Digital Video

Digital Video
Llançament	1994

El format Digital Video (DV) és un estàndard tècnic de vídeo creat el 1996. Es basa en l'algorisme DCT, que permet la gravació directa a cinta de vídeo en digital, i el protocol de transmissió de dades IEEE 1394, que permet la transferència d'aquest material a sistemes informàtics. Hi ha diversos formats de cintes de gamma domèstica, industrial i radiodifusió: DVC, MiniDV, DVCAM, Digital8, DVCPRO, DVCPRO50 i DVCPRO HD.

Inicialment, 10 companyies van treballar per a definir l'estàndard DV: Matsushita (Panasonic), Sony, JVC, Philips, Sanyo, Hitachi, Sharp Corporation, Thomson, Mitsubishi i Toshiba. Posteriorment, s'han incorporat altres companyies i actualment el consorci està format per més de 60 companyies.

DVC, Digital Video Cassette és la versió no propietària de l'estàndard DV, aprovat per l'IEC.

DVCAM és la versió de l'estàndard desenvolupada per Sony. Té les mateixes característiques que el DVC però la pista té una amplada de 15 µm i la seva velocitat és un 50% més ràpida. Aquestes dues característiques permeten una major qualitat, però redueixen el temps de gravació.

DVCPRO és la versió de l'estàndard desenvolupada per Panasonic, que ha desenvolupat tres versions diferents des de l'any 2006. Les principals diferències amb els altres formats són l'amplada de les pistes, de 18 µm, i l'ús d'un altre tipus d'emulsió, partícules de metall en comptes de metall evaporat. Disposa d'una pista longitudinal d'àudio i també d'una pista longitudinal de control facilitar l'edició.

• HDV