Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Castellví de Rosanes

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastellví de Rosanes
Imatge
Creu de terme de Castellví de Rosanes, amb Montserrat al fons
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 27′ 06″ N, 1° 54′ 02″ E / 41.451666666667°N,1.9005555555556°E / 41.451666666667; 1.9005555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
CapitalCastellví de Rosanes Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.089 (2023) Modifica el valor a Wikidata (127,38 hab./km²)
Llars6 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCastellvinenc, castellvinenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAnoia Modifica el valor a Wikidata
Altitud178 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAdrià Camino i Fideu (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08769 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08066 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080667 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcastellviderosanes.cat Modifica el valor a Wikidata

Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí. És al vessant nord del sector més septentrional del massís de l'Ordal i s'estén fins a la riba del riu Anoia, per l'est desguassa per la riera de Can Mitjans, un afluent per la dreta del Llobregat.

El terme municipal té una extensió de 16,04 km² i està format, a més del nucli urbà, pels barris dels Àngels i Miralles i les urbanitzacions de Can Sunyer del Palau, el Taió i Valldaina.[1]

L'accés principal és la carretera de Martorell a Gelida (C-243b), si bé també existeix un tramat de camins carreters que connecten el poble amb Corbera de Llobregat i Sant Andreu de la Barca.

Topònim

[modifica]

El nom de la població deriva del Castell Vell de Rosanes, fortalesa del segle x erigida dalt d'un turó estratègic a llevant del nucli urbà, i que avui rep el nom de Castell de Sant Jaume per l'advocació d'una capella propera.

El terme Castell Vell, que més tard evolucionaria a Castellví, pot ser degut al fet que ja hi hagués un castell d'època romana o a la reconstrucció de la fortalesa després de la destrucció a mans d'Almansor l'any 985. Una altra teoria suggereix que fou anomenat així per a distingir-lo del veí Castell de Rosanes, erigit posteriorment en un punt dominant de Martorell.

Rosanes, originàriament «Rodanes», podria referir-se a un cognom o derivar del terme llatí rota referent a les rompudes necessàries per a establir els primers poblaments i conreus agrícoles.[2]

Geografia

[modifica]

Història

[modifica]

El castell

[modifica]
Ruïnes del Castell Vell de Rosanes
Vista del Turó del Castell amb el pla i el massís de Montserrat al fons

L'origen històric del municipi és el Castell Vell de Rosanes, documentat des de l'any 963, que fou centre de la baronia de Castellvell nascuda al segle xi durant el procés d'expansió dels comtats catalans a partir de la conquesta de territoris sarraïns.[3] Els seus dominis incloïen els actuals termes de Castellví, Abrera, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal i Martorell.

Durant l'època medieval mantingué el seu estatus de fortalesa estratègica i fou un centre d'atracció de trobadors en mans dels llinatges de Castellvell i de Montcada. El 1397 fou incorporat a la Corona arran de la invasió de Mateu I de Foix,[4] amb la qual cosa rebé el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona, i l'any següent hi estigué presoner i hi morí el comte Joan I d'Empúries.

El castell fou destruït el 22 de gener de 1714 per les forces filipistes de la guerra de Successió[5] amb dues roves de pólvora d'uns 21 kg, després que havien obligat els defensors, un contingent de paisans comandats pel coronel de miquelets Miquel Santjoan, a abandonar-lo. Des d'aleshores no s'hi ha fet cap obra de reconstrucció.

El poble

[modifica]
Església parroquial de Sant Isidre

En origen era un terme amb poblament dispers, el nucli urbà actual és de formació moderna. El nucli va néixer a l'any 1743, quan els pares Torrent i Lloses, dos frares del convent de Miralles, edificaren dues cases al terreny anomenat aleshores la Rovira d'en Mascaró.[2] Durant els dos-cents anys següents s'anà configurant el nou poble a l'entorn del carrer principal i la plaça.

L'església parroquial de Sant Isidre, tinença de la parròquia de Sant Miquel –que des de 1974 radica a la capella dels Àngels–, és actualment la principal del municipi. Fou erigida el 1955 i inaugurada l'any 1964. El poble de Castellví en va sufragar la construcció .

A partir dels anys noranta del segle xx la població va créixer notablement fruit de la creació dels polígons industrials i la construcció de noves urbanitzacions, algunes de les quals molt allunyades del nucli històric.

Demografia

[modifica]

Població actual

[modifica]

La població de Castellví de Rosanes l'any 2019 era de 1.884 habitants, distribuïts en els següents nuclis de població:[6]

Entitat de població Habitants
Els Àngels 3
Can Sunyer del Palau 600
Castellví de Rosanes (nucli urbà) 583
Miralles 81
El Taió 446
Valldaina 79
Font: Idescat

Evolució històrica

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
6 5 6 93 157 323 297 316 269 264

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
284 274 272 268 330 332 340 572 671 671

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
933 996 1.096 1.195 1.297 1.505 1.659 1.755 1.757
1.760

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.807
1.865
1.933
2.096 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Economia

[modifica]
Vinyes de Can Sunyol

La major part de la població treballa en la indústria o el comerç fora del municipi –principalment a Martorell– o als dos polígons industrials del poble, el de Rosanes i el de Ca n'Abat.[2] S'hi concentren activitats de diferent naturalesa, des de producció de cosmètics a bugaderia industrial, passant per distribució alimentària i maquinària d'elevació, entre d'altres. Una de les empreses més grosses es dedica al rentatge, neteja i tenyiment de peces tèxtils i de pell.

D'altra banda, Castellví encara manté una base agrícola amb camps i conreus a la zona baixa, a tocar de l'Anoia. Els principals cultius són la fruita (préssecs, cireres i pomes), l'olivera i la vinya, de la qual deriva la fabricació de vins i cava al mateix municipi.

Llocs d'interès

[modifica]
Façana principal de Ca n'Abat
La Creu de l'Aragall (1924)

Patrimoni històric i arquitectònic

[modifica]
  • Castell Vell de Rosanes (Castell de Sant Jaume), fortalesa del segle x construïda dalt d'un turó estratègic, actualment en ruïnes.
  • Convent de Miralles, casal gòtic del segle xiii reconvertit en monestir, on es conserven unes interessants pintures murals al fresc d'influència florentina.[7]
  • Església dels Àngels, capella del segle xviii que conserva fragments d'un retaule major de 1694 i indret on té lloc anualment l'aplec del mateix nom.
  • Museu del Vi i del Cava Ramon Canals.[8]
  • Can Sunyol, masia del segle xvi, avui convertida en restaurant.
  • Ca n'Abat, gran casal del segle xvii reconstruït i ampliat el 1855 en estil historicista, situat a la riba de l'Anoia.
  • Les mines de plom de La Martorellense, antiga explotació minera que va ser la segona més gran de Catalunya d'aquest mineral i que fou abandonada el 1963.[9]

Patrimoni natural

[modifica]

Tret de la zona agrícola situada a la part baixa, la major part del terme de Castellví està cobert per una densa massa forestal, de la qual 354 ha s'inclouen dins l'espai natural protegit de les Muntanyes de l'Ordal.[10]

Les formacions vegetals dominants dins el municipi són l'alzinar litoral, les pinedes de pi blanc i els boscos mixtos d'aquestes dues espècies. També hi ha presència de brolles de brucs i estepes i, en alguns punts, petits claps de sureda, de roureda i de bosc de ribera.[11]

Les principals muntanyes del terme són la Creu de l'Aragall (548 m), el Turó de Can Xandri (426 m), la Penya Alta (377), el Turó del Castell (360 m) i el Montgoi (328 m). Un dels espais més emblemàtics és la Cadireta, magnífic mirador al capdamunt de la muntanya de Matamoros.

Festes locals

[modifica]
Església dels Àngels

La Festa Major se celebra el darrer cap de setmana de maig en honor de Sant Isidre, patró de la localitat, i el mes de setembre –coincidint amb el tancament de la verema– hi té lloc la Festa petita de Sant Miquel, vinculada a la tradició vitivinícola. El Dilluns de Pasqua es fa la tradicional cantada de caramelles pels principals carrers i nuclis del municipi.

