1897 en el cinema

Aquest article és una llista d'esdeveniments sobre el cinema que es van produir durant el 1897.

• 28 de gener – Les primeres pel·lícules veneçolanes es mostren al Teatre Baralt a Maracaibo, dos curts d'actualitat de caràcter local, Un célebre especialista sacando muelas en el gran Hotel Europa i Muchachos bañándose en la laguna de Maracaibo.^[1]
• 4 de maig – Durant una projecció de pel·lícules al Bazar de la Charité de París, una cortina s'encén des de l'èter utilitzat per alimentar la làmpada del projector. El foc es propaga i esdevé catastròfic, provocant finalment 126 morts.^[2]
• 20 de juny – Fou gravada la processó del Jubileu de Diamants de la Reina Victòria.^[3]
• L'American Vitagraph Company fou fundada per J. Stuart Blackton i Albert E. Smith a Brooklyn.
• L'empresa Mitchell & Kenyon participa en una associació de producció de pel·lícules a Blackburn al nord d'Anglaterra.^[4]
• Enoch J. Rector desenvolupa el format de pel·lícula de 63 mm anomenat Veriscope, el qual va ser gravat The Corbett-Fitzsimmons Fight el 17 de març.
• Thomas Henry Blair desenvolupa el format de pel·lícula de 48 mm anomenat Viventoscope.

• After The Ball, dirigida per Georges Méliès. Primera pel·lícula en crear la il·lusió de la nuesa femenina a través d'un vestit dissenyat amb aspecte de pell.
• Baignade dans le torrent, dirigida per Alice Guy-Blaché.
• La Bandera Argentina, es va creure durant molt de temps que va ser la primera pel·lícula argentina. Ara considerada perduda.
• Between Calais and Dover dirigida per Georges Méliès. Una travessia marítima fictícia.
• The Bewitched Inn (L'Auberge Ensorcelee), dirigida per Georges Méliès.
• Buffalo Police on Parade, produïda per Edison Studios.
• The Cabinet of Mephistopheles (també anomenada The Laboratory of Mephistopheles), dirigida per George Melies.^[5]
• Chicago Police Parade, dirigida per Louis Lumière.
• The Corbett-Fitzsimmons Fight, un documental dirigit per Enoch J. Rector. La primera pel·lícula gravada en pantalla panoràmica. Amb una hora i 40 minuts, és el primer llargmetratge conegut.
• Cupid and Psyche, produït per Edison Studios.
• An Hallucinated Alchemist, dirigida per Georges Méliès. Pot ser la primera pel·lícula que ofereix animació stop motion al cinema.
• Faust and Marguerite, dirigida per George Melies.^[6]
• The Haunted Castle, dirigida per George Albert Smith (britànic).^[6]
• The Haverstraw Tunnel
• Horses Loading for Klondike, dirigida per James H. White.
• The Hypnotist at Work dirigida per Georges Méliès ^[5]
• Kørsel med Grønlandske Hunde, dirigida per Peter Elfelt; la primera seqüència de pel·lícula danesa mai filmada.
• The Last Cartridges dirigida per Georges Méliès. Una escena bèl·lica dramatitzada.
• Leander Sisters, produïda per Edison Studios.
• Leaving Jerusalem by Railway, dirigida per Alexandre Promio i alliberada pels germans Lumière. Pot incloure la primera càmera en moviment filmada al cinema.
• Lurline Baths, produïda per Edison Studios.
• Making Sausages, dirigida per George Albert Smith.
• The Milker's Mishap, dirigida per James H. White; es desconeix si aquesta pel·lícula ha sobreviscut o no.
• New Pillow Fight, produïda per Siegmund Lubin.
• Niagara Falls, dirigida per Louis Lumière.
• Old Man Drinking a Glass of Beer, dirigida per George Albert Smith.
• On the Roofs, dirigida per Georges Méliès.
• Peeping Tom, una producció d'American Mutoscope Company. Una comèdia.
• Sea Fighting in Greece dirigida per Georges Méliès. Una escena de guerra naval dramatitzada.
• Seminary Girls, dirigida per James H. White.
• Spanish Bullfight, dirigida per Louis Lumière
• The Surrender of Tournavos dirigida per Georges Méliès. Una escena bèl·lica dramatitzada.
• Sutro Baths, No. 1, produïda per Edison Studios.
• The X-Rays, dirigida per George Albert Smith. Citat com un dels primers exemples d'efectes especials de jump cut.
• Salida de la misa de doce de la Iglesia del Pilar de Zaragoza un curt mut d'Eduardo Jimeno, un pioner del cinema espanyol. Probablement la primera pel·lícula feta a Espanya per un espanyol.
• A Twentieth Century Surgeon, dirigida per George Melies.

• 3 de gener
  • Marion Davies, actriu estatunidenca (morta el 1961)
  • Pola Negri, actriu estatunidenca d'origen polonès (morta el 1987)
• 10 de gener – Lya De Putti, actriu hongaresa (morta el 1931)
• 30 de gener – Mary Ellis, actriu i cantant estatunidenca (morta el 2003)
• 10 de febrer – Judith Anderson, actriu australiana (morta el 1992)
• 12 de febrer – Vola Vale, actriu estatunidenca (morta el 1970)
• 19 de febrer – Alma Rubens, actriu estatunidenca (morta el 1931)
• 16 de març – Conrad Nagel, actor estatunidenc (mort el 1970)
• 19 de març – Betty Compson, actriu estatunidenca (morta el 1974)
• 18 de maig – Frank Capra, director italoamericà (mort el 1991)
• 16 de juny – Elaine Hammerstein, actriu estatunidenca (morta el 1948)
• 19 de juny – Moe Howard, actor i comediant estatunidenc (mort el 1975)
• 23 de juny – Alexandru Giugaru, actor romanès (mort el 1986)
• 10 de juliol – John Gilbert, actor estatunidenc (mort el 1936)
• 31 d'agost – Fredric March, actor estatunidenc (mort el 1975)
• 6 d'octubre – Francine Mussey, actriu francesa (morta el 1933)
• 28 d'octubre – Edith Head, sastressa estatunidenca (morta el 1981)
• 3 de setembre – Cecil Parker (Schwabe), actor anglès (mort el 1971)
• 23 de setembre – Walter Pidgeon, actor estatunidenc (mort el 1984)
• 13 de novembre – Gertrude Olmstead, actriu estatunidenca (morta el 1975)
• 25 de novembre – Ruth Etting, actriu i cantant estatunidenca (morta el 1978)

• Marshall P. Wilder

• Història del cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1897 en el cinema

• 1897 en el cinema a YouTube