hic
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /hɪk/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰi-ḱe.
Adjectiu
[modifica]- (demostratiu) aquest
- Hanc rem publicam salvam esse volumus.
- Volem que aquesta república estigui segura.
Derivats
[modifica]Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, amb genitiu "-ius" i datiu "-ic".
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | hic | haec | hoc | hī | hae | haec | |
| Acusatiu | hunc | hanc | hoc | hōs | hās | haec | |
| Genitiu | huius, hujus | hōrum | hārum | hōrum | |||
| Datiu | huic | hīs | |||||
| Ablatiu | hōc | hāc | hōc | hīs | |||
Adverbi
[modifica]hic
- aquí
- Hic et nunc.
- Aquí i ara.