Clément Rosset
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Bertrand Tanneguy Claude Clément Rosset  12 octubre 1939 Carteret (França) (en)  |
| Mort | 27 març 2018 (78 anys) 5è districte de París (França) |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, metafísica i ètica |
| Ocupació | filòsof, escriptor, professor d'universitat |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alain Chareyre-Méjan, Bernard Lafargue (en) i Laurent Ayache (en) |
| Premis | |
| |
| Lloc web | clementrosset.com |
Clément Rosset (Barneville-Carteret, 12 d'octubre de 1939 - París, 27 de març de 2018)[1][2] fou un filòsof francès. Basant-se en Schopenhauer, va analitzar la importància de la repetició en les arts. Va morir a París el 27 de març de 2018.[3]
Idiotesa
[modifica]Va donar la seva pròpia definició de la paraula idiotesa. Basant-se en la seva etimologia (idios, "propi" en grec) mesura que era una característica inherent de totes les persones i particular d'elles, és a dir, singular i no universal.[4]
Obra
[modifica]- 1960, La Philosophie tragique;
- 1962, Le monde et ses remèdes;
- 1965, Lettre sur les chimpanzés : plaidoyer pour une humanité totale; Essai sur Teilhard de Chardin;
- 1967, Schopenhauer : philosophe de l'absurde;
- 1969, L'Esthétique de Schopenhauer;
- 1971, La logique du pire: éléments pour une philosophie tragique;
- 1971, L'anti-nature : éléments pour une philosophie tragique;
- 1976(84), Le réél et son double : essai sur l'illusion;
- 1978, Le réél : traite de l'idiotie;
- 1979(85), L'objet singulier;
- 1983, La force majeure;
- 1985, Le philosophe et les sortilèges;
- 1988, Le Principe de cruauté;
- 1991, En ce temps-là : notes sur Louis Althusser;
- 1991, Principes de la sagesse et de la folie;
- 1992, Matière d'art : hommages;
- 1995, Le choix des mots;
- 1997, Le démon de la tautologie;
- 1999, Route de nuit : Episodes cliniques;
- 1999, Loin de moi : étude sur l'identité;
- 2000, Le réél, l'imaginaire et l'illusoire;
- 2001, Le régime des passions et autres textes;
- 2001, Propos sur le cinéma;
- 2001, Écrits sur Schopenhauer;
- 2004, Impressions fugitives : l'ombre, le reflet, l'écho;
- 2006, Fantasmagories.
Referències
[modifica]- ↑ «Mort de Clément Rosset, philosophe du tragique et de la joie» (en francès). Bibliobs, 2018. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Le philosophe iconoclaste Clément Rosset est mort» (en francès). Le Point.fr, 28-03-2018. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ Truong, Nicolas. «Mort de Clement Rosset, philosophe de la joie tragique» (en francès), 28-03-2018. [Consulta: març 2018].
- ↑ «Clément Rosset». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].