Alfirk
 Alfirk | |
|---|---|
| Tipus | estrella binària  |
| Constel·lació | Cefeu |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 690 a. ll. |
| Radi | 5,6 R☉ |
| Magnitud absoluta | −3,03 |
| Ascensió recta (α) | 21h 28m 39.6s[1] |
| Declinació (δ) | 70° 33' 38.016''[1] |
| Lluminositat | 15.100 lluminositats solars |
| Edat estimada | 8,7 milions d'anys |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
CCDM J21287+7034AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) WDS J21287+7034AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) PMSC 21274+7007 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) β Cep (nomenclatura de Bayer) 8 Cep (Nomenclatura de Flamsteed)
| |
Alfirk o Alphirk (β Cep / Beta Cephei / 8 Cephei) és el segon estel més brillant a la constel·lació de Cefeu.[2] El seu nom prové de l'àrab الفرقة (Al-Firq) i significa «el ramat».[3] S'hi troba aproximadament a 599 anys llum del sistema solar.
Alfirk és un estel calent amb una temperatura superficial de 26.700 K i tipus espectral B2IIIv. Lluix amb una lluminositat 14.600 vegades major que la del Sol i té una massa 12 vegades major que la massa solar. És una estrella Be que expulsa matèria des de la seva superfície i posseeix un camp magnètic unes 100 vegades superior al de la Terra.[4] La seva calenta corona emet unes 2.000 vegades més radiació X que el Sol.[5]
Alfirk (Beta Cephei) és primer que tot coneguda per ser el prototip de les variables Beta Cephei, que porten el seu nom. Aquestos són estels de tipus espectral B0 - B3 que mostren variacions de lluentor a causa de pulsacions en la seva superfície. Conegudes estrelles com Shaula (λ Scorpii), Murzim (β Canis Majoris) o α Lupi són membres d'aquesta classe. Presenten petites oscil·lacions de lluentor; així, la lluentor d'Alfirk varia entre magnitud aparent +3,16 i +3,27 en un període de 0,1905 dies (4,57 hores). A més d'aquest període principal, existeixen diversos períodes simultanis de 4,72, 4,46, 4,43, 4,88 i 4,30 hores.[4]
Existeixen dos estels blancs tènues que formen al costat d'Alfirk un sistema estel·lar. La més propera es troba a unes 45 ua i empra uns 90 anys a completar la seva òrbita. Més allunyada, i observable amb un petit telescopi, un tercer estel completa el sistema a una distància mínima de 2.400 ua; empra almenys 30.000 anys en girar al voltant de l'estel principal.[6]
Futur Estel Polar
[modifica]L'any 6000 EC el pol nord celeste estarà entre Alfirk i la veïna ι Cephei.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «MSC - a catalogue of physical multiple stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 7-1997, pàg. 75-84. DOI: 10.1051/AAS:1997181.
- ↑ «Beta Cephei - Variable Star of beta Cep type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Richard Hinchley Allen. Star Names: Their Lore and Meaning. Dover Publications. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 4,0 4,1 «Alfirk» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Alfirk (Beta Cephei). The Internet Encyclopedia of Science
- ↑ Beta Cephei (Alfirk), Jumk.de/astronomie
