fon

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfon/
• Rimes: -on

fon

1. (literari, valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de ésser/ser.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ésser/ser.

• (3a persona) fou
• (1a persona) fui

fon

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fondre.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fondre.

fon

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fonar.

• fono, foni

fon

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de ésser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de ésser

• fo, fou, fonc

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfɔn/
• Etimologia: De l'alemany Föhn.

fon m. ‎(plural invariable)

1. assecador

• asciugacapelli

• Diccionari Treccani