prima

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾi.mə/, occidental /ˈpɾi.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: [1] Del llatí prima ‎(«primera»).
• Etimologia: [2] Del francès prime, de l'anglès premium, del llatí praemium ‎(«premi»).

prima f. ‎(plural primes)

1. (històric) Primera de les quatre parts del dia romà, des de la sortida del sol fins a la terça a mig matí, entre les 6 i 9 hores en l’equinocci.

prima f. ‎(plural primes)

1. Import que paga l’assegurat per un contracte d’assegurança.
2. Incentiu pecuniari que s’ofereix per a assolir un determinat objectiu, uns resultats, uns serveis prestats, unes activitats estratègiques.

• Castellà: prima ‎(«cosina»)

prima f. ‎(plural primes)

1. Forma femenina de prim.

• Síl·labes: pri·ma (2)
• Anagrames: ampri, amprí, aprim, parim, rampí

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾi.ma/
• Rimes: -ima

prima f. ‎(plural primas)

1. forma femenina de primo ‎(«cosina»)

• Català: prima ‎(«delgada»)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpriː.ma/

prima f. ‎(plural prime)

1. forma femenina de primo ‎(«primera»)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriː.ma/, /ˈpriː.maː/

prīma

1. nominatiu femení singular de prīmus
2. nominatiu neutre plural de prīmus
3. vocatiu femení singular de prīmus
4. vocatiu neutre plural de prīmus
5. acusatiu neutre plural de prīmus

prīmā

1. ablatiu femení singular de prīmus