Anatasa

Anatasa
St Christophe-en-Oisans, França, dipòsit topotipo
Fórmula química	TiO₂
Epònim	Extensió
Nom IUPAC	diòxid de titani; òxid de titani(IV)
Localitat tipus	Sant Cristòu
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.05
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	piramidal (cristalls tenen forma de piràmides), tabular
Estructura cristal·lina	a = 3.7845 Å, c = 9.5143 Å; Z = 4
Grup puntual	tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal Grup espacial I41/amd
Massa molar	79.88
Color	blau, blau fosc, groc, vermell, marró a negre
Macles	rar a {112}
Exfoliació	perfecta a [001] i [011]
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	adamantina, grassa, semimetàl·lica
Color de la ratlla	blanc groguenca pàl·lida
Diafanitat	transparent a gairebé opaca
Gravetat específica	3,79 a 3,97
Densitat	3,8 a 3,9
Propietats òptiques	uniaxial (-), anòmalament biaxial en cristalls de colors intensos
Índex de refracció	nω = 2.561, nε = 2.488
Birefringència	δ = 0.073
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Ant
Referències	[1][2][3]

L'anatasa és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del grec anatasis (estirat). Correspon a la forma de cristal·lització octaèdrica de l'òxid de titani(IV) o diòxid de titani (TiO₂), motiu pel qual també és coneguda com a octaedrita. És una de les cinc maneres en què es pot trobar aquest òxid. És un mineral polimorf de l'akaogiïta, la brookita, el rútil i la riesita.

L'anatasa pot tenir colors molt variats, que van des del marró groguenc fins a l'anyil i negre. La seva ratlla és clara, de color blanc o blanc-groguenc. Com a principals impureses pot contenir ferro, estany, vanadi i niobi. És insoluble en àcids, per la qual cosa es pot netejar amb àcids diluïts. És infusible i quan s'escalfa per sobre de 915 °C es transforma en rútil (una altra forma mineral de TiO₂), el que comporta un augment de la seva densitat fins a 4,1 g/cm³.

Cristal·litza en el sistema tetragonal. Encara que el grau de simetria sigui el mateix que pel rútil, no hi ha cap relació entre els angles interfacials dels dos minerals, excepte a la zona del prisma. La piràmide habitual de l'anatasa, paral·lela a les cares que tenen exfoliació perfecta, presenta un angle sobre la vora polar de 82° 9′, molt més gran que el corresponent angle del rútil (56° 52½'). L'anatasa presenta dos tipus d'hàbits cristal·lins. El més comú consisteix en dobles piràmides agudes simples i brillantor acerada. El segon tipus es caracteritza per l'existència de nombroses cares piramidals, acostumant a ser més planes i de vegades prismàtiques. Aquests cristalls tenen un aspecte molt similar als de xenotima i, de fet, durant molt de temps es va pensar que pertanyien a aquesta espècie.

En general l'anatasa és un mineral secundari, provinent d'altres minerals portadors de titani. Es pot trobar en filons alpins, en roques ígnies i metamòrfiques, així com en pegmatites. De la mateixa manera, és un mineral detrític comú. Entre els principals jaciments cal destacar els existents als Alps, a la vall de Binn (Suïssa) i en el Rauris (Àustria). També hi ha diversos dipòsits en l'estat de Mines Gerais (Brasil). Els cristalls similars als de la xenotima abunden a Bourg-d'Oisans (Rhône-Alpes, França), jaciment tipus de l'anatasa, on es troben associats a cristall de roca, feldespat i axinita en esquerdes de granits i miques-esquistos.

Als territoris de parla catalana se n'ha trobar a la província de Lleida, concretament a les localitats deVielha e Mijaran (Vall d'Aran), Espot (Pallars Sobirà) i, més recentment, a Arsèguel (Alt Urgell).^[4] També a Catalunya se'n troba a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona). A la Catalunya Nord trobem anatasa a Corneilla-la-Rivière, a Port-Barcarès (Le Barcarès), a Saint-Féliu-d'Avall, a Santa Maria la Mar i a Torrelles de la Salanca.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatasa