Barb
Barbus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | barb |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Cyprinidae |
| Subfamília | Barbinae |
| Gènere | Barbus Cuvier i Cloquet, 1816 |
| Tipus taxonòmic | Barbus barbus |
Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.
L'espècie tipus, el barb comú, s'anomenava abans Cyprinus barbus i actualment Barbus barbus.
El nom del gènere està basat en el fet que la majoria d'espècies presenten unes estructures sensorials al costat de la boca que semblen una barba i que serveixen per explorar els fons aquàtics.
Són peixos d'aigua dolça molt abundants, amb l'aleta dorsal curta. Viuen preferentment prop del fons. Són comestibles. El barb comú pot arribar a fer 50 cm de llargada i és freqüent als rius d'Europa. El barb es considera una espècie introduïda, pròpia dels rius de la conca de l'Ebre. És molt més gros -pot arribar a 2,5 kg de pes i 80 cm de llargària- que el barb cua-roig (Barbus haasi), l'espècie autòctona, que tan sols arriba a 100 g de pes i 20 cm de llargària. El barb comú és una espècie que viu prop del fons, on s'alimenta d'algues i d'invertebrats.
Espècies
- Barbus ablabes (Bleeker, 1863).
- Barbus aboinensis (Boulenger, 1911).
- Barbus acuticeps (Matthes, 1959).
- Barbus acutirostris (Bini, 1940).
- Barbus afrohamiltoni (Crass, 1960).
- Barbus afrovernayi (Nichols & Boulton, 1927).
- Barbus albanicus (Steindachner, 1870).
- Barbus aliciae (Bigorne & Lévêque, 1993).
- Barbus alluaudi (Pellegrin, 1909).
- Barbus aloyi (Roman, 1970).
- Barbus altianalis (Boulenger, 1900).
- Barbus altidorsalis (Boulenger, 1908).
- Barbus amanpoae (Lambert, 1961).
- Barbus amatolicus (Skelton, 1990).
- Barbus andrewi (Barnard, 1937).
- Barbus anema (Boulenger, 1903).
- Barbus annectens (Gilchrist & Thompson, 1917).
- Barbus anniae (Lévêque, 1983).
- Barbus anoplus (Weber, 1897).
- Barbus ansorgii (Boulenger, 1904).
- Barbus apleurogramma (Boulenger, 1911).
- Barbus apoensis (Banister & Clarke, 1977).
- Barbus arabicus (Trewavas, 1941).
- Barbus arambourgi (Pellegrin, 1935).
- Barbus arcislongae (Keilhack, 1908).
- Barbus argenteus (Günther, 1868).
- Barbus aspilus (Boulenger, 1907).
- Barbus aspius (Boulenger, 1912).[2]
- Barbus atakorensis (Daget, 1957).
- Barbus atkinsoni (Bailey, 1969).
- Barbus atromaculatus (Nichols & Griscom, 1917).
- Barbus bagbwensis (Norman, 1932).
- Barbus balcanicus (Kotlík, Tsigenopoulos, Ráb & Berrebi, 2002).[3]
- Barbus barbulus (Heckel, 1847).
- Barbus barbus (Linnaeus, 1758).[4]
- Barbus barnardi (Jubb, 1965).
- Barbus barotseensis (Pellegrin, 1920).
- Barbus batesii (Boulenger, 1903).
- Barbus baudoni (Boulenger, 1918).
- Barbus bawkuensis (Hopson, 1965).
- Barbus bellcrossi (Jubb, 1965).
- Barbus bergi (Chichkoff, 1935).[5]
- Barbus bifrenatus (Fowler, 1935).
- Barbus bigornei (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1988).
- Barbus boboi (Schultz, 1942).
- Barbus bocagei (Steindachner, 1864).
- Barbus borysthenicus (Dybowski, 1862).
- Barbus bourdariei (Pellegrin, 1928).
- Barbus brachycephalus (Kessler, 1872).[6]
- Barbus brachygramma (Boulenger, 1915).
- Barbus brazzai (Pellegrin, 1901).
- Barbus brevicephalus (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus breviceps (Trewavas, 1936).
- Barbus brevidorsalis (Boulenger, 1915).
- Barbus brevilateralis (Poll, 1967).
- Barbus brevipinnis (Jubb, 1966).
- Barbus brevispinis (Holly, 1927).
- Barbus brichardi (Poll & Lambert, 1959).
- Barbus bynni (Forsskål, 1775)).
- Barbus cadenati (Daget, 1962).
- Barbus calidus (Barnard, 1938).
- Barbus callensis (Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1842).
- Barbus callipterus (Boulenger, 1907).
- Barbus camptacanthus (Bleeker, 1863).
- Barbus candens (Nichols & Griscom, 1917).
- Barbus caninus (Bonaparte, 1839).[7]
- Barbus canis (Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1842).
- Barbus capito (Güldenstädt, 1773).
- Barbus carcharhinoides (Stiassny, 1991).
- Barbus cardozoi (Boulenger, 1912).
- Barbus carens (Boulenger, 1912).
- Barbus carottae (Bianco, 1998).
- Barbus carpathicus (Kotlík, Tsigenopoulos, Ráb & Berrebi, 2002).[3]
- Barbus castrasibutum (Fowler, 1936).
- Barbus catenarius (Poll & Lambert, 1959).
- Barbus caudosignatus (Poll, 1967).
- Barbus caudovittatus (Boulenger, 1902).
- Barbus cercops (Whitehead, 1960).
- Barbus chicapaensis (Poll, 1967).
- Barbus chiumbeensis (Pellegrin, 1936).
- Barbus chlorotaenia (Boulenger, 1911).
- Barbus choloensis (Norman, 1925).
- Barbus ciscaucasicus (Kessler, 1877).[8]
- Barbus citrinus (Boulenger, 1920).
- Barbus claudinae (De Vos & Thys van den Audenaerde, 1990).
- Barbus clauseni (Thys van den Audenaerde, 1976).
- Barbus collarti (Poll, 1945).
- Barbus comizo (Steindachner, 1864).
- Barbus compiniei (Sauvage, 1879).
- Barbus condei (Mahnert & Géry, 1982).
- Barbus congicus (Boulenger, 1899).
- Barbus crassibarbis (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus cyclolepis (Heckel, 1837).[9]
- Barbus dainellii (Bini, 1940).
- Barbus dartevellei (Poll, 1945).
- Barbus deguidei (Matthes, 1964).
- Barbus deserti (Pellegrin, 1909).
- Barbus dialonensis (Daget, 1962).
- Barbus diamouanganai (Teugels & Mamonekene, 1992).
- Barbus ditinensis (Daget, 1962).
- Barbus dorsolineatus (Trewavas, 1936).
- Barbus eburneensis (Poll, 1941).
- Barbus elephantis (Boulenger, 1907).
- Barbus ensis (Boulenger, 1910).
- Barbus erubescens (Skelton, 1974).
- Barbus erythrozonus (Poll & Lambert, 1959).
- Barbus ethiopicus (Zolezzi, 1939).
- Barbus euboicus (Stephanidis, 1950).
- Barbus eurystomus (Keilhack, 1908).
- Barbus eutaenia (Boulenger, 1904).
- Barbus evansi (Fowler, 1930).
- Barbus fasciolatus (Günther, 1868).
- Barbus fasolt (Pappenheim in Pappenheim & Boulenger, 1914).
- Barbus figuigensis (Pellegrin, 1913).
- Barbus foutensis (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1988).
- Barbus fritschii (Günther, 1874).
- Barbus gananensis (Vinciguerra, 1895).
- Barbus gestetneri (Banister & Bailey, 1979).
- Barbus girardi (Boulenger, 1910).
- Barbus goktschaicus (Kessler, 1877).[10]
- Barbus gorgorensis (Bini, 1940).