Des de 1958, pels volts del 2 d'agost (festivitat de la Mare de Déu dels Àngels), s'organitza l'Aplec dels Àngels a l'entorn de la capella d'aquest barri.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. Entre 1979-2015 Castellví va ser governat pel partit Independents de Castellví de Rosanes (INCAS), vinculat al Partit dels Socialistes de Catalunya.[12]

A les darreres eleccions municipals de 2019 la candidatura Endavant Castellví (Junts per Catalunya) obtingué el suport majoritari i guanyà l'alcaldia.

Eleccions municipals

[modifica]


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castellví de Rosanes

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Endavant Castellví-Junts Adrià Camino i Fideu 451 44,00 % 4 ()
Junts per Castellví-Candidatura de Progrés Vicky Castellanos Núñez 280 27,32 % 3 ()
Fem Poble-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Joan Carles Ventura i Coll 200 19,51 % 2 ()
Altres candidatures[13] 80 7,80 % 0 ()
Vots en blanc 14 1,37 %
Total vots vàlids i regidors 1025 100 % 9
Vots nuls 6 0,58 %
Participació (vots vàlids més nuls) 1031 69,99 %**
Abstenció 442* 30,01 %**
Total cens electoral 1473* 100 %**
Batlle: Adrià Camino i Fideu (JxCat) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots: 4 de JxCat i 3 de PSC [14])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[15] Junta Electoral de la Zona de Sant Feliu de Llobregat.[16] Diari Ara.[17]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes de Castellví de Rosanes

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Lluís Mitjans i Julibert
INCAS
19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Fernández i Peláez
INCAS
28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Fernández i Peláez
INCAS
30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Fernández i Peláez
INCAS
15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Fernández i Peláez
INCAS
17/06/1995 --
1999–2003 Elías Ortiz i Silva
Lluís Tomàs i Moreno
INCAS
03/07/1999
18/12/2000
--
2003–2007 Lluís Tomàs i Moreno
INCAS
14/06/2003 --
2007–2011 Lluís Tomàs i Moreno
INCAS
16/06/2007 --
2011–2015 Lluís Tomàs i Moreno
INCAS
11/06/2011 --
2015–2019 Joan Carles Almirall i Sánchez
Logotip de CiU
Logotip de CiU
13/06/2015 --
2019-2023 Adrià Camino i Fideu
Logotip de JxCat
Logotip de JxCat
15/06/2019 --
Des de 2023 Adrià Camino i Fideu
Logotip de JxCat
Logotip de JxCat
17/06/2023 --
Fonts: Municat.[18]

Entitats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Entitats que formen l'ens». Municat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Castellví de Rosanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mauri Martí, Alfred. El Castellvell de Rosanes. Martorell: Centre d'Estudis Martorellencs, 2014. ISBN 978-84-617-1937-2. 
  4. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 
  5. Riu, Manuel; Batlle i Gallart, Carme. Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Edicions Universitat Barcelona, 1987, p. 118. ISBN 8460050122. 
  6. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Castellví de Rosanes (080667)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  7. Baix Llobregat núm. 93, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, jul-ag-set 2009
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Falguera Torres. L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell. Martorell: Centre d'Estudis Martorellencs, 2012, p. Sergi. ISBN 978-84-616-0435-7. 
  10. «Muntanyes de l'Ordal. Situació i dades bàsiques». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 novembre 2020].
  11. Serrano i Giné, David. Les Muntanyes de l'Ordal. Estudi de paisatge (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009, p. 151. 
  12. «Castellví de Rosanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. També hi participà Ciutadans (Cs) (80 vots, 7,80 %)
  14. «Adrià Camino és el nou alcalde de Castellví amb el suport de JxC». La Bústia, 15-06-2019 [Consulta: 13 abril 2020].
  15. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 13 abril 2020].
  16. Junta Electoral de la Zona de Sant Feliu de Llobregat «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Barcelona], 30-04-2019, pàg. 5-7. Registre 2019015765 [Consulta: 13 abril 2020].
  17. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castellví de Rosanes», 26-05-2019. [Consulta: 13 abril 2020].
  18. Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «0806670005 Informació municipal de l'Ajuntament de Castellví de Rosanes». municat.gencat.cat. [Consulta: 13 abril 2020].
  19. El doble enfrontament futbolístic entre el CFS Castellví i el Sansur acaba amb una victòria i una derrota castellvinenques, 16 de desembre de 2015

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]