme o Leblon), de classe mitjana-alta.[13] Es pot considerar que, tot i tractar-se d'una derivació de la samba, també va ser el seu contrapunt, si més no a nivell sociocultural: mentre que la samba és una música afrobrasilera popular i obrera, de carrer, festiva, amb compositors majoritàriament sense estudis o formació musicals, la bossa és un estil més elaborat culturalment, les lletres són poemes musicats, més propers al gust de la nova burgesia.[14]

La bossa nova va rebre la influència del jazz de la costa oest dels Estats Units, en especial del desenvolupat a Los Angeles, més suau i tranquil que el seu equivalent de Nova York.[15][16] Va ser un camí d'anada i tornada: a principis de la dècada del 1960, diversos intèrprets de bossa van viatjar als Estats Units[17] i van enriquir el mestissatge de l'anomenat jazz llatí, com ja havia passat una dècada enrere amb el jazz afrocubà.[18][19] A Marcos Valle, que va influenciar crooners com Andy Williams i Tony Bennett,[17]se li atribueix la popularització de la bossa nova a la dècada del 1960.[20] A posteriori, la bossa nova va influir també sobre la música estatunidenca, produint-se l'anomenat bossa-jazz.

Moments clau

[modifica]

La trobada de Jobim i De Moraes

[modifica]
Cartell de la pel·lícula Orfeu negre.

La posada de llarg de la bossa nova va arribar amb la composició de les cançons per a l'obra de teatre Orfeu da Conceição, escrita per Vinícius de Moraes l'any 1956.[21] Els compositors van ser el propi de Moraes i Antônio Carlos (Tom) Jobim i va obrir el camí d'una llarga col·laboració entre ambdós.[22] L'obra de teatre va ser adaptada pel director francès Marcel Camus a la pel·lícula Orfeu negre (1959), amb gran èxit. La seva banda sonora conté peces del propi de Moraes, així com de Tom Jobim, Luiz Bonfá i Antônio Maria.[23][24][25]

Nara Leão

[modifica]
Article principal: Nara Leão

Va ser una de les veus femenines més destacades del gènere, però també va guanyar-se el paper de musa i nexe d'unió de la turminha (la colleta), el grup d'amics que formaren els primers integrants de la bossa. Es reunien al seu apartament de Rio, on es van compondre les primeres peces i on es van signar els primers contractes discogràfics.[26]

El primer LP de bossa nova

[modifica]

El debut discogràfic de la bossa nova va tenir lloc en dues peçes de Canção do amor demais (1958), d'Elizeth Cardoso, amb composicions del duet Tom i Vinícius. L'àlbum va ser enregistrat i publicat en un segell petit i no va tenir una gran acollida, tot i que ara se'l considera de culte.[27]

João Gilberto i Milton Banana

[modifica]
Article principal: João Gilberto

João Gilberto, qui va tocar la guitarra en el parell de temes de ritme bossa en l'àlbum de Cardoso, va enregistrar l'any següent el disc Chega de Saudade, que aquest cop sí va revolucionar el mercat musical.[28] En aquest treball de Gilberto va intervenir el percussionista Milton Banana, una altra peça clau en les primeres passes de la bossa i que va col·laborar amb pràcticament totes les figures del gènere.[29] Milton i João van establir el ritme estàndard de la bossa.[30]

Del Brasil als Estats Units

[modifica]
L'auditori Carnegie Hall, a Nova York.

L'any 1962 va tenir lloc un recital al Carnegie Hall de Nova York, amb les grans espases del gènere: Bonfá, Getz, Gilberto, Jobim, Lyra, Mendes, Menescal, Ricardo.[31][32][33]

La readaptació estatunidenca de la bossa nova va donar llum al sub-estil jazzístic conegut com samba jazz o bossa jazz.[34][35] El seu major exponent va ser l'àlbum Getz/Gilberto, que João Gilberto va enregistrar amb el saxofonista de Filadèlfia Stan Getz l'any 1963 i on apareixen les versions The girl from Ipanema i Corcovado, cantades per la dona de Gilberto, Astrud.[36] Posteriorment van ser reinterpretades per artistes de la talla de Frank Sinatra o Nat King Cole.[37][38]

Declivi

[modifica]
Elis Regina (1965).