- Barbus gorguari (Rüppell, 1835).
- Barbus graecus (Steindachner, 1895).
- Barbus graellsii (Steindachner, 1866).
- Barbus greenwoodi (Poll, 1967).
- Barbus gruveli (Pellegrin, 1911).
- Barbus grypus (Heckel, 1843).
- Barbus guildi (Loiselle, 1973).
- Barbus guineensis (Pellegrin, 1913).
- Barbus guirali (Thominot, 1886).
- Barbus guiraonis (Steindachner, 1866).
- Barbus gulielmi (Boulenger, 1910).
- Barbus gurneyi (Günther, 1868).
- Barbus haasi (Mertens, 1925).[11]
- Barbus haasianus (David, 1936).
- Barbus habereri (Steindachner, 1912).
- Barbus harterti (Günther, 1901).
- Barbus holotaenia (Boulenger, 1904).
- Barbus hospes (Barnard, 1938).
- Barbus huguenyi (Bigorne & Lévêque, 1993).
- Barbus huloti (Banister, 1976).
- Barbus hulstaerti (Poll, 1945).
- Barbus humeralis (Boulenger, 1902).
- Barbus humilis (Boulenger, 1902).
- Barbus humphri (Banister, 1976).
- Barbus hypsolepis (Daget, 1959).
- Barbus inaequalis (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1988).
- Barbus innocens (Pfeffer, 1896).
- Barbus intermedius (Rüppell, 1835).
- Barbus issenensis (Pellegrin, 1922).
- Barbus iturii (Holly, 1929).
- Barbus jacksoni (Günther, 1889).
- Barbus jae (Boulenger, 1903).
- Barbus janssensi (Poll, 1976).
- Barbus jubbi (Poll, 1967).
- Barbus kamolondoensis (Poll, 1938).
- Barbus kersin (Heckel, 1843).
- Barbus kerstenii (Peters, 1868).
- Barbus kessleri (Steindachner, 1866).
- Barbus kissiensis (Daget, 1954).
- Barbus ksibi (Boulenger, 1905).
- Barbus kubanicus (Berg, 1912)[12]
- Barbus kuiluensis (Pellegrin, 1930).
- Barbus lacerta (Heckel, 1843).[13]
- Barbus lagensis (Günther, 1868).
- Barbus lamani (Lönnberg & Rendahl, 1920).
- Barbus laticeps (Pfeffer, 1889).
- Barbus lauzannei (Lévêque & Paugy, 1982).
- Barbus leonensis (Boulenger, 1915).
- Barbus lepineyi (Pellegrin, 1939).
- Barbus leptopogon (Schimper, 1834).
- Barbus liberiensis (Steindachner, 1894).
- Barbus lineomaculatus (Boulenger, 1903).
- Barbus longiceps (Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1842).
- Barbus longifilis (Pellegrin, 1935).
- Barbus longissimus (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus lornae (Ricardo-Bertram, 1943).
- Barbus lorteti (Sauvage, 1882).
- Barbus loveridgii (Boulenger, 1916).
- Barbus luapulae (Fowler, 1958).
- Barbus lucius (Boulenger, 1910).
- Barbus lufukiensis (Boulenger, 1917).
- Barbus luikae (Ricardo, 1939).
- Barbus lujae (Boulenger, 1913).
- Barbus lukindae (Boulenger, 1915).
- Barbus lukusiensis (David & Poll, 1937).
- Barbus luluae (Fowler, 1930).
- Barbus luteus (Heckel, 1843).
- Barbus macedonicus (Karaman, 1928).[14]
- Barbus machadoi (Poll, 1967).
- Barbus macinensis (Daget, 1954).
- Barbus macroceps (Fowler, 1936).
- Barbus macrolepis (Pfeffer, 1889).
- Barbus macrophtalmus (Bini, 1940).
- Barbus macrops (Boulenger, 1911).
