ròssec

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrɔ.sək/, occidental /ˈrɔ.sek/

ròssec m. ‎(plural ròssecs)

1. En els vestits, la cua que s'arrossega.
2. Allò que s'agafa als vestits.
3. Qualsevol cosa que penja y arrossega.
4. Relíquia o restes que queda d'alguna malaltia.
5. Ròssecs: Censals difícils de cobrar; deutes vells.

• (Totes les accepcions) róssech (arcaisme), ròcech (arcaisme).
• (Allò que s'agafa als vestits): rossegall

• Síl·labes: ròs·sec (2)
• Anagrames: corses, rosecs

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot