Confraria

Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comú (un ofici, una devoció religiosa, etc.). En origen, les confraries tenien un sentit religiós, de foment d'una devoció determinada entre els laics.

Són associacions amb un nom propi (habitualment la de la devoció o patró), un objectiu definit, un reglament i una organització, estant habitualment dirigides per un mestre o superior. Algunes també tenen hàbits, robes o distintius.

A l'Edat mitjana, època d'aparició de les confraries, aquestes es distingien d'altres corporacions per:

• no són exclusives per a un tipus de persona (al contrari que un gremi, per exemple, exclusiu per als que feien un treball);
• l'objectiu fonamental era fomentar el vincle entre els membres;
• la devoció religiosa tenia per objecte aconseguir la protecció del sant patró sobre els membres; amb el temps, ja al segle XVI, la confraria també promovia la pràctica religiosa entre els membres i fomentava la devoció envers el seu patró fora de la confraria.

En aquest sentit, es considerava que la pregària comunitària, de tots els confrares reunits, afegia un valor a la pregària individual, aconseguint un benefici conjunt.

Durant el final del segle XV i el començament del XVI, va haver-hi un moviment religiós d'aprofundiment en la pietat i la devoció privades, que es va reflectir en la formació de confraries i fraternitats laiques. Intentaven impulsar una transformació interna de l'Església Catòlica des de la base, no des de la jerarquia: es tractava de conrear una pietat senzilla amb un lema com ara "santifica't".

En l'Església Catòlica Romana, la confraria és un tipus d'associació:

El canon 298 del Codi de dret canònic defineix confraria com a una associació pública de fidels de l'Església Catòlica que té com a finalitat peculiar i característica "l'increment del culte públic" a més de l'exercici de les obres de caritat, de penitència i la catequesi, a més d'obres culturals.

La confraria s'erigeix a partir d'un decret de l'autoritat eclesiàstica competent (papa, bisbe, superior d'un institut religiós) i manté la seu en una església, que pot ser un oratori de propietat de la confraria o un altar en una església del lloc on hi ha la confraria.

Habitualment, la confraria està regida per un superior, amb un o dos vicaris i altres oficials (secretari, caixer, claver, etc.). Habitualment, hi ha un religiós o sacerdot que fa la direcció espiritual de l'entitat i els confrares, a més de celebrar els oficis i actes de culte propis. Els càrrecs s'exerceixen de manera col·legiada i a partir d'eleccions on es trien els membres que els han de tenir.

Una arxiconfraria era el títol que tenien les confraries distingides per la seva pietat o antiguitat, i que podien precedir altres confraries que tinguessin el mateix objectiu o denominació.

• Article principal: Confraria processional

Les més conegudes entre les confraries catòliques són les processionals, que en determinades dates surten en processó per difondre i fomentar el culte a la seva devoció.