- Barbus macrotaenia (Worthington, 1933).
- Barbus magdalenae (Boulenger, 1906).
- Barbus magniatlantis (Pellegrin, 1919).
- Barbus malacanthus (Pappenheim, 1911).
- Barbus manicensis (Pellegrin, 1919).
- Barbus mariae (Holly, 1929).
- Barbus marmoratus (David & Poll, 1937).
- Barbus martorelli (Roman, 1970).
- Barbus massaensis (Pellegrin, 1922).
- Barbus matthesi (Poll & Gosse, 1963).
- Barbus mattozi (Guimarães, 1884).
- Barbus mawambi (Pappenheim a Pappenheim & Boulenger, 1914).
- Barbus mawambiensis (Steindachner, 1911).
- Barbus mbami (Holly, 1927).
- Barbus mediosquamatus (Poll, 1967).
- Barbus megastoma (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus melanotaenia (Stiassny, 1991).
- Barbus meridionalis (Risso, 1827).[15]
- Barbus microbarbis (David & Poll, 1937).
- Barbus microcephalus (Almaça, 1967).
- Barbus micronema (Boulenger, 1904).
- Barbus microterolepis (Boulenger, 1902).
- Barbus mimus (Boulenger, 1912).
- Barbus miolepis (Boulenger, 1902).
- Barbus mirabilis (Pappenheim in Pappenheim & Boulenger, 1914).
- Barbus mocoensis (Trewavas, 1936).
- Barbus mohasicus (Pappenheim in Pappenheim & Boulenger, 1914).
- Barbus motebensis (Steindachner, 1894).
- Barbus moulouyensis (Pellegrin, 1924).
- Barbus multilineatus (Worthington, 1933).
- Barbus mungoensis (Trewavas, 1974).
- Barbus mursa (Güldenstädt,1773).[16]
- Barbus musumbi (Boulenger, 1910).
- Barbus myersi (Poll, 1939).
- Barbus nanningsi (de Beaufort, 1933).
- Barbus nasus (Günther, 1874).
- Barbus neefi (Greenwood, 1962).
- Barbus neumayeri (Fischer, 1884).
- Barbus nigeriensis (Boulenger, 1903).
- Barbus nigrifilis (Nichols, 1928).
- Barbus nigroluteus (Pellegrin, 1930).
- Barbus niokoloensis (Daget, 1959).
- Barbus nounensis (Van den Bergh & Teugels, 1998).
- Barbus nyanzae (Whitehead, 1960).
- Barbus oligogrammus (David, 1937).
- Barbus olivaceus (Seegers, 1996).
- Barbus osseensis (Nagelkerke & Sibbing, 2000).[17]
- Barbus owenae (Ricardo-Bertram, 1943).
- Barbus oxyrhynchus (Pfeffer, 1889).
- Barbus pagenstecheri (Fischer, 1884).
- Barbus pallaryi (Pellegrin, 1919).
- Barbus pallidus (Smith, 1841).
- Barbus paludinosus (Peters, 1852).
- Barbus papilio (Banister & Bailey, 1979).
- Barbus parablabes (Daget, 1957).
- Barbus parajae (Van den Bergh & Teugels, 1998).
- Barbus parawaldroni (Lévêque, Thys van den Audenaerde & Traoré, 1987).
- Barbus paytonii (Boulenger, 1911).
- Barbus pellegrini (Poll, 1939).
- Barbus peloponnesius (Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1842).[18]
- Barbus pergamonensis (Karaman, 1971).[19]
- Barbus perince (Rüppell, 1835).
- Barbus petchkovskyi (Poll, 1967).
- Barbus petenyi (Heckel, 1852)[20]
- Barbus petitjeani (Daget, 1962).
- Barbus platydorsus (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus platyrhinus (Boulenger, 1900).
- Barbus plebejus (Bonaparte, 1839).[7]
- Barbus pleurogramma (Boulenger, 1902).
