Calp

Calp

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 38′ 40″ N, 0° 02′ 46″ E / 38.6444°N,0.0461°E / 38.6444; 0.0461
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Calp
Població humana
Població	25.854 (2023) (1.099,7 hab./km²)
Gentilici	calpina, calpí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Calpe, Murla y Vall de Laguar-Pozo Lucifer Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta
Superfície	23,51 km²
Altitud	59 m
Limita amb	Altea Benissa
Partit judicial	Dénia
Organització política
• Alcaldessa	Ana Sala Fernández (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	03710
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03047
Codi ARGOS de municipis	03047
Altres
Agermanament amb	Oppenheim El Puerto de Santa María Olsztyn (1989–)
Lloc web	calp.es…

Calp^[1] és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta. En aquesta població se situa el penyal d'Ifac.

La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac, que amb els seus 332 metres d'alçada s'endinsa vora un quilòmetre en la mar. A banda del seu interés paisatgístic, també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat parc natural. A més a més, el terme, de 23,5 km², disposa de molt bones platges d'arena i cales i badies de pedra. Altres llocs d'interés són les Salines, llacuna de què s'ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.

D'entre les platges, hi ha la platja del Cantal Roig, que es diu així perquè hi havia roca de color roig. El novembre de 2018, la sorra roja de la platja va desaparèixer.^[2]

Sobre l'origen del topònim de Calp, el president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova i Herrero, va emetre un informe on assenyalava que «El topònim Calp, probablement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia ⟨Qalp⟩, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'edat mitjana. [...] La forma Calpe és una adaptació morfològica al castellà del topònim genuí Calp».

Tenim evidències de l'antiguitat de Calp per troballes, datades en l'edat del bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i el Morro del Toix. Dels romans s'han trobat moltes restes, monedes, paviments i, sobretot, els Banys de la Reina, colònia dedicada a la salaó del peix.

Existix poca informació del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribuïx a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia, però altres historiadors parlen de l'any 1254. Malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l'alçament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 el Cerimoniós hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s'establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant el segle xvii obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos.

En la Guerra de Successió pren partit per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo, qui va llegar la població als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins a la dissolució del règim senyorial el 1837.

Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l'extracció de sal, però el segle passat —ja en els anys trenta va estiuejar-hi n'Ernest Hemingway— sobretot a partir dels seixanta s'ha convertit en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

En 2016 s'hi enregistren 19.591 habitants, amb un descens d'un terç dels empadronats des de 2010, arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i el retorn de molts dels europeus comunitaris que s'hi havien establert els anys precedents. Segons el padró de l'INE de 2016, el 41,6% de la població era de nacionalitat estrangera, principalment romanesos (1.191 censats, un 6,4% del total del padró) i britànics (1.250, un 6,1% del padró).

Evolució demogràfica de Calp[3]
Any	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970
Població	1.667	2.008	2.415	2.306	2.480	2.241	1.922	1.970	2.177	3.399
Any	1981	1991	2000	2006	2010	2011	2012	2014	2016	2018
Població	8.000	10.962	16.733	26.382	29.909	29.718	29.550	22.437	19.591	21.633

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV), 2 de Compromís per Calp (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 de Defensem Calp.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Calp
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		César Sánchez Pérez	2.262	31,15%	8 (-1)
	Som Calp		Ana Sala Fernández	1.844	25,39%	6 (+6)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Guillermo Sendra Guardiola	1.115	15,35%	3 (-3)
	Compromís per Calp		Ximo Perles Pérez	810	11,15%	2 ()
	Defendamos Calp		Paco Quiles Zaragoza	659	9,07%	2 ()
	Altres candidatures			508	6,98%	0 ( -2)
	Vots en blanc			62	0,85%
Total vots vàlids i regidors				7.198	100 %	21
	Vots nuls			112	1,51%
Participació (vots vàlids més nuls)				7.372	53,87%**
Abstenció				6.311*	46,12%**
Total cens electoral				13.683*	100 %**
Alcaldessa: Ana Sala Fernández (Som Calp) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de Som Calp, 2 de PSPV-PSOE i 2 de Compromís[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Dénia,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2023 l'alcaldessa de Calp es Ana Sala Fernández, amb un tripartit format per Som Calp, PSPV i Compromís.^[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francisco Camáñez Crespo	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Camáñez Crespo	GIC[a]	28/05/1983	--
1987–1991	Violeta Rivera López	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Violeta Rivera López	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Javier Morató Vives	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Javier Morató Vives	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Javier Morató Vives	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Luis Guillermo Serna García Josep Joaquim Tur Ciscar	PSPV-PSOE BVC[b]	16/06/2007 106/10/2008	Moció de censura PSD+PP+BVC --
2011–2015	César Sánchez Pérez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	César Sánchez Pérez	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Ana Sala Fernández	PP (fins 2022) Independent	15/06/2019	--
Des de 2023	Ana Sala Fernández	Som Calp	17/06/2023	Pacte de govern amb Compromís i PSPV-PSOE
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monumentalment, Calp destaca pel conjunt format per la Torrassa de la Peça, del segle xv, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del segle xiv, adossada com a capella al nou temple, i que constituïx l'únic exemplar valencià de gòtic mudèjar. Altre patrimoni de Calp és el següent:

• Castell-Fortalesa. Al cim de El Castellet, al costat del barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
• Torre del Castellet. Declarada BIC.
• La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle segle xiv i modificada fins al xvii.
• Ermita de Sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
• Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
• Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles xvii-xviii situada al tossal de la Cometa.
• Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles iv-v de què ja hem parlat.
• Pou Salat. Pou i abeurador del segle xviii.
• Torre del Molí, o del Morelló. Construïda en el segle xix sobre una torre de guaita dels temps de Felip II, constituïx un exemple dels molins fariners de la Marina.
• Alguns riuraus pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades a l'assecament de la pansa.
• També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l'Artesà i el Fester.

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d'octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar els Carnestoltes, que organitza la comunitat d'origen alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. Organitzades per la Casa d'Andalusia es fan romeries i fires de caràcter andalús. Festes més tradicionals i velles, però, són les del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, on, els dies següents, hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.

La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem tastar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull (saladura d'un budell de tonyina), la llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuada, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre, putxero de polp, arròs del senyoret, a banda, caldero i un llarg etcètera. Però també les carns —ànec, vedella, conill, perdiu— i els embotits —botifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada— són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços de Nadal i Pasqua.

• Web oficial de Calp
• Web de turisme de Calp
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.