Caça de bruixes

Per a altres significats, vegeu «Maccarthisme».

La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria,^[1] inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.^[2]

El càstig per màgia malèvola és adreçat als primers codis de llei que es conserven; tant a l'antic Egipte com a Babilònia, on va tenir un paper destacat.

El Getica de Jordanes del segle vi registra una persecució i expulsió de bruixes entre els gots en un relat mític de l'origen dels huns. Es diu que l'antic rei de llegenda Filimer

Es creu que fins a 60.000 anomenades "bruixes" van ser executades a tot Europa durant els segles XVI i XVII, amb desenes de milers més jutjades,^[4] i entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.^[5] L'última execució de les quals es tenen dades fiables a Anglaterra foren tres dones penjades a Devon en 1682,^[4] en canvi a Catalunya, la darrera data de l'any 1767, a Sant Feliu Sasserra.^[6] Les dues últimes dones executades per bruixeria a Europa encara que en els veredictes no s'esmentava la bruixeria, foren Anna Göldi a Suïssa el 1782 i Barbara Zdunk a Prússia el 1811.^[7]

El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya,^[8] com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població de tot just deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades.^[9] «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme.»^[10]

Per extensió, el mot també s'aplica a tot fenomen de caça de persones, bocs expiatoris considerades per la vox populi o pels poders públics com la causa de problemes o com dissidents incòmodes.^[11] El terme s'aplica a moviments de persecució fundat en rumors, suposicions i prejuís sense fonament legal o científic contra grups de persones «perilloses» per la coherència de la societat. El maccarthisme des de finals dels anys 1950 als Estats Units d'Amèrica que veia el perill comunista tot i en pel·lícules més ini la persecució d'artistes que seguiria, en forma l'exemple emblemàtic dels temps moderns.^[12] S'utilitza sovint al periodisme com per exemple per a descriure la possible destitució de Martín Rodríguez i Sol que va defensar el dret a decidir^[13] o l'acció contra els mestres dels Balears que refusen la política d'adoctrinament.^[14] Tot i la persecució conjecturable dels adeptes de l'unitarisme al·legada als mitjans de comunicació catalans per Alícia Sánchez-Camacho, certs interpreten com una caça de bruixes.^[15]

La lectura contemporània que es fa del fenomen de la caça de bruixes emmarcada dins de la tradició marxista i des del moviment feminista estableix que, si en menys de dos segles centenars de milers de dones foren cremades, penjades i torturades arreu d'Europa, fou perquè plantejaven un desafiament a l'estructura de poder de l'Església.^[16]

Les acusacions contra les bruixes foren tan grotesques i la violència desfermada d'aital magnitud que sols s'explica dins la lògica de domesticació de la força de treball i de control sobre els drets reproductius que el capitalisme començava a exercir.

La cacera de bruixes als Països Catalans començà a partir del segle xiv, quan el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què assegura l'existència de bruixes i les formes de descobrir-les.

Al segle xiv es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors relativament lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Al segle xv es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes. Al segle xvii es van donar els anys de persecució màxima i sistemàtica, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa, amb tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de l'any 1767, a Sant Feliu Sasserra.^[6] Als Països Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes,^[17]

Cada vegada hi ha més estudis en profunditat^[18] que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentació conservada o bé destruïda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisició, sinó la justícia local.

• Caça de Bruixes, cançó d'Obrint Pas^[19]
• Caça de Bruixes, cançó de Trikizio al disc Euscat, 2008
• Les Bruixes de Salem, d'Arthur Miller

• Mag

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caça de bruixes

• versió en línia del Malleus Maleficarum Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. en anglès (amb comentaris)
• «La revista 'Vallesos' relata la caça de bruixes a la comarca» Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine., Aravallès.cat, 25 de maig de 2013
• Centre d'Interpretació de la Bruixeria, Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine. Sant Feliu Sasserra
• Bibliografia extensa sobre bruixes, la caça de bruixes i la màgia