pagès

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈʒɛs/
	balear /pəˈʒəs/, /pəˈʒɛs/
Occidental:	nord-occidental /paˈʒes/, valencià /paˈd͡ʒes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí pāgēnse(m), acusatiu de pāgēnsis ‎(«habitant d'un pagus o llogaret»), segle XIV. Doblet de país via el francès.

pagès m. ‎(plural pagesos, femení pagesa)

1. Persona que viu al camp i es dedica al seu conreu i a la cria d'un petit nombre d'animals per a consum propi.
2. (mallorquí, eivissenc) Habitant de fora vila o ciutat.
3. (Formentera, col·loquial) formenterer (llengua)

• A Palma s’usa en contraposició a ciutadà; en els pobles de Mallorca en contraposició a vilà; a la Vila d’Eivissa en contraposició a viler; a Formentera per «parlar pagès», el parlar propi de l’illa.

• pagesia, pagesot, pagerol

• camperol

• Síl·labes: pa·gès (2)
• Anagrames: gespa, pegàs, Pegàs

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot