djur
Suec
[modifica]- Pronúncia: /ˈjʉːr/ ⓘ
- Etimologia: Del suec antic diūr («animal»), cognat del danès dyr, el noruec (bokmål i nynorsk) dyr, l'islandès dýr i el feroès dýr / djór, tots del protogermànic *deuzą (com també el neerlandès i frisó dier, l'anglès deer i l'alt alemany Tier), del protoindoeuropeu *dʰewsóm («ésser viu, animal»), de *dʰwes- («respirar; alè; ànima»).
Nom
[modifica]djur n.
- animal
- djurens fantastiska värld ― el fantàstic món dels animals
- (taxonomia) animal
- flercelliga djur ― animals pluriceŀlulars
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural | ||
|---|---|---|---|---|
| Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |
| Nominatiu | djur | djuret | djur | djuren |
| Genitiu | djurs | djurets | djurs | djurens |
Derivats
[modifica]- blötdjur
- bukhårsdjur
- djurfabel
- djurgård
- djurisk
- djurpark
- djurriket
- djursjukhus
- djurskydd
- djurvärld
- groddjur
- hjuldjur
- högdjur
- husdjur
- korsettdjur
- leddjur
- mossdjur
- nässeldjur
- ryggradsdjur
- ryggsträngsdjur
- svalgsträngsdjur
- svampdjur
- urdjur
- vilddjur
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svenska Akademiens ordbok.
- Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svenska Akademiens ordlista.
- Per a més informació vegeu l'entrada djur al Svensk ordbok.