traça

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾa.sə/, occidental /ˈtɾa.sa/
• Rimes: -asa
• Etimologia: De traçar, segle XV.

traça f. ‎(plural traces)

1. Precisió o encert en la manera de fer les coses.

   «Ho va intentar, però no va poder evitar girar-se i ajudar-la a tancar la porta i a posar el cadenat al seu lloc. A la bostoniana se li veia que tenia poca traça.» (Sandra Barneda, La terra de les dones, Rosa del Vents)

• gràcia, habilitat, destresa, talent

traça

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traçar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traçar.

• Síl·labes: tra·ça (2)
• Anagrama: atraç

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB