Carlos Cortezo

Carlos María Cortezo y Prieto de Orche

Biografia
Naixement	1r agost 1850 Madrid
Mort	24 agost 1933 (83 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública
27 de gener de 1905 – 23 de juny de 1905
← Juan de la Cierva y Peñafiel Andrés Mellado Fernández →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	esperantista, polític, metge
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia Nacional de Medicina Asociación española para el progreso de las ciencias
Premis
Orde del Toisó d'Or
Llista Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1905 – Director general de Sanidad (es) Senador al Senat espanyol

Carlos María Cortezo y Prieto de Orche (Madrid, 1 d'agost de 1850 - Madrid, 24 d'agost de 1933) fou un metge i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Alfons XIII.^[1]

Va ser metge degà de l'Hospital de la Princesa i del cos de Beneficència. El 1878 va fundar amb Francisco Méndez Alvaro la Societat Espanyola d'Higiene, de gran influència en l'àmbit mèdic. Va ser director de la Reial Acadèmia de Medicina i vocal del Consell de Sanitat. Nomenat Director general de Sanitat en 1899, va crear l'Institut d'Higiene Alfons XIII, que comptava entre els seus investigadors amb Ramón y Cajal. Nomenat per segona vegada Director general de Sanitat el 1902, va establir la vacuna obligatòria contra la varicela. Com a investigador, va impulsar l'estudi dels bacteris en el camp mèdic. També va redactar una reforma per a la prevenció d'epidèmies. Com a polític, va ser un orador acarnit a favor de la república i va participar de la política al costat de Castelar. Diputat per Sahagún en el partit conservador, va ser nomenat Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts el 1905 en el Gabinet presidit per Raimundo Fernández Villaverde. També va ser senador i conseller d'Estat.

Durant els anys 20 va ser promoure activament la llengua auxiliar internacional esperanto, que havia conegut gràcies a Leonardo Torres Quevedo. Va ser també president de l'Associació Espanyola d'Esperanto.^[2]

El 1931 el rei Alfons XIII li va concedir el Toisó d'or per les seves contribucions mèdiques i polítiques, fet extraordinari, ja que pràcticament està reservat per a membres de famílies reials i Caps d'Estat. Va ser nomenat Fill predilecte de la ciutat de Madrid i té un carrer amb el seu nom i una estàtua al Parc del Retiro, obra de Miquel Blay i Fàbregas.^[3]

• Lecciones de patología y Clínica Médica 1880
• Estudio sobre el cólera morbo asiático 1884
• Tendencias de la medicina moderna 1890
• Diferenciación sensitiva
• Paseos de un solitario 1923
• Publicacions a El Siglo Médico

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Cortezo

• Biografia a la Reial Acadèmia de Medicina
• Fitxa del Congrés dels Diputats
• Fitxa del Senat.

Càrrecs públics
Precedit per: Juan de la Cierva y Peñafiel	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (abril-juny) 1905	Succeït per: Andrés Mellado Fernández
Premis i fites
Precedit per: Mariano Benavente González	Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 15 1891-2012	Succeït per: Fernando Enríquez de Salamanca y Dánvila
Precedit per: Francisco Codera Zaidín	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira h 1918-1933	Succeït per: Tomás Navarro Tomás