Somni

Per a altres significats, vegeu «Lo somni».

El somni, somi^[1] o ensomni^[2][3] és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm. Si es manté la consciència durant el somni, es tracta d'un somni lúcid.^[4] Convé no confondre el concepte de somni, que és una experiència sensorial subjectiva, amb el de son, que és un estat fisiològic amb trets distintius de l'activitat cerebral.^[5] Tant els mamífers com els ocells somnien.^[6]

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funció del somni.

Hi ha una teoria que afirma que el somni és una manera de processar amenaces. Un estudi sobre el que es diu mentre es somnia trobà que quasi el 60% d'allò que es diu és "desagradable", la qual cosa pot considerar-se una evidència a favor d'aquesta teoria.^[7] Hi ha una relació directa entre smni i percepció de la realitat, ja que per exemple els cecs de naixement no associen contingut visual als somnis i potencien les associacions amb altres sentits.

Les investigacions dels últims anys ha aclarit molts aspectes dels somnis, però el principal ha estat el descobriment de la seua fisiologia.

Els nord-americans Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en la investigació dels somnis, van iniciar l'any 1953 una sèrie d'estudis que demostraren que els somnis no consisteixen en imatges efímeres que s'apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sinó que tenen lloc durant un procés fisiològic específic.

És durant les fases REM quan se somia. Per tant, se somia de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament després. Per recordar-los tots, caldria despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el període de fase REM. El record i narració del somni a altres persones suposa sempre un grau d'elaboració del contingut, que acostum a incloure barreges sensorials i transicions entre escenes poc definides.

Històricament, s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com a procediment d'endevinació o com l'intent d'éssers transcendentals (déus o àngels) de comunicar-se amb els éssers humans. Així, en la Bíblia apareix la història de Josep, que interpretava els somnis de la família dels faraons egipcis, o l'àngel de l'Anunciació, que entra dins el somni de la Mare de Déu. A partir de l'antiguitat clàssica s'alterna aquesta concepció passiva predominant en les primeres cultures amb la creació d'històries alternatives més plenes d'acció.^[8]

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patró d'aquests viatges onírics. El surrealisme va reivindicar el somni, regne de l'inconscient, com a font d'inspiració per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat amb la cultura (sí que ho poden estar l'ambientació o la narració posterior), ja que hi ha una sèrie d'elements presents en la majoria de somnis:

• emocions: en un somni, predomina una emoció concreta i hi abunden més les negatives, com l'ansietat, que les positives;
• els homes tendeixen a somiar més amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins;
• només un 10% en té contingut sexual (percentatge que augmenta en l'adolescència), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra;
• hi ha històries o situacions repetides en més d'un 60% dels casos;
• els temes recurrents de la societat contemporània són l'escola, arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i els accidents.

• Sigmund Freud.
• La interpretació dels somnis.
• Son.
• Lo somni.

• Damasio, Antonio R. Y el cerebro creó al hombre : cómo pudo el cerebro generar emociones, sentimientos, ideas y el yo? (en castellà). 1a. Barcelona: Destino, 2010. ISBN 978-84-233-4305-8. 
• Glucksman, Kramer. Dream Research Contributions to Clinical Practice (en anglès). Taylor and Francis, 2015. ISBN 978-1-138-79299-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somni