Amastigomicots

Amastigomicots

Amastigomycota
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Infraregne	Amastigomycota
Divisions i clades
Amastigomycota Glomeromycota Zygomycota Dikarya Ascomycota Basidiomycota Entorrhizomycota

Els fongs terrestres (Amastigomycota o Eufungi) són un infraregne de fongs caracteritzats per desenvolupar autoespores, és a dir, espores aflagelades i freturoses de moviment. La pèrdua dels flagels constituiria un esdeveniment únic i central en l'evolució dels fongs, seria una conseqüència de l'adaptació a l'hàbitat terrestre i defineix la monofilia de Amastigomycota com un supergrup constituït pels fongs terrestres, en els quals, evolutivament, és fonamental la dispersió aèria de les seves espores.^[1]

Etimològicament, Amastigomycota significa "fong sense fuet" en referència a la manca de flagels en totes les fases del seu cicle de vida; i Eufungi "fongs veritables".

• Nutrició per digestió externa i absorció (osmòtrofs). Són majoritàriament sapròfits.
• Micelio ben desenvolupat, amb talo levuriforme (cenòcit) en fongs inferiors i paredat en superiors.
• Absència de flagels i centríols
• Reproducció asexual per gemmació, fragmentació, esporangiospores, conidis o glomerospores
• Si hi ha reproducció sexual, és per zigospores, ascospores o basidiospores
• És comú l'associació simbiòtica amb organismes fotoautótrofes com a algues i plantes, com es pot veure en micorrizes i líquenes.
• Hi ha diverses grups de fitopatògens que han desenvolupat una manera de vida parasitaria i són causants de la majoria de les malalties de les plantes.

Amastigomycota forma un clade ben consensuat en els diverses estudis filogenètics; i malgrat ser un supergrup de importància evolutiva, ha tingut poc reconeixement com a tàxon. El grup Zygomycota representa el grau evolutiu més primerenc, car és basal i complexament parafilétic. El seu filogenia és aproximadament la següent:^[2][3]