L'era de la bossa nova va ser bastant curta, tan sols d'una dècada de durada. A mitjans dels anys seixanta, va haver-hi un moviment a favor de la música d'arrel 100% brasilera i que, conseqüentment, rebutjava la influència del jazz estatunidenc dins del gènere de la bossa nova.[39] Els intèrprets de bossa, com Edu Lobo, Marcos Valle, Dori Caymmi, Carlos Lyra o Nara Leão, s'aproximaren de nou al samba. D'aquest retrobament va sorgir l'MPB (música popular brasilera).[40]

De fet, fou el propi Vinícius de Moraes un dels que va col·laborar en el naixement de l'MPB: fou un dels compositors del tema Arrastão que, interpretat per la gran cantant Elis Regina, va véncer el I Festival da Música Popular Brasileira, l'any 1965.[41]

Mentre la bossa encarava la seva recta final al Brasil, als Estats Units seguia molt present. Per exemple, l'any 1966, Sérgio Mendes va regravar el hit Mas que nada, convertint-se en un gran èxit als Estats Units.[42]

Tot i la caiguda comercial del gènere, la bossa nova serveix d'inspiració per a les següents generacions i els grans èxits s'han continuat versionant fins avui, tant per part d'artistes brasilers com estrangers.[42]

Grans èxits

[modifica]
Títol Any Intèrpret/s Compositor/s
Garota de Ipanema 1962 Pery Ribeiro Tom Jobim, Vinícius de Moraes
The girl from Ipanema 1964 Astrud Gilberto
Samba do avião 1962 Tom Jobim Tom Jobim
Desafinado 1958 João Gilberto Tom Jobim, Newton Mendonça
Insensatez 1961 João Gilberto Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Wave 1967 Tom Jobim Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Pela luz dos olhos teus 1977 Tom Jobim, Miúcha Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Chega de saudade 1958 Elizeth Cardoso Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Águas de Março 1974 Elis Regina, Tom Jobim Tom Jobim
Samba de uma nota só 1960 João Gilberto Tom Jobim, Newton Mendonça
A felicidade 1959 Agostinho dos Santos Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Manhã de Carnaval 1959 Agostinho dos Santos Luiz Bonfá, Antônio Maria
Corcovado 1960 João Gilberto Tom Jobim
Se todos fossem iguais a você 1956 Roberto Paiva Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Água de beber 1962 Tom Jobim Tom Jobim, Vinícius de Moraes
O barquinho 1961 Nara Leão Ronaldo Bôscoli, Roberto Menescal
Carta ao Tom 74 1974 Toquinho Vinícius De Moraes, Toquinho
Desde que o samba é samba 1993 Gilberto Gil, Caetano Veloso Gilberto Gil, Caeatano Veloso
Rio 1962 Roberto Menescal Ronaldo Bôscoli, Roberto Menescal
Mas, que nada 1963 Jorge Ben Jor Jorge Ben Jor
Doralice 1960 João Gilberto Dorival Caymmi, Tom Jobim
Sambalamento 1963 Luiz Bonfá Luiz Bonfá
Samba da Benção 1963 Vinícius de Moraes Vinícius de Moraes, Baden Powell
Berimbau 1963 Vinícius de Moraes Vinícius de Moraes
Outra vez 1971 Nara Leão Tom Jobim
Eu sei que vou te amar 1959 Maysa Tom Jobim, Vinícius de Moraes
Aquarela 1983 Toquinho Vinícius De Moraes, Toquinho
Canto de Ossanha 1966 Baden Powell Vinícius de Moraes, Baden Powell
Você e eu 1961 Carlos Lyra Carlos Lyra
Maria Ninguém 1963 João Gilberto Carlos Lyra
Balançamba 1963 Lúcio Alves Ronaldo Bôscoli
Batida diferente 1966 Sérgio Mendes Sérgio Mendes
Flor de lis 1993 Milton Banana Trio Milton Banana
Minha saudade 1962 João Donato e seu trio João Donato
Samba da minha terra 1961 João Gilberto Dorival Caymmi
Tim-tim-por-tim-tim 1950 Os Cariocas Haroldo Barbosa, Geraldo Jacques
Influência do jazz 1962 Tamba trio Carlos Lyra
Roda viva 1966 Chico Buarque & MPB4 Chico Buarque
Soul bossa nova 1962 Quincy Jones and his orchestra Quincy Jones
Os grilos 1967 Marcos Valle Marcos Valle

Ball de saló

[modifica]
Platja d'Ipanema.

Coincidint amb l'expansió de la bossa nova als Estats Units, als concursos de balls de saló per parelles es va incloure la categoria de samba/bossa. Els seus moviments van ser codificats i ensenyats per les escoles d'Arthur Murray. Es balla amb passes curtes, genolls flexionats i un suau balanceig de malucs.

