sorpresa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈpɾɛ.zə/
	balear /soɾˈpɾə.zə/, /surˈpɾɛ.zə/
Occidental:	/soɾˈpɾe.za/

• Rimes: -ɛza
• Etimologia: De sorprendre, segle XIX.

sorpresa f. ‎(plural sorpreses)

1. Forma femenina de sorprès.

sorpresa f. ‎(plural sorpreses)

1. Acció i efecte de sorprendre
2. Regal inesperat
3. Principi bèl·lic que busca la ignorància per part de l'enemic de la situació i intencions pròpies

   Un atac sorpresa

• sorprendre
• sorprès
• sorprenent

• Síl·labes: sor·pre·sa (3)
• Anagrames: aspersor, esparros, ressopar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /soɾˈpɾe.sa/

Americà: alt /soɾˈpɾe.s(a)/, baix /soɾˈpɾe.sa/

• Rimes: -esa
• Etimologia: Del francès surprise.

sorpresa f. ‎(plural sorpresas)

1. sorpresa

• sorprender

• Síl·labes: sor·pre·sa (3)
• Anagrama: aspersor

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sorpresa