solter

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈte/
	balear /soɫˈte/, /suɫˈte/
Occidental:	nord-occidental /soɫˈte/, valencià /soɫˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De solt i el sufix -er, segle XVI. Amb el sentit de no casat és un calc semàntic del castellà soltero.

solter m. ‎(femení soltera, plural masculí solters, plural femení solteres)

1. Solt, que ha estat separat del conjunt.
2. (central, nord-occidental) Sense parella, no casat.

• (separat del conjunt) lliure, aïllat, isolat
• (no casat) fadrí

• biga soltera

solter m. ‎(plural solters, femení soltera)

1. (central, nord-occidental) Persona sense parella, no casada.

• celibatari, fadrí, lliure, renoc

• Síl·labes: sol·ter (2)
• Heterograma de 6 lletres (elorst)
• Anagrames: oltres, resolt, rètols

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Atles Lingüístic del Domini Català