Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Camisa de dormir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Home amb camisa de dormir de tipus tradicional (mitjan segle xix)

La camisa de dormir és una peça de roba usada per a dormir, tradicionalment unisex, i femenina en l'actualitat.

La camisa de dormir sorgí com a peça específica a cavall dels segles xviii i xix, en especialitzar-se la camisa per a ús diürn en exclusiva. Consistia en una mena de camisa amb mànigues, ampla, llarga fins als peus o poc menys, i amb coll o sense; podia anar oberta, però més sovint era tancada, amb un tall frontal fins a mig pit, que es tancava amb botons, llaç o vetes. Substituí la camisa com a roba per a dormir, i era d'ús unisex, bé que amb detalls de disseny segons el sexe.

A partir de la dècada de 1920 la camisa de dormir patí la concurrència del pijama, entre ambdós sexes; i cap al 1950 ja era peça obsoleta entre els homes, que havien optat massivament pel pijama i començaven a sentir-se ridículs en camisa. En canvi, la camisa de dormir resistí entre les dones, tot i ésser igualment afectes al pijama. Aquesta diferència d'actitud entre els sexes podria tenir a veure amb correspondències entre les peces de dormir i la roba d'ús diürn: pijama amb pantalons, camisa de dormir amb caiguda de faldilla o de vestit.

Camisa de dormir llarga

Així doncs, des de mitjan segle XX la camisa de dormir és una peça d'ús femení, tancada, llarga o curta, generalment sense cintura (o amb cintura just sota el pit), amb mànigues, o sense i amb tirants, feta en teixits suaus o sedosos, sovint amb puntes; conserva l'ús originari com a roba per a dormir-hi, bé que en concurrència amb el pijama i amb la roba interior; sovint és la peça preferida en temps càlid. Té versions d'hivern i d'estiu, llargues i curtes, així com adreçades a grups d'edat diversos. Alguns models són exemples de llenceria sexi, transparent o semitransparent.

Una peça formalment similar a la camisa de dormir curta, però enquadrada específicament en el camp de la llenceria sexi, és l'anomenat picardies.

Bibliografia

[modifica]
  • Borau, Cristina. Cinc-cents anys d'indumentària a Catalunya. Barcelona: Labor, cop. 1992. (Terra nostra; 31) ISBN 84-335-4431-4.
  • Diccionari visual Oxford: català, castellà, anglès, francès. Oxford: Oxford University, cop. 1997. ISBN 84-8104-004-5.
  • Toussaint-Samat, Maguelonne. Historia técnica y moral del vestido. 3, Complementos y estrategias. Madrid: Alianza, cop. 1994. (El libro de bolsillo; 1682. Literaria) ISBN 978-84-206-0682-8.

Vegeu també

[modifica]