Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Cadolla (clot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cadolles sobre granit a La Pedrosa

Una cadolla (en anglès Gnamma Pit o Panhole) és una depressió que es produeix en certes roques, normalment granits o arenisques, i que s'origina sobre irregularitats del cos rocós que retén aigua, produint-se una meteorització.[1][2]

Etimologia

[modifica]

Una cadolla és un clot ple d'aigua obert en una roca, potser sobre una base llatina vulgar o d'origen incert *catulla. Segons Joan Coromines[3] és un topònim amb més presències a les terres de parla catalana, però la majoria són en torrents o barrancs, llocs on les aigües formen fàcilment cadolles a les roques per on passa el curs d'aigua. Per exemple, el poble de Cadolla és en el fons de la vall d'un riu pirinenc on, precisament, l'aigua en forma moltes, de cadolles.

També es coneix com a cocó a les Balears i Pas Valencià.[4]

Descripció

[modifica]
Exemple de cadolles, al Jura, França.

Les cadolles solen ser conques de dissolucions superficials, o depressions tancades, que tendeixen a formar-se en roques calcàries nues o en roques de silicat. També es troben a la roca granítica. En general, es caracteritzen per fons plans i, de vegades, pels costats pendents. La forma inicial pot ser originada per un buit tancat creat per un pegat d'humus. Els diàmetres rarament superen alguns centímetres.[5]

A Sierra Nevada, Califòrnia, aquestes característiques van ser denominades fosses meteorològiques per François E. Matthes,[6] que creu que indiquen superfícies de roca que han estat recents glaceres no consolidades. A les roques granítiques de Sierra Nevada, aquestes morfologies tenen una forma característica de manera que s'expandeixen més ràpidament en amplada del que creixen en profunditat.[7]

Toponímia

[modifica]

El terme cadolla és molt present en la geografia catalana i d'altres territoris. En singular (la Cadolla, la Cadolla fonda, la Cadolla del Jaumet…) i en plural (les Cadolles…). En general, aquests topònims o hidrònims fan referència a accidents geogràfics de dimensions relativament grans. Accidents que no queden estrictament representats en les definicions dels diccionaris.[8][9][10][11]

Curiositats

[modifica]

Els aborígens australians anomenen les cadolles de certes regions gnamma. No és estrany trobar algunes d'aquestes cadolles mig plenes d'aigua potable i tapades amb una llosa de pedra. La llosa limita l'evaporació i manté l'aigua neta. Els aborígens aprofiten aquestes reserves d'aigua de pluja com a dipòsits d'emergència.[12][13]

Referències

[modifica]
  1. (de Pedraza Gilsanz 1996, p. 328)
  2. Arizona Geographic Alliance. «Marcus Landslide Virtual Field Trip» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 15 abril 2011].
  3. Coromines 1995.
  4. «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 27 juny 2019].
  5. CT Revs. GEOLOGY: Earth sciences, Geology. Cram101, 16 octubre 2016, p. 146–. ISBN 978-1-4902-5969-7. [Enllaç no actiu]
  6. Matthes, Francois E. 1930. Geologic History of the Yosemite Valley. U.S. Geological Survey Professional Paper 160
  7. Huber, N. King. 1989. The geological story of Yosemite National Park. U.S. Geological Survey Bulletin 1595.
  8. Enric Moreu Rey. Els nostres noms de lloc. Moll, 1982. 
  9. Marc-Aureli Vila i Comaposada. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Institut d'Estudis Catalans, 23 abril 1998, p. 54–. ISBN 978-84-7283-400-2. 
  10. Cabal de petjades: VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Vinaixa, 24 d'octubre de 2009. Editorial Fonoll, 25 octubre 2010, p. 280–. GGKEY:BZ34NJ4BJ9P. 
  11. Jaume Sabaté i Alentorn. Onomàstica del poble i terme de la Vilella Alta. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 255–. ISBN 978-84-7283-519-1. 
  12. Bob Cooper. Outback Survival. Hachette Australia, 31 juliol 2012, p. 50–. ISBN 978-0-7336-2936-5. 
  13. Philip A. Clarke. Discovering Aboriginal Plant Use: The Journeys of an Australian Anthropologist. Rosenberg Publishing, 1 octubre 2014, p. 180–. ISBN 978-1-925078-36-7. 

Bibliografia

[modifica]
  • de Pedraza Gilsanz, Javier. «13. Relieves litológicos». A: Geomorfología. Principios, métodos y aplicaciones. Rueda, 1996, p. 414. ISBN 8472070875. 

Enllaços externs

[modifica]

Importants llocs amb cadolles (panholes) als EUA: