Montagut i Oix
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Montagut | ||||
Població humana | |||||
Població | 979 (2023) (10,45 hab./km²) | ||||
Llars | 73 (1553) | ||||
Gentilici | Montagudenc, montagudenca; oixenc, oixenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 93,7 km² | ||||
Banyat per | Fluvià i Llierca | ||||
Altitud | 276 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Lluís Abel (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17855 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17109 | ||||
Codi IDESCAT | 171096 | ||||
Lloc web | montagut-oix.cat |
Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvià) és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, al sector de l'Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut.
Història del municipi
El 1846 els antics municipis resultants de jurisdiccions de l'Antic Règim de Monars, Sant Feliu de Riu, Sant Miquel de Pera i Talaixà van incorporar-se a Oix. El mateix any, el terme de Toralles es va incorporar a Montagut.[1]
El 1972 l'antic i extens terme municipal d'Oix fou agregat al municipi de Montagut de Fluvià. El nou municipi adoptà la nova denominació de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l'any 2002.[2]
Geografia
- Llista de topònims de Montagut i Oix (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Limita al nord amb els termes municipals d'Albanyà i Camprodon i amb l'actual frontera francesa, a l'oest amb el de la Vall de Bianya, al sud amb els de Sant Jaume de Llierca i Sant Joan les Fonts i a l'est amb els d'Argelaguer i Tortellà.
El terme municipal ocupa gran part de la conca del Llierca, afluent destacat del Fluvià, principalment les valls de les rieres d'Oix, d'Escales i de Sant Aniol. Els cims més destacats són el Comanegra (1.558 m), el puig de Bassegoda (1.373 m), els cingles de Gitarriu (1.196 m), el Montpetit (898 m) i la muntanya del Cós (612 m).
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Montagut | 369 |
Oix | 113 |
Els Angles | 24 |
Carrera | 29 |
El Cós | 247 |
Fluvià | 68 |
Llierca | 28 |
Monars | 11 |
Sant Eudald de Jou | 15 |
Sant Miquel de Pera | 20 |
Santa Bàrbara de Pruneres | 9 |
Talaixà | 8 |
Toralles | 6 |
Els Vilars | 36 |
Llocs d'interès
Al seu terme es troben abundants esglésies, la majoria romàniques, algunes de les quals declarades monuments històric-artístics:
- Sant Pere de Montagut, del segle x, molt modificada (parroquial de Montagut)
- Sant Llorenç d'Oix,del segle x, molt modificada (parroquial d'Oix)
- Sant Aniol d'Aguja, seu d'un antic monestir fundat l'any 859
- Mare de Déu del Cós, antiga capella del castell de Montagut i actualment santuari
- Mare de Déu de la Devesa, romànica, renovada al segle xvi (santuari)
- Ermita de Sant Eudald de Jou, ja esmentada al segle xiv
- Santa Bàrbara de Pruneres
- Sant Feliu de Riu
- Sant Martí de Talaixà, ja esmentada al segle x, molt modificada
- Sant Martí de Toralles, esmentada al segle X
- Sant Miquel d'Hortmoier, ja esmentada al segle X
- Sant Miquel de Pera
- Mare de Déu d'Escales, del segle xii, antiga parròquia i actualment santuari
- Mare de Déu de les Agulles (o de les Aguges), santuari
Altres:
Castell de Montagut (o castell del Cós), ja esmentat al segle xi
Castell d'Oix, del segle xv, antic centre de la baronia de Bestracà
Castell de Toralles, esmentat a mitjan segle xi
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El cens del 1553 incorpora Nostra Senyora d'Escales; el 1717, Talaixà; el 1857, Monars, Sant Miquel de Pera i Toralles; i el 1975, Oix.
Educació
Llar d'Infants (3-6 anys)
- Escola Mont Cós - ZER El Llierca
Primària
- Escola Mont Cós - ZER El Llierca
Bibliografia
- La Gran Enciclopèdia en català. Tomo 14. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5442-3.
Referències
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.