Abadia de Caunes

Abadia de Caunes
Vista general
Dades
Tipus	Abadia
Construcció	780 -
Característiques
Estil arquitectònic	romànic llenguadocià
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Caunas de Menerbés (França)
43° 19′ 34″ N, 2° 31′ 38″ E / 43.32606°N,2.52722°E / 43.32606; 2.52722
Monument històric catalogat
Data	27 octubre 2014
Identificador	PA00102638
Monument històric catalogat
Data	28 febrer 2014
Data de finalització	valor desconegut
Identificador	PA00102638
Monument històric catalogat
Data	22 febrer 2014
Identificador	PA00102638
Monument històric inventariat
Data	29 juliol 2013
Data de finalització	valor desconegut
Identificador	PA00102638
Monument històric inventariat
Data	25 octubre 2002
Identificador	PA00102638
Monument històric inventariat
Data	27 abril 1948
Data de finalització	valor desconegut
Identificador	PA00102638
Monument històric catalogat
Data	2 setembre 1916
Data de finalització	valor desconegut
Identificador	PA00102638
Activitat
Visitants anuals	15.996 (2014)
Lloc web	abbayedecaunes.fr

L'abadia de Cauna (Abadia de Caunes) és un monestir benedictí d'estil romànic, catalogat com a monument històric,^[1] situat al municipi de Caunas de Menerbés (Llenguadoc-Rosselló, França).

Fou un establiment religiós document des del 791 suposadament fundat no gaires anys abans sota autoritat del comte Miló de Narbona. El desembre del 791 el comte Magnari de Narbona va fixar els límits de la vila que antigament s'anomenava Bufintis.

Benet d'Aniana havia fundat pocs anys abans dos monestirs a la diòcesi de Narbona i els governava ambdós conjuntament. Un d'aquestos estava situat al lloc de Cauna (Caunes) a la riba del rierol Argendouble que corria per les muntanyes veïnes famoses per les seves pedreres de marbre i després desaiguava a l'Aude a uns 20 km del seu naixement. Aquest monestir era conegut com a Sant Joan d'Extori (Extorio o Exequariensis). Un abat de nom Daniel^[2] havia construït un monestir en un lloc molt proper amb el nom de monestir de Sant Pere i Sant Pau, però aviat el va abandonar i el va cedir a Benet d'Aniana que el va unir al que ell havia fundat, sent confirmada la donació en un diploma per Carlemany. Miló li va fer donació del lloc de Cauna o Caunes, donació que també fou confirmada pel rei en diploma del 794. Era costum d'aquell temps que les adquisicions de les esglésies fossin delimitades pel comte del país o pels comissaris reials (missi dominici) i conforme aquesta costum el comte Magnari, successor de Miló, va delimitar la vila de Cauna en un placitum o assemblea que s'hauria fet només per això l'hivern del 791 (desembre). El lloc es va engrandir i va esdevenir una vila de la diòcesi de Narbona. L'abadia fou anomenada de Sant Joan i Sant Llorenç. Està situada a la comarca de Menerba (Minervois) i la població es diu actualment Caunes-Minervois.

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

• Llista de monuments del districte de Carcassona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Caunes