Concordat del 1953

Concordat del 1953

41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipus	tractat bilateral concordat
Data	27 agost 1953
Localització	Ciutat del Vaticà
Estat	Ciutat del Vaticà i Espanya Franquista
Participant	Espanya Ciutat del Vaticà
Signatari	Alberto Martín Artajo Fernando María Castiella Domenico Tardini

El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.

L'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església, a canvi que Franco tingués la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjançant l'anomenat dret de presentació. Així, Franco es va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'Església Catòlica, mentre aquesta darrera rebia importants privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals.^[1] Les concessions a l'Església més importants foren, conformement al Syllabus Errorum del 1864: va consagrar la unitat religiosa, va atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic, va reservar una important dotació econòmica per al clergat i va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials, el control de l'ensenyament, la prohibició d'altres cultes de manifestar-se públicament, el tomisme com a base filosòfica de la ciència, etc.

L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional. Ensems amb el Pacte de Madrid de col·laboració militar entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, signat el mateix any, aquests dos tractats internacionals van sortir el règim feixista del seu aïllament econòmic i polític i fer de la dictadura una aliada fiada al camp anticomunista durant la Guerra Freda.^[2]

El 1976 es va signar un acord nou, en complement al concordat de 1953, sense abolir-lo.^[3] Es dubta si el govern provisori durant la transició democràtica tenia el dret i la legitimitat democràtica de signar tal acord internacional.^[4] El 29 de desembre de 1978 entra en vigor la Constitució espanyola. Cinc dies després, el 3 de gener de 1979, es van signar quatre acords que modificaran substancialment el concordat que no ha estat derogat i legalment segueix vigent.^[5][6] L'església catòlica va mantenir diversos privilegis (financiaris, fiscals, morals, etc.) i es fixa la influència de l'església en el centres docents públics, del qual l'educació «serà respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana».^[7] Aquest acord és en contradicció amb el principi d'un estat neutre i laic.^[8] També a l'interior de l'església s'aixequen veus per a suprimir els privilegis.^[9] Espanya és definida com estat aconfessional des de 1978, amb l'aprovació de la Constitució Espanyola.^{[cal citació]}

Bibliografia

• Santiago J. Castellà Surribas, Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu, Barcelona, Ed. Claret, 138 pàgines, 2008, ISBN 978-84-9846-215-9

Enllaços externs

• Texts íntegre del Concordat de 1953. Arxivat 2010-07-07 a Wayback Machine. (castellà)
• Juan Francisco González Barón, «Concordato: la realidad de un Estado confesional Encuentro por la laicidad en Motril» (castellà), 13-14 de juliol de 2001

Texts integres en català dels acords del 3 de gener de 1979

• Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics
• Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics
• Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals
• Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assistència religiosa a les Forces Armades