Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Caça al terrorista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCaça al terrorista
The Assignment
Fitxa
DireccióChristian Duguay
Protagonistes
ProduccióStefan Wodoslawsky (en) Tradueix i Tom Berry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióSabi Shabai/Dan Gordon
MúsicaNormand Corbeil
FotografiaDavid Franco/Christian Duguay
MuntatgeYves Langlois Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColombia Tristar
DistribuïdorTriumph Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada119 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereespionatge
Tematerrorisme i Guerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0118647 FilmAffinity: 979378 Allocine: 8304 Rottentomatoes: m/1079452-assignment Letterboxd: the-assignment Mojo: assignment Allmovie: v158694 TCM: 28076 TV.com: movies/the-assignment AFI: 60499 TMDB.org: 18355 Modifica el valor a Wikidata

Caça al terrorista (títol original en anglès: The Assignment)[1] és una pel·lícula d'espionatge estatunidenca de Christian Duguay estrenada el 1997 i doblada al català. Protagonitzada per Aidan Quinn en dos papers, Donald Sutherland, i Ben Kingsley. El film, escrit per Dan Gordon i Sabi H. Shabtai, està situat a finals dels anys 1980 i tracta d'un pla de la CIA amb el personatge de Quinn per fer-se passar pel terrorista de Venezuela Carlos el Xacal.

Argument

[modifica]

Dos agents de la CIA i del Mossad, Shaw i Amos, formen i utilitzen un sòsia d'Ilich Ramírez Sánchez àlies Carlos, en la persona del Tinent Cmdr. Annibal Ramirez de la US Navy, per acorralar-lo.[2]

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]

"Entretinguda cinta de suspens d'escassa imaginació"[3]

Referències

[modifica]
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. « The Assignment». The New York Times.
  3. Fernando Morales, El País