- Barbus pleuropholis (Boulenger, 1899).
- Barbus pobeguini (Pellegrin, 1911).
- Barbus poechii (Steindachner, 1911).
- Barbus prespensis (Karaman, 1924).[21]
- Barbus prionacanthus (Mahnert & Géry, 1982).
- Barbus profundus (Greenwood, 1970).
- Barbus progenys (Boulenger, 1903).
- Barbus pseudognathodon (Boulenger, 1915).
- Barbus pseudotoppini (Seegers, 1996).
- Barbus puellus (Nichols & Boulton, 1927).
- Barbus pumilus (Boulenger, 1901).
- Barbus punctitaeniatus (Daget, 1954).
- Barbus pygmaeus (Poll & Gosse, 1963).
- Barbus quadrilineatus (David, 1937).
- Barbus quadripunctatus (Pfeffer, 1896).
- Barbus radiatus (Peters, 1853).
- Barbus raimbaulti (Daget, 1962).
- Barbus rebeli (Koller, 1926).[22]
- Barbus reinii (Günther, 1874).
- Barbus rhinophorus (Boulenger, 1910).
- Barbus rocadasi (Boulenger, 1910).
- Barbus rohani (Pellegrin, 1921).
- Barbus rosae (Boulenger, 1910).
- Barbus roussellei (Ladiges & Voelker, 1961).
- Barbus rouxi (Daget, 1961).
- Barbus roylii (Boulenger, 1912).
- Barbus ruasae (Pappenheim a Pappenheim & Boulenger, 1914).
- Barbus rubrostigma (Poll & Lambert, 1964).
- Barbus sacratus (Daget, 1963).
- Barbus salessei (Pellegrin, 1908).
- Barbus schoutedeni (Poll & Lambert, 1961).
- Barbus sclateri (Günther, 1868).
- Barbus serengetiensis (Farm, 2000).[23]
- Barbus serra (Peters, 1864).
- Barbus seymouri (Tweddle & Skelton, 2008).[24]
- Barbus sexradiatus (Boulenger, 1911).
- Barbus somereni (Boulenger, 1911).
- Barbus sperchiensis (Stephanidis, 1950).[25]
- Barbus stanleyi (Poll & Gosse, 1974).
- Barbus stappersii (Boulenger, 1915).
- Barbus stauchi (Daget, 1967).
- Barbus steindachneri (Almaça, 1967).
- Barbus stigmasemion (Fowler, 1936).
- Barbus stigmatopygus (Boulenger, 1903).
- Barbus strumicae (Karaman, 1955)[26]
- Barbus subinensis (Hopson, 1965).
- Barbus sublimus (Coad & Najafpour, 1997).
- Barbus sublineatus (Daget, 1954).
- Barbus subquincunciatus (Günther, 1868).
- Barbus surkis (Rüppell, 1835).
- Barbus sylvaticus (Loiselle & Welcomme, 1971).
- Barbus syntrechalepis (Fowler, 1949)).
- Barbus taeniopleura (Boulenger, 1917).
- Barbus taeniurus (Boulenger, 1903).
- Barbus tanapelagius (Graaf, Dejen, Sibbing & Osse, 2000).[27]
- Barbus tangandensis (Jubb, 1954).
- Barbus tauricus (Kessler, 1877).[28]
- Barbus tegulifer (Fowler, 1936).
- Barbus tetrastigma (Boulenger, 1913).
- Barbus thamalakanensis (Fowler, 1935).
- Barbus thessalus (Stephanidis, 1971).
- Barbus thysi (Trewavas, 1974).
- Barbus tiekoroi (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1987).
- Barbus tomiensis (Fowler, 1936).
- Barbus tongaensis (Rendahl, 1935).
- Barbus toppini (Boulenger, 1916).
- Barbus trachypterus (Boulenger, 1915).
- Barbus traorei (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1987).
- Barbus treurensis (Groenewald, 1958).
- Barbus trevelyani (Günther, 1877).
- Barbus trimaculatus (Peters, 1852).
- Barbus trinotatus (Fowler, 1936).
- Barbus trispiloides (Lévêque, Teugels & Thys van den Audenaerde, 1987).
- Barbus trispilomimus (Boulenger, 1907).
- Barbus trispilopleura (Boulenger, 1902).
- Barbus trispilos (Bleeker, 1863)).
- Barbus tropidolepis (Boulenger, 1900).
- Barbus truttiformis (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus tsanensis (Nagelkerke & Sibbing, 1997).
- Barbus turkanae (Hopson & Hopson, 1982).
- Barbus tyberinus (Bonaparte, 1839).[7]
- Barbus umbeluziensis (Groenewald, 1958).
- Barbus unitaeniatus (Günther, 1866).
- Barbus urostigma (Boulenger, 1917).
- Barbus urotaenia (Boulenger, 1913).
- Barbus usambarae (Lönnberg, 1907).
- Barbus vanderysti (Poll, 1945).
- Barbus venustus (Bailey, 1980).
- Barbus viktorianus (Lohberger, 1929).
- Barbus viviparus (Weber, 1897).
- Barbus waleckii (Rolik, 1970).[29]
- Barbus walkeri (Boulenger, 1904).
- Barbus wellmani (Boulenger, 1911).
- Barbus wurtzi (Pellegrin, 1908).
- Barbus xanthopterus (Heckel, 1843)).
- Barbus yeiensis (Johnsen, 1926).
- Barbus yongei (Whitehead, 1960).
- Barbus zalbiensis (Blache & Miton, 1960).
- Barbus zanzibaricus (Peters, 1868).[30]
Referències
- ↑ Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
- ↑ Boulenger, G. A. 1912. Poissons recueillis dans la Région du Bas-Congo par M. le Dr W. J. Ansorge. Zoologie.--Série I: Poissons, Batraciens et Reptiles. Matériaux pour la Faune du Congo. Ann. Mus. Congo Belge (Ser. 1) v. 2 (fasc. 3): 1-28, Pls. 17-22.
- ↑ 3,0 3,1 Kotlík, P., C. S. Tsigenopoulos, P. Ráb & P. Berrebi 2002. Two new Barbus species from the Danube River basin, with redescription of B. petenyi (Teleostei: Cyprinidae). Folia Zool. v. 51 (núm. 3): 227-240.
- ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- ↑ Chichkoff, G. 1935. Description d'un Barbeau nouveau--Barbus barbus bergi n. subsp. Ann. Univ. Sofia Fac. Phys. Math. v. 31 (núm. 3): 305-314, Pl. 1.
- ↑ Kessler, K. T. 1872. Ichthyological Fauna of Turkestan. Izvestiia Imperatorskago Obschchestva Liubitelei Estestvozaniia, Antropologii i Etnografii v. 10 (núm. 1): 47-76, Pls. 6-12.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Bonaparte, C. L. 1839. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 24-26, puntata 121-135, 8 pls.
- ↑ Kessler, K. T. 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. St. Petersburg. Aralo-Caspian Exped.: i-xxvii + 1-360.
- ↑ Heckel, J. J. 1837. Ichthyologische Beiträge zu den Familien der Cottoiden, Scorpaenoiden, Gobioiden und Cyprinoiden. Annalen des Wierner Museums der Natrugeschichte v. 2 (núm. 1): 143-164, 2 pls.
- ↑ Kessler, K. T. 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. St. Petersburg. Aralo-Caspian Exped.: i-xxvii + 1-360.
- ↑ Mertens, R. 1925. Fische aus dem nördlichen und östlichen Spanien. Archiv für Naturgeschichte v. 9 (núm. 11)[for 1924]: 1-4.
- ↑ Berg, L. S. 1912. Fishes of the basin of the Kuban River. Ezhegodnik Zoologicheskogo Muzeya Imperatorskogo Akademii Nauk v. 17 (1912): 116-122.