Cada compàs consta de quatre temps i el ball es construeix amb passos frontals, laterals i balanceigs, acompanyats sempre d'un suau moviment de malucs.[43]

Soft power

[modifica]
Vegeu també: Poder transversal

La imatge internacional del Brasil, quallada a partir de la dècada del 1950, va trobar en la bossa nova un gran aparador. Mica a mica, els mitjans van dedicar reportatges a la ciutat on va néixer bossa i samba i que va emocionar a les grans veus com Sinatra.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «60 anos de Bossa Nova» (en portuguès brasiler). EBC [Consulta: 18 setembre 2020]. Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
  2. ↑ Ratliff, Ben «João Gilberto, an Architect of Bossa Nova, Is Dead at 88». The New York Times [Consulta: 7 agost 2020]. Arxivat 2020-07-10 a Wayback Machine.
  3. ↑ Lopes, Nei; Simas, Luiz Antonio. Dicionário da História Social do Samba (en portuguès brasiler). 2a edició. Rio de Janeiro: Civilização Brasileira. 
  4. ↑ «Definition of Bossa Nova». Merriam-Webster. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2017. [Consulta: 19 juny 2017]. «"Origin and Etymology: Portuguese, literally, 'new trend'. First Known Use: 1962"»
  5. ↑ Aidar, Laura. «Bossa Nova» (en portuguès brasiler). Toda Matéria. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 5 abril 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bossa Nova - Dados Artísticos». Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 5 abril 2021].
  7. ↑ «¿De dónde viene la expresión bossa nova?». Clarín, 18-04-1998. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 5 abril 2021].
  8. ↑ Blatter, Alfred. Revisiting Music Theory: A Guide to the Practice (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 28. ISBN 978-0-415-97440-0. 
  9. ↑ «Bossa Nova» (en castellà). Fundación Germán Sánchez Ruipéerez, 23-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-23. [Consulta: 5 abril 2021].
  10. ↑ Lopes, Nei. Dicionário da história social do samba (en portuguès), 2015. ISBN 978-85-200-1258-1. OCLC 939398065. 
  11. ↑ Béhague, Gerard. Bossa nova (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.03663.  Arxivat 2022-06-30 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Estilo suave de Chet Baker expressar tormento pode ter influenciado a bossa». Correio Braziliense, 18-01-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 5 abril 2021].
  13. ↑ Doval, Laura B. «Un viaje por la historia de la Bossa Nova en los bares de Río de Janeiro» (en castellà). Aronda, 03-10-2018. Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 5 abril 2021].
  14. ↑ Napolitano, Marcos; Wasserman, Maria Clara «Desde que o samba é samba: a questão das orígens no debate historiográfico sobre a música popular brasileira» (en portuguès). Revista Brasileira de História, 20, 39, 2000, pàg. 167–189. Arxivat de l'original el 2018-06-02. DOI: 10.1590/S0102-01882000000100007. ISSN: 0102-0188 [Consulta: 5 abril 2021].
  15. ↑ Gioia, Ted. West Coast jazz : modern jazz in California, 1945-1960 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-506310-4.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  16. ↑ Galilea Nin, Carlos. Canta Brasil: (un viaje a través de la música brasileña) (en castellà). Ediciones Cúbicas, 1988, p. 45. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Kun, Josh. The Tide Was Always High The Music of Latin America in Los Angeles (en anglès). University of California Press, p. 231. ISBN 9780520294394.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  18. ↑ Salinas Rodríguez, José Luis. Jazz, flamenco, tango : las orillas de un ancho río (en castellà). 1a ed. Madrid: Editorial Catriel, 1994. ISBN 84-87688-06-3.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  19. ↑ El Jazz: de Nueva Orleans al jazz rock (en castellà). 3a ed. México, D.F.: Madrid, 1986. ISBN 84-375-0260-8.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  20. ↑ Myers, Marc. «Marcos Valle's Bossa Nova Penthouse in Rio; Famed Brazilian composer Marcos Valle on his seaside perch near Rio's Recreio Beach» (en anglès). Wall Street Journal. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 26 octubre 2022].
