Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Altea (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAltea

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAres i Dionís Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEneu Modifica el valor a Wikidata
MareEurítemis i Deidamia Modifica el valor a Wikidata
PareTesti Modifica el valor a Wikidata
FillsMelèagre, Toxeu (fill d'Eneu), Tireu, Gorge, Climen (fill d'Eneu), Perimede, Ageleu, Deianira i Eurímede (filla d'Eneu) Modifica el valor a Wikidata
GermansLeda Modifica el valor a Wikidata
Altea cremant el tió

D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.

Es va casar amb Eneu, rei de Calidó, i va ser mare de Melèagre i de Deianira. Quan Melèagre va fer set dies, les Moires, que són les fades del destí, se li van aparèixer i li van dir que el seu fill viuria tant de temps com trigués a consumir-se un tió que acabaven de posar al foc. Altea el va treure tot seguit, el va ruixar amb aigua i el va amagar dins un cofre en un lloc secret. Algunes tradicions diuen que aquest tió màgic era una branca d'oliver que Altea havia parit juntament amb el seu fill.

Però al cap d'uns anys, es va saber que Melèagre durant la cacera del senglar de Calidó, havia mort en una discussió els seus oncles Plexip i Toxeu, germans d'Altea. Aquesta, enutjada pel fet, va cercar a venjar-los. Llavors recordà que tenia amagat el tió, el va cercar i tornar a encendre. Quan es cremà del tot, efectivament, Melèagre va morir; però Altea no va poder suportar el remordiment i es va penjar.

Algunes tradicions diuen que el pare dels dos fills d'Altea no era Eneu, sinó dues divinitats. Melèagre hauria estat fill d'Ares, i Deianira de Dionís. Dionís s'hauria enamorat d'Altea i Eneu, en saber-ho, li va cedir la dona. En agraïment, el déu li hauria donat un cep i li hauria ensenyat l'art de cultivar la vinya i a fer vi.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 26. ISBN 9788496061972. 
  2. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur Diccionaris, número 20). ISBN 84-297-4146-1.