Camille Paglia
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Camille Anna Paglia 2 abril 1947 (77 anys)Endicott (Nova York) |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Grup ètnic | Italoamericà |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Yale Universitat de Binghamton Nottingham High School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis de gènere, crítica literària i humanitats |
| Ocupació | historiador de l'art, periodista, crític de cinema, assagista, crític literari, catedràtic, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Yale |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Moviment | Ateisme |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
      
 | |
Camille Anna Paglia (Endicott, Nova York, 2 d'abril de 1947) és una crítica social, professora universitària i escriptora estatunidenca. És professora d'humanitats i d'estudis sobre mitjans de comunicació a la Universitat de les Arts de Filadèlfia. Ha estat considerada "una feminista postfeminista", "una dels 100 intel·lectuals més importants del món" al 2005 per la revista Prospect del Regne Unit. Ella es defineix com "una egomaníaca feminista bisexual".[1]
Carrera
[modifica]Paglia es feu famosa al 1990 quan publicà Sexual Personae: art i decadència de Nefertiti a Emily Dickinson. Això li facilità poder escriure sobre cultura popular i feminisme en els principals diaris i revistes del món.
Tot i que es declara atea, és molt crítica amb Richard Dawkins i Christopher Hitchens.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «List of top 100 intellectuals includes only 10 women» (en anglés). The Guardian, 30-09-2005. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ «Camille Paglia takes on Jon Stewart, Trump, Sanders: “Liberals think of themselves as very open-minded, but that’s simply not true!”» (en anglés). salon.com, 29-07-2015. [Consulta: 27 agost 2015].
Enllaços externs
[modifica]- «Entrevista a Camille Paglia» (en castellà). El Mundo, 09-04-2018. [Consulta: 10 abril 2018].
- Ressenya de Free Women Free Men (castellà)
- Dossier de Camille Paglia, al blog de Ramon Alcoberro (castellà)