  21. ↑ Castro, Ruy. Bossa nova : the story of the Brazilian music that seduced the world. 1st English language ed. Chicago, IL: A Cappella, 2000. ISBN 1-55652-409-9.  Arxivat 2022-05-23 a Wayback Machine.
  22. ↑ McGowan, Chris. The Brazilian sound : samba, bossa nova, and the popular music of Brazil. Rev. and expanded ed. Philadelphia: Temple University Press, 2009. ISBN 978-1-59213-928-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  23. ↑ «Antonio Carlos Jobim & Luiz Bonfá – Orfeu Negro - Bande Originale Du Film». Discogs. Arxivat de l'original el 2020-02-24. [Consulta: 5 abril 2021].
  24. ↑ Fléchet, Anaïs «Um mito exótico? A recepção crítica de Orfeu Negro de Marcel Camus (1959-2008)». Significação: Revista de Cultura Audiovisual, 36, 32, 23-12-2009, pàg. 43. Arxivat de l'original el 2021-09-28. DOI: 10.11606/issn.2316-7114.sig.2009.68091. ISSN: 2316-7114 [Consulta: 5 abril 2021].
  25. ↑ Cory, Lara C. «How Marcel Camus' Black Orpheus brought bossa nova to the world». Little White Lies, 21-12-2019. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 5 abril 2021].
  26. ↑ Cabral, Sérgio. Nara Leão : uma biografia. São Paulo: Lazuli Editora, 2008. ISBN 978-85-7865-007-0.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  27. ↑ «Elizeth Cardoso». Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 5 abril 2021].
  28. ↑ Castro, Ruy. Chega de saudade : a história e as histórias da bossa nova. São Paulo, SP: Companhia das Letras, 1990. ISBN 85-7164-137-4.  Arxivat 2022-05-08 a Wayback Machine.
  29. ↑ «Milton Banana» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2021-10-20. [Consulta: 6 abril 2021].
  30. ↑ Castro, Ruy. «Gravação de 'Chega de Saudade' foi um parto, mas elevou à eternidade som sem nome». Folha de São Paulo, 09-07-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-18. [Consulta: 6 abril 2021].
  31. ↑ «Live from Carnegie Hall: Bossa Nova». Carnegie Hall. Arxivat de l'original el 2020-06-01. [Consulta: 5 abril 2021].
  32. ↑ «Brazilian Musicians Present Bossa Nova at Carnegie Hall». New York Times, 22-11-1962. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 5 abril 2021].
  33. ↑ Sérgio, Renato «Há 20 anos a Bossa nova era lançada para o mundo no Carnegie Hall de Nova Iorque». Manchete Especial, 1982. Arxivat de l'original el 2024-05-22 [Consulta: 6 abril 2021].
  34. ↑ Ribeiro, Guilherme. Samba jazz. [Rottenburg, Germany]: Advance Music, 2011. ISBN 978-3-89221-121-1.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  35. ↑ «Cuando los elefantes sueñan con la música - Bossa jazz» (podcast). RTVE - Radio 3, 22-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-15. [Consulta: 7 abril 2021].
  36. ↑ Lima, Carlos Eduardo. «50 Anos de Getz/Gilberto – Quando A Bossa Nova Conquistou A América». MonkeyBuzz, 25-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-07-08. [Consulta: 5 abril 2021].
  37. ↑ «Francis Albert Sinatra* / Antonio Carlos Jobim – La Chica De Ipanema». Discogs. Arxivat de l'original el 2021-01-14. [Consulta: 6 abril 2021].
  38. ↑ «Nat King Cole – The Girl From Ipanema». Discogs. Arxivat de l'original el 2020-11-06. [Consulta: 6 abril 2021].
  39. ↑ Castro, Ruy. A onda que se ergueu do mar : novos mergulhos na bossa nova. São Paulo: Companhia das Letras, 2001. ISBN 85-359-0189-2.  Arxivat 2022-05-24 a Wayback Machine.
  40. ↑ «Centro Popular de Cultura (CPC)» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2020-05-10. [Consulta: 5 abril 2021].
  41. ↑ Vidal, Ariovaldo José. Leniza & Elis : duas cantoras, dois intérpretes. Cotia, SP: Ateliê Editorial, 2002. ISBN 85-7480-092-9.  Arxivat 2022-05-24 a Wayback Machine.
  42. ↑ 42,0 42,1 Millan, Camilla. «80 anos de Sérgio Mendes, a mente por trás da versão bossa nova do hit ‘Mas que Nada’». Rolling Stone Brasil, 11-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-03-03. [Consulta: 5 abril 2021].
  43. ↑ Cort i Vives, Aleix. Diccionari del ball. Barcelona: Edicions 62, 1999-07, p. 26-27 (El Cangur/Diccionaris 278). ISBN 84-297-4572-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  44. ↑ Ballerini, Franthiesco. «Is Brazil’s Soft Power Under Threat?». Fair Observer, 21-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 28 setembre 2021].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bossa nova
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bossa_nova&oldid=34046743»