- ↑ Heckel, J. J. 1843. Ichthyologie [von Syrien]. A: J. von Russegger. Reisen in Europa, Asien und Africa, mit besonderer Rücksicht auf die naturwissenschaftlichen Verhältnisse der betreffenden Länder unternommen in den Jahren 1835 bis 1841, etc. Stuttgart. Ichthyol. von Syrien v. 1 (pt 2): 990-1099.
- ↑ Karaman, S. 1928. Beiträge zur Ichthyologie von Jugoslavien I. Bull. Soc. Sci. Skoplje v. 6: 147-176.
- ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
- ↑ Güldenstädt, A. J. von. 1773. Cyprinus capoeta et Cyprinus mursa. Novi Commentarii Academiae Scientiarum Imperialis Petropolitanae v. 17: 507-521, Pls. 8-9.
- ↑ Nagelkerke, L. A. J. & F. A. Sibbing 2000. The large barbs (Barbus spp., Cyprinidae, Teleostei) of Lake Tana (Ethiopia), with a description of a new species, Barbus osseensis. Neth. J. Zool. v. 50 (núm. 2): 179-214.
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizième. Livre dix-huitième. Les Cyprinoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487.
- ↑ Karaman, M. S. 1971. Süsswasserfische der Türkei. 8. Teil. Revision der Barben Europas, Vorderasiens und Nordafrikas. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut v. 67: 175-254.
- ↑ Heckel, J. J. 1852. Verzeichniss der Fische des Donaugebietes in der ganzen Ausdehnung des österreichischen Kaiserstaates. Verh. Zool. Bot. Ges. Wien v. 2: 28-33.
- ↑ Karaman, S. 1924. Pisces Macedoniae. Pisces Macedoniae: 1-90.
- ↑ Koller, O. 1926. Eine neue Barbus-Art aus Albanien. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien v. 62 (núm. 18) (1925): 178-179.
- ↑ Farm, B. P. 2000. New 'Barbus' (Teleostei: Cyprinidae) from Serengeti National Park, Tanzania. Copeia 2000 (núm. 4): 973-982.
- ↑ Tweddle, D. & Skelton, P.H. 2008. New species of ‘Barbus' and Labeobarbus (Teleostei: Cyprinidae) from the South Rukuru River, Malawi, Africa. Smithiana Bulletin, 8: 25-39.
- ↑ Stephanidis, A. 1950. Contribution à l'étude des poissons d'eau douce de la Grèce. Prakt. Akad. Athen v. 18: 200-210.
- ↑ Karaman, S. L. 1955. Die Fische der Strumica (Struma-System). Acta Musei Macedonici Scientiarum Naturalium v. 3 (núm. 7): 181-208.
- ↑ Graaf, M. de, E. Dejen, F. A. Sibbing & J. W. M. Osse 2000. Barbus tanapelagius, a new species from Lake Tana (Ethiopia): its morphology and ecology. Environ. Biol. Fishes v. 59: 1-9.
- ↑ Kessler, K. T. 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. St. Petersburg. Aralo-Caspian Exped.: i-xxvii + 1-360.
- ↑ Rolik, H. 1970. Barbus cyclolepis waleckii ssp. n. -- a new subspecies of B. cyclolepis Haeckel, 1840, from the Vistula and Dniestr Basins (Pisces, Cyprinidae). Bulletin de l'Academie Polonaise des Sciences Derie des Sciences Biologiques v. 18 (núm. 7): 401-404.
- ↑ NCBI (anglès)
Bibliografia
- Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
- Lambert, Derek J. Freshwater Aquarium Fish. (Edison, Nova Jersey (Estats Units): Chartwell Books, 1997), pgs. 14. ISBN 0-7858-0867-1.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey (Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York (Estats Units): John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs
- Animal Diversity Web (anglès)
- AQUATAB.NET
- Catalogue of Life (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)