valent

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫen/
	balear /vəˈɫent/, /vəˈɫen/
Occidental:	nord-occidental /baˈɫen/
	valencià /vaˈɫent/, /baˈɫen/

• Rimes: -ent
• Homòfon: va lent
• Etimologia: Del llatí valēns, segle XIV

valent m. ‎(femení valenta, plural masculí valents, plural femení valentes)

1. Persona que s'atreveix a fer coses arriscades, que desafia el perill o que pren decisions difícils vencent la por.

• valentia
• envalentir

• agosarat, atrevit
• audaç, inconscient
• brau (figurat), campió (figurat), gall (figurat), heroi (figurat), lleó (figurat)
• decidit, llançat

• cagacalces
• cagat
• covard
• poruc

valent

1. Gerundi del verb valer.

• Síl·labes: va·lent (2)
• Heterograma de 6 lletres (aelntv)
• Anagrama: velant

valent

1. gerundi de valer