esquerrà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.kəˈra/, occidental /es.keˈra/
• Rimes: -a
• Homòfons: escarrà, escarrar
• Etimologia: De esquerre i el sufix -à, segle XV.

esquerrà m. ‎(femení esquerrana, plural masculí esquerrans, plural femení esquerranes)

1. Dit d'una persona que se serveix de la mà esquerra o del peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret, com a resultat d'un predomini cerebral de l'hemisferi dret.
2. Relatiu o pertanyent a l'esquerra.
3. Relatiu o pertanyent a un partit d'esquerra.

• esquerrer (nord-occidental, valencià septentrional)
• esquerrot (septentrional)
• surdo (valencià)
• mangino (alguerès)
• mengo (mallorquí)

• dretà

esquerrà m. ‎(plural esquerrans, femení esquerrana)

1. Persona pertanyent a un partit d'esquerra, o que és d'esquerres.

• Síl·labes: es·quer·rà (3)
• Anagrames: arqueres, esquerar, querar-se, querares

• Article corresponent a la Viquipèdia
• esquerrà. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català