Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Askut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Askut
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 21° 38′ N, 31° 06′ E / 21.63°N,31.1°E / 21.63; 31.1

Askut (també coneguda a l'antic Egipte com a Djer-Setiu) fou una antiga fortalesa egípcia a l'Imperi Mitjà que va ser construïda amb el propòsit d'assegurar la frontera amb Núbia[1] situada a una illa del riu Nil a la vora de la cascada de Saras a mig camí entre Mirgissa i Semna (uns 15 km de cada una). Tenia prop un lloc d'observació (uns 5 km al nord) i protegia la zona entre la cascada de Difinarti (5 km al sud, prop de Shelfak) i les de Murshid i Gemai a 5 i 10 km al nord).

El fort, a uns 351 quilòmetres al sud d'Assuan, fou iniciada probablement per Senusret I (també conegut pel nom grecoromà de Sesostris I) i acabada per Senusret III (entre 1900 i 1800 aC). Mesurava 77 × 87 metres.[2] El mur protector tenia un gruix de 5,3 metres i tenia baluards en forma d'esperó. L'entrada molt fortificada protegia un temple i magatzems al llarg del port. Dins del castell hi havia la casa d'un comandant i les casernes.[3] S'ha descobert ceràmica al lloc datada a principis de la XIII Dinastia.[4] Fou evacuada després del 1700 aC potser vers el 1650 aC.

Referències

[modifica]
  1. University of California, Berkeley. Archaeological Research Facility. Contributions of the University of California Archaeological Research Facility, 1999 [Consulta: 21 juliol 2012]. 
  2. Arnold, Dieter. The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture. I.B.Tauris, 2003, p. 22. ISBN 978-1-86064-465-8 [Consulta: 21 juliol 2012]. 
  3. Smith, Stuart Tyson. Askut in Nubia: the economics and ideology of Egyptian imperialism in the second millennium B.C.. Kegan Paul International, 1995. ISBN 978-0-7103-0500-8 [Consulta: 21 juliol 2012]. 
  4. Actes de la VIIIe Conférence internationale des études nubiennes: Études. Université Charles de Gaulle-Lille III, 1998 [Consulta: 21 juliol 2012]. 

Vegeu també

[modifica]