senderi

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sənˈðɛ.ɾi/, occidental /senˈðɛ.ɾi/
• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: Del llatí escolàstic synderĕsis, procedent del grec συντήρησιν ‎(syntḗrēsin), emprat per primera vegada per Jeroni d'Estridó en el seu Comentari a Ezequiel, que va crear com a derivat de συνείδησις ‎(syneídēsis, «consciència, capacitat per discernir el bé del mal»).

senderi m. ‎(plural senderis)

1. Capacitat de discerniment que ajuda a tenir un bon criteri en les decisions.

   Ex.: Des que li va tocar la loteria, sembla que ha perdut el senderi.

• seny, coneixement, judici

• Síl·labes: sen·de·ri (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB