Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Glucagó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:12, 25 jul 2024 amb l'última edició de Jmarchn (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de proteïnaglucagón
Substànciatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular3.482,7 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₅₃H₂₂₅N₄₃O₄₉S Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
SímbolGCG
HUGO4191
Entrez2641
OMIM138030
RefSeqNM_002054
P01275
PDB1BH0, 1NAU, 2G49, 2M5P i 2M5Q Modifica el valor a Wikidata
Infotaula de fàrmacGlucagó
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicproteïna Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCH04AA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC153H225N43O49S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular3.482,7 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS9007-92-5 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)16186314 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS1136 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00040 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC01501 i D00116 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5391 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL266481 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.029.722

El glucagó és una hormona peptídica de 29 aminoàcids que actua en el metabolisme dels hidrats de carboni. Té un pes molecular de 3.485 daltons i va ser descobert el 1923 per Charles Kimball i John Murlin. Aquesta hormona és sintetitzada per les cèl·lules α del pàncrees (en uns punts anomenats illots de Langerhans).

La seva estructura primària és:

NH₂-His-Ser-Gln-Gly-Thr-Phe-Thr-Ser-Asp-Tyr-Ser-Lys-Tyr-Leu-Asp-Ser-Arg-Arg-Ala-Gln-Asp-Phe-Val-Gln-Trp-Leu-Met-Asn-Thr-COOH

És una hormona que eleva el nivell de glucosa en la sang, el contrari a la insulina, que l'abaixa. Quan l'organisme requereix més sucre en la sang, les cèl·lules alfa del pàncrees elaboren el glucagó. Aquest glucagó mobilitza les reserves de glucosa presents en el fetge en forma de glucogen. Encara que en els músculs hi ha reserves de glicogen, no són mobilitzades pel glucagó. En cas de necessitat l'hormona de l'estrès, l'adrenalina, sí que en pot mobilitzar les reserves musculars.

Una de les conseqüències de la secreció del glucagó és la disminució de la fructosa-2,6-bisfosfat i l'augment de la gluconeogènesi

De vegades s'usa el glucagó injectable en els casos de xoc insulina. La injecció de la glucagó ajuda a elevar el nivell de glucosa en la sang. Les cèl·lules reaccionen usant la insulina addicional per produir més energia de la quantitat de glucosa en la sang.

El glucagó també s'utilitza com a antídot per a les intoxicacions per beta-bloquejants.

Efectes:

Metabòlics: indueix catabolisme del glicogen hepàtic; indueix l'augment de la gluconeogènesi, amb la consegüent cetogènesi.

Cardíac: efecte beta, inotròpic i cronotròpic positiu, similar a l'estímul beta adrenèrgic.

Múscul llis: indueix una relaxació intestinal aguda.

Altres: indueix l'augment de les catecolamines; indueix la disminució de l'alliberament d